Montero es recolza en el creixement i els ingressos per continuar reduint el dèficit
Hisenda adverteix que el model de finançament ha de garantir la "suficiència dels recursos" a totes les comunitats autònomes
MadridCreixement econòmic i mercat laboral, ingressos i prudència en la despesa. Són els ingredients de la recepta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per continuar reduint el dèficit a Espanya. Per ara, el resultat no ha estat negatiu: el dèficit va tancar l'any 2023 en un 3,66% del PIB, per sota del compromís del govern espanyol amb Brussel·les (3,9%), mentre que l'objectiu per a aquest 2024 és assolir un dèficit del 3% del PIB i cenyir-se, així, a les regles fiscals. Ara bé, de cara a aquest 2024 hi ha la pregunta de si amb aquests ingredients n'hi haurà prou tenint en compte que, si bé el pols de l'economia i de la recaptació es manté, és a un ritme menor. Montero té clar que sí: "El govern [espanyol] no té previst aplicar cap retallada", ha afirmat aquest dijous durant la presentació de l'execució pressupostària del 2023. La ministra ha insistit en el fet que la brúixola continuarà marcant el mateix rumb.
Què ha passat el 2023?
Boom d'ingressos tributaris
Rere la reducció del dèficit hi ha un nou boom de la recaptació tributària. L'any passat els ingressos tributaris van escalar fins a un rècord de 271.935 milions d'euros, un 6,4% més en comparació amb l'any 2022, quan ja es va registrar una xifra històrica (255.463 milions d'euros). Tot i que es tracta d'un nou creixement, la pujada és menor a la registrada entre els exercicis 2021 i 2022.
El ministeri d'Hisenda destaca l'increment de la recaptació per IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques), fins als 120.280 milions d'euros (un 9,9% més que l'any 2022); també un augment dels ingressos per la via de l'impost de societats (35.060 milions d'euros, un 9% més), i, finalment, l'IVA (83.909 milions d'euros). Aquest últim impost, però, va registrar un increment d'un tímid 1,6% en comparació amb el 2022. Això és fruit de la rebaixa al rebut de la llum, així com en alguns aliments. Sense aquestes modificacions s'hauria comptat amb 3.342 milions addicionals, segons els càlculs d'Hisenda. De fet, Montero ha tret pit de la recaptació tot i la "caiguda" de la pressió fiscal a Espanya. Pel que fa als impostos especials, com ara l'impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables, van assolir els 20.757 milions d'euros. El 2023, però, encara va estar marcat per la pressió dels preus, tot i no estar tan desbocats com en l'exercici del 2022. Així doncs, la inflació va continuar suposant un bàlsam pel que fa a la recaptació tributària: Montero ha detallat que una tercera part es deu a l'increment de preus.
Millora del dèficit i el deute
Aquest bon comportament dels ingressos està estretament lligat al creixement de l'economia, així com al dinamisme del mercat laboral, amb una afiliació a la Seguretat Social pels núvols, ha desgranat Montero. Alhora, suposa un baló d'oxigen pel que fa a la reducció del dèficit públic (la diferència entre els ingressos i les despeses) i, per tant, per a l'equilibri pressupostari: els ingressos no només serveixen per cobrir despesa pública, sinó per eixugar el saldo fiscal negatiu. En només dotze mesos, el saldo fiscal negatiu ha variat en 10.180 milions d'euros. L'any 2022, el dèficit va tancar al 4,73% del PIB (63.736 milions d'euros), mentre que el 2023 s'ha tancat al 3,66% del PIB (53.556 milions d'euros).
Per administracions, l'administració central va tancar el 2023 amb un dèficit d'un 2,11% del PIB (una millora respecte al 2022, però també una millora respecte a la previsió fixada per al 2023). En canvi, en el cas de les comunitats autònomes, el dèficit va disminuir fins al 0,91% del PIB, però es va quedar per sobre de la taxa de referència que se'ls havia fixat (0,6% del PIB). Catalunya és la segona comunitat amb un dèficit més elevat el 2023: 1,31% del PIB (3.616 milions d'euros).
"Toca reflexionar", ha advertit Montero en roda de premsa, sobretot tenint en compte que de cara al 2024 haurien d'assolir l'equilibri pressupostari (dèficit del 0%). La ministra ha assumit que rere aquesta xifra hi ha raons diferents: comunitats autònomes que ho atribueixen a l'infrafinançament perquè el model actual les perjudica, però també ha apuntat a la gestió dels recursos, així com a la despesa pública desplegada des de la pandèmia. Per la seva banda, els ajuntaments van tancar l'exercici amb un dèficit del 0,02% i han deixat enrere el superàvit.
"Els números que presentem posen de manifest que la recepta de l'austeritat dels governs de dretes és absolutament errònia. És compatible reduir el dèficit públic i enfortir l'estat del benestar", ha reiterat Montero. Pel que fa al deute públic del conjunt de les administracions, es va situar al 107,7% del PIB, lluny, per tant, del pic registrat el març del 2021, el segon any de pandèmia, quan la necessitat d'injectar diners públics a l'economia per protegir empreses i famílies va inflar el deute públic fins al 125,3% del PIB. Amb tot, cal recordar que l'avenç de l'economia (el PIB espanyol va créixer un 2,5% el 2023) fa que es redueixi automàticament, sense necessitat d'ajustos fiscals, el resultat de dividir el dèficit i deute públic amb el PIB. Si es mira en termes absoluts, Espanya continua tenint més deute públic que mai.
Condonació del deute i finançament
Si una cosa ha d'alleugerir els números vermells de les comunitats autònomes, en particular d'aquelles com Catalunya, és la condonació d'una part del seu deute vinculat al fons de liquiditat autonòmic (FLA). De fet, ERC i el PSOE ho van acordar en el marc del pacte per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol. Montero ha avançat que està treballant per aconseguir que aquesta mesura s'aprovi a través d'una llei "específica" en què es recollirà la fórmula, consensuada amb totes les comunitats autònomes, per aclarir com es condonarà aquest deute. Pel que fa al calendari, Montero no s'ha volgut mullar, però fonts del ministeri parlen d'una mesura per desplegar durant la "legislatura" i, sobretot, d'una mesura "consensuada".
També la revisió del model de finançament que avui dia castiga algunes comunitats autònomes –ha reconegut Montero–, entre les quals destaca el País Valencià. Precisament Catalunya ha presentat aquesta setmana la proposta per a un nou model en què el Principat recaptaria tots els impostos. Montero, que no ha contestat amb un noexplícit a aquesta exigència, ha subratllat que el model "ha de garantir a tots els territoris la suficiència de recursos".