Energia

Espanya dissenya un mercat elèctric sense beneficis caiguts del cel

El govern espanyol planteja una reforma a Brussel·les en què nuclear i hidràulica tindrien un preu regulat

La vicepresidenta segona i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts.
10/01/2023
5 min

MADRIDPas endavant d'Espanya per reformar el mercat elèctric europeu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha informat sobre la proposta que el govern de Pedro Sánchez enviarà avui mateix a la Comissió Europea per canviar de dalt a baix un mercat que, des de fa temps i, en particular, arran de la crisi energètica que viu Europa, l'executiu denuncia que no funciona. Les claus de la proposta inclouen canviar la fixació dels preus del mercat elèctric europeu i afavorir contractes d'energia (en particular renovable) a llarg termini (com a mínim uns 10 anys) per tenir preus estables i menys volatilitat.

Què vol canviar Espanya?

La clau de l'actual sistema elèctric europeu està en el mercat marginalista, que estableix que l'última tecnologia que necessita el mercat per cobrir tota la demanda, que és la més cara, habitualment el gas, marca el preu de tota la resta de tecnologies (com la nuclear o la hidràulica) malgrat que són més barates. Això vol dir que, tot i que les renovables són més econòmiques, el sistema dispara el seu preu. Segons el govern espanyol, aquest funcionament dona peu que les tecnologies barates, com la hidràulica, tinguin una sobreretribució: els denominats beneficis caiguts del cel. Aquestes empreses, però, neguen tenir-ne.

Aquest sistema, però, no té cabuda en l'escenari actual d'irrupció de les energies renovables i en un context de tanta volatilitat, defensen des del govern espanyol. Fins i tot, el mateix sector elèctric hi ha fet referència: "En un context com l'actual, el mercat marginal de fixació dels preus no funciona correctament", va dir el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, durant la presentació de resultats del tercer trimestre de l'any passat.

Quan es va dissenyar el mercat elèctric europeu, el sistema estava basat en tecnologies com el carbó i el gas, és a dir, no renovables. A Espanya, per exemple, assumien el 90% de la demanda elèctrica; avui les renovables suposen el 50%, i el 2023 es confia que tinguin un pes per sobre del 74% de la demanda. És per això que el govern defensa que cal canviar com es fixen els preus, és a dir, que cal deixar enrere el sistema en què l'alta cotització del gas contamina la resta de tecnologies.

Què proposa el govern?

Espanya no vol eliminar el mercat a curt termini (diari), és a dir, el funcionament de l'actual mercat marginalista, sinó que el vol complementar amb contractes a llarg termini d'energia i de capacitat, que redueixin la volatilitat i ofereixin preus més estables. En concret, vol que aquests tipus de contractes prenguin protagonisme per sobre del mercat marginalista.

D'una banda, vol que renovables, hidràulica i nuclear surtin del mercat diari i firmin contractes d'energia a llarg termini. En el cas de les primeres, funcionaria d'una forma similar a les actuals subhastes elèctriques, en les quals es compra energia per a uns 10 anys i a un preu fix. Pel que fa a la hidràulica i a la nuclear, també es fixaria un preu des d'un regulador públic. Des del ministeri no es concreta qui seria l'encarregat de regular aquest preu, però s'obre la porta al fet que els països puguin decidir si és el mateix govern o un organisme públic independent qui garanteix un preu adient a aquestes tecnologies. Aquest preu hauria de cobrir els costos d'inversió, generació i, alhora, permetre un marge de benefici, però amb límits.

En tot cas, es defensa que aquest tipus de contractes oferirien preus més assequibles i menys volàtils. En aquest sentit, cal recordar que les renovables tenen un cost inicial elevat fruit de la inversió pel seu desplegament (que de fet també es remuneraria) però que, un cop en funcionament, l'energia és molt més econòmica que la produïda pel gas. En definitiva, gràcies al fet de sortir del sistema marginalista (on només quedarien els cicles combinats o el gas) s'incentivaria un preu final molt més realista perquè no estaria completament intoxicat pel gas.

Potenciar els mercats de capacitat

D'altra banda, coexistirien amb contractes a llarg termini de capacitat. És a dir, Espanya no només planteja que es compri energia en el llarg termini, sinó també capacitat d'emmagatzematge perquè, en cas de ser necessari, es pugui activar per produir energia per assegurar el subministrament i evitar, per exemple, talls elèctrics.

Aquests contractes, però, estarien pensats per a les anomenades tecnologies de suport, com ara els cicles combinats, és a dir, el gas, però també les bateries o el bombeig hidroelèctric, ja que tenen capacitat d'emmagatzematge. A totes elles se les pagaria per estar disponibles en qualsevol moment. Així, si bé l'Estat vol que acabin reduint el seu pes en la demanda elèctrica, assumeix que són tecnologies necessàries durant la transició energètica per omplir els buits de demanda on no arriben les energies renovables. Malgrat que és un tipus de contracte que ja existeix, el govern espanyol destaca que el procés d'aprovació és "llarg i complex", fet que en dificulta el desplegament.

"[Si s'aprovés la reforma] és probable que no tingui un efecte immediat en la rebaixa dels preus, però aniria desplaçant l'efecte actual en què la immensa majoria de l'energia es contracta al mercat diari, de manera que es reduiria la volatilitat al llarg del temps", ha defensat Ribera.

Negociació europea

Fins ara, la reforma del mercat elèctric europeu ha estat un tema tabú entre els Vint-i-set i, de fet, fa poc més d'un any l'executiu comunitari defensava que l'actual mercat elèctric europeu era "la millor opció", en paraules de la comissària europea d'Energia, Kadri Simson. Però la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, assumia a principis de setembre de l'any passat que el mercat "estava trencat". L'encarregada de presentar la proposta i qui n'ha dut la batuta ha estat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha defensat que cal "abordar les limitacions que el model vigent actual necessita superar".

En tot cas, malgrat que les portes del debat s'han obert –la Comissió Europea té intenció de proposar-ho formalment aquest mes de març–, capgirar l'actual sistema no serà flor d'un dia, assumeixen des del govern espanyol: no només pel que pot durar la negociació amb Brussel·les, sinó perquè, en cas que arribi la reforma, caldria adaptar-la. Per això, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha plantejat una pròrroga de l'actual excepció ibèrica o topall al preu del gas fins a finals del 2024. De moment, aquesta mesura ha suposat un estalvi de fins a 4.500 milions d'euros en la factura de la llum dels consumidors amb tarifa regulada, segons ha informat Ribera.

Tot plegat, però, és tot just una proposta informal. Caldrà batallar amb Brussel·les i amb la resta dels estats membres, i no tots s'han mostrat partidaris de tocar el sistema actual (és el cas d'Alemanya, Àustria o Països Baixos). Ribera ha assegurat que de moment no s'han establert contactes amb altres governs i, per tant, la proposta és únicament espanyola. El govern, però, sí que s'ha inspirat en informes d'experts com el de la catedràtica de la Universitat Carlos III de Madrid i experta en economia de l'energia Natalia Fabra, titulat Electricity markets in transition: A proposal for reforming European electricity markets, publicat el passat mes de desembre.

stats