Espanya és el país de la UE amb més treballadores de la llar i les cures: quines condicions laborals tenen?

BarcelonaSegons dades de l'INE, el 2050 la població espanyola de més de 65 anys representarà més del 30% del total, amb l'arribada a la vellesa de la generació del baby boom. Aquest envelliment demogràfic també dispararà la taxa de dependència i la necessitat de recursos –econòmics i humans– per tenir cura d'aquestes persones. Mentre que, tradicionalment, la cura dels més grans i les tasques de la llar s'havien assumit pel nucli familiar, sobretot les dones, cada vegada està més estesa la contractació de treballadores externes que fan aquesta feina. Espanya és el país de la Unió Europea (UE) amb més empleades en aquest sector, el 34,5% del conjunt de la regió.

Però qui farà aquestes feines i en quines condicions? A l'informe Trabajo invisible y cuerpos rotos. Radiografía del empleo del hogar y cuidados en España, l'ONG Oxfam Intermón exposa la precarietat i els riscos per a la salut que pateixen aquestes treballadores. L'any 2024 a Espanya hi havia 565.718 persones ocupades en aquest sector a l'Estat, de les quals un 87% eren dones. El 54% són de nacionalitat estrangera. L'estudi recorda que aquest tipus de feina és la primera porta d'entrada al món laboral per al col·lectiu de dones migrants i que el 2033 el 40% dels permisos de treball concedits a foranes van ser per al treball a la llar.

Tot i l'obligació de donar d'alta a la Seguretat Social les treballadores de la llar, n'hi ha un 32% que encara continuen en l'economia submergida, fet que els condiciona l'accés a drets laborals com cobrar la prestació d'atur.

"Hi ha una part d'aquesta informalitat que és innata al sector, tot i les millores que s'han aplicat. Hi ha una barrera invisible que obstaculitza l'ocupació formal. És evident que no hi poden accedir perquè estan en situació administrativa irregular", diu a l'ARA Nerea Boneta, una de les investigadores autores de l'informe d'Oxfam.

Parcialitat i jornades llargues

D'altra banda, el 23,9% dels contractes són temporals i un 58,8% de les empleades treballen a temps parcial. A això s'hi sumen unes jornades "extremadament prolongades, impensables en qualsevol altre sector". Aquest greuge s'accentua en el cas de les internes –a Espanya n'hi ha almenys 38.143–, ja que viuen al mateix domicili on treballen, amb jornades que legalment poden arribar a les 60 hores setmanals. "És una modalitat molt difícil de controlar i hi ha molts abusos i explotació laboral. Per a moltes treballadores no hi ha distinció entre l'horari de feina i el seu temps lliure i només viuen per treballar. Aquestes condicions les acaben acceptant persones que no poden dir que no perquè no tenen una situació regularitzada", remarca Boneta.

L'informe d'Oxfam denuncia que, tot i ser una feina essencial, amb prou feines s'arriba al salari mínim interprofessional (SMI). El 37,7% de les treballadores enquestades per a aquesta investigació van respondre que tenien dificultats "molt greus" per arribar a final de mes.

A més, la protecció per atur no arriba a tot el col·lectiu i la indemnització per acomiadament és inferior a la resta de sectors i, en molts casos, ni tan sols s'arriba a cobrar: només dues de cada cinc treballadores que hi tenien dret la van rebre en l'últim any. "També està pendent que es reconegui el dret a la prestació d'atur amb caràcter retroactiu, ja que ara només es reconeix des de l'octubre del 2022, tot i que hi ha diverses sentències que els donen la raó", afegeix Boneta.

"Cossos trencats"

Aquesta mala qualitat de l'ocupació té un efecte directe en la salut de les empleades, i per això Oxfam parla d'un sector de "cossos trencats". El 90% expressen que han patit dolors musculars en l'últim any; un 65% han tingut estrès; un 59%, ansietat, i un 36%, depressió. Aquestes afeccions vinculades a la feina també expliquen que tres de cada quatre responguin que consumeixen calmants o analgèsics de manera regular per calmar el dolor.

El sector de la llar i les cures no té reconeguda cap mena de malaltia professional, fet que dificulta a les treballadores el reconeixement d'una incapacitat laboral quan comencen el procés a la consulta del metge.

Així són les 90.000 treballadores de la llar de Catalunya

Pel que fa a les situacions de violència en l'àmbit laboral, el 21% asseguren haver-ne viscut i el 40% coneixen algun cas proper. Una de les enquestades durant la investigació, de 24 anys i en situació irregular, els explicava com va rebre una oferta de feina en què l'únic requisit era que treballés nua.

"Tot i que en els últims anys hi ha hagut una millora substancial en el sistema [de cures], amb mesures que n'han augmentat la cobertura, encara queda molt per avançar. Ara mateix s'hi inverteix un 0,85% del PIB i on no arriba l'Estat són les famílies les que se'n fan càrrec. Les que s'ho poden permetre acaben contractant treballadores externes, però és un problema de dones que es resol entre dones", conclou Boneta.