Espanya manté el pols de l'activitat econòmica mentre Europa avança cap a la recessió

BarcelonaL'economia espanyola manté la solidesa en un context europeu que es complica cada vegada més. L'activitat econòmica del sector privat (famílies i empreses, sense comptar les administracions públiques) a la zona euro va encadenar al desembre set mesos de contraccions, segons l'índex compost de gerents de compra (PMI). Espanya, però, va ser un dels dos únics països on l'activitat privada es va expandir.

L'índex PMI, elaborat per la consultora Markit, és un dels indicadors de referència per entendre l'evolució de l'economia. L'indicador PMI, que mesura l'activitat del sector privat, es va situar el mes passat en 47,6 punts, la mateixa dada que al novembre. Si l'indicador es troba per damunt de 50 vol dir que l'activitat creix, mentre que si està per sota vol dir que disminueix. Així doncs, l'activitat del sector privat a l'eurozona es troba en contracció.

Si es desglossa l'indicador per al sector serveis i el sector manufacturer, les dades de desembre són de 48,8 i 48,7 punts, respectivament, tot i que les xifres milloren les registrades al novembre, quan en tots dos casos es trobaven per sota de 45 punts. La conclusió, per tant, és que tant la indústria com els serveis estan patint una davallada de l'activitat al conjunt dels estats que comparteixen l'euro.

Per països, la mala salut de la zona euro es tradueix en males dades del PMI del sector privat a les grans economies del Vell Continent. Alemanya, França i Itàlia, les tres més grans, van tancar el desembre amb 47,4 punts, 44,8 punts i 48,6 punts, respectivament, per la qual cosa totes tres es van situar per sota dels 50 punts que marquen l'expansió de l'activitat. Per contra, Espanya –la quarta economia de l'euro– es manté com el país amb millor activitat del sector privat, amb un PMI de desembre situat als 50,4 punts, només superat per Irlanda, amb 51,5 punts.

La recessió, de moment esquivada

Les dades no són sorprenents, ja que des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i la crisi energètica i inflacionària que la va seguir, l'eurozona s'ha situat a prop del decreixement econòmic en diverses ocasions, però les dades oficials de l'Eurostat –l'agència estadística comunitària– mostren que de moment encara no ha encadenat dos trimestres seguits amb caigudes del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), que és el criteri segons el qual un país entra en recessió.

De fet, l'economia de la zona euro va tancar el tercer trimestre de l'any passat (l'últim amb dades disponibles) amb una caiguda del 0,1%, però abans havia encadenat els dos trimestres anteriors amb un lleu augment del 0,1%. El 2022, la taxa també va ser negativa al quart trimestre, però la resta de l'any el PIB va créixer.

El PMI de desembre assenyala les mateixes carències que els últims mesos. En concret, l'indicador detecta una reducció a escala europea de les comandes d'exportació i un afebliment generalitzat de la demanda. A més, tot i que hi ha una desacceleració en l'encariment dels costos empresarials, moltes companyies van seguir incrementant preus, cosa que té un impacte negatiu en les vendes.

El retrat per acabar l'any, doncs, és similar al que arrossega l'economia europea des del final de la pandèmia. Amb la reobertura de l'economia, el 2021 va estar marcat per colls d'ampolla i desabastiment en molts sectors, sobretot industrials, com per exemple la manca de microxips, que va alentir la producció de cotxes.

Aquesta escassetat de productes ja va provocar una primera escalada de preus, que a Europa es va disparar encara més amb l'atac rus a Ucraïna, que va provocar un increment sobtat del cost del petroli i el gas natural i, posteriorment, de l'electricitat i els carburants. A més, primeres matèries com fertilitzants o certs minerals procedents de Rússia o Ucraïna també es van encarir. La pujada del cost de la vida va obligar moltes famílies europees a retallar despeses, amb el consegüent impacte negatiu sobre l'economia.

Per lluitar contra la inflació, el Banc Central Europeu va apujar els tipus d'interès amb l'objectiu de dificultar l'accés al crèdit de famílies i empreses, cosa que ha suposat una disminució del consum i de les inversions, tant empresarials com de les famílies, que veuen com demanar una hipoteca els resulta molt més car que fa uns anys. Aquests factors han alentit l'economia.

En el cas espanyol, però, l'economia ha resistit millor que a la resta del continent gràcies a la fortalesa del turisme, a la menor dependència de l'energia russa –que ha moderat la inflació– i a mesures com el topall del gas i altres polítiques públiques per pal·liar els efectes de la crisi de preus.