L'Estat vota en contra dels salaris de l'equip directiu de CaixaBank

ValènciaL'Estat, segon principal accionista de CaixaBank amb un 16% del capital, ha votat en contra de les retribucions que l'entitat ha fixat per als seus principals directius. La decisió s'ha sabut durant la junta d'accionistes que s'ha celebrat al Palau de Congressos de València, la primera després que CaixaBank adquirís Bankia.

A l'assemblea s'ha pogut comprovar el malestar que ha generat la decisió del nou banc de fer fora un 18% de la plantilla, l'equivalent a 8.000 persones, cosa que suposa l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) més gran de la història de la banca espanyola. Avui mateix el govern espanyol (a través del ministeri de Treball) ha enviat una carta a CaixaBank i al BBVA, les entitats financeres immerses en dos grans expedients d'ERO, per recordar-los que estan obligades a negociar amb els sindicats mesures per evitar o reduir els acomiadaments.

Tot i l'oposició de l'Estat als sous de l'equip directiu, han rebut el vistiplau d'una majoria dels accionistes del banc. En virtut d'aquesta decisió, el nou president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, percebrà una remuneració fixa anual d'1,65 milions d'euros, a la qual pot sumar una variable de fins a 200.000 euros si compleix alguns objectius. És un sou tres vegades superior al que rebia a Bankia, que era de 500.000 euros. També és més elevat que els 1,2 milions que percebia el seu antecessor en el càrrec, Jordi Gual, tot i que no tenia funcions executives i Goirigolzarri sí. Pel que fa al conseller delegat, Gonzalo Gortázar, el salari es manté en 2,26 milions d'euros.

El mateix Goirigolzarri s'ha defensat de les crítiques per l'augment del sou i ha emfatitzat que la retribució dels consellers de CaixaBank està "per sota de la mitjana" de les entitat financeres espanyoles, tot i la posició capdavantera del banc dins el sector. 

Els sindicats han oposat de manera contundent a l'ERO i han reunit prop de 400 persones a les portes del Palau de Congressos. Els treballadors han protestat des de bon matí fins que s'ha acabat la junta general d'accionistes, passades les tres del migdia. A la concentració hi han participat dirigents i afiliats d'UGT, CCOO, el Sindicat d'Empleats de CaixaBank (SECB), el Sindicat Independent de les Illes Balears (SIB) i la Federació d'Estalvi de Catalunya (FEC). Precisament el secretari general de l'última entitat, Joan Maria Terribas, ha reconegut a l'ARA el seu "pessimisme" pel procés negociador de l'ERO i ha admès que tenir un altre plantejament seria "il·lús". Terribas ha insistit en la principal demanda dels treballadors, que és que les baixes que es produeixin siguin voluntàries i que en cap cas es modifiquin les condicions laborals dels empleats.

Terribas ha afegit que l'altra gran preocupació del sindicat és l'afectació de la fusió als serveis centrals de la companyia i el desequilibri "notable" produït en favor de la seu de Madrid, tal com ja va avançar l'ARA. "El centre de decisió ha anat a Madrid, cosa que mai havia passat des de la fundació de La Caixa", ha subratllat el portaveu de la FEC, que ha denunciat també "la centrifugació bancària de Madrid, que és absoluta". "Tots els grans bancs de l'Estat es traslladen a Madrid, a diferència d'altres models com l'alemany, en què moltes entitats financeres tenen la seu a Frankfurt i no a Berlín", ha criticat.

En el mateix sentit s'ha expressat, ja dins el Palau de Congressos, la portaveu de Comissions Obreres, Ruth Bolaños, que ha avançat que no acceptaran "acomiadaments forçosos" i ha qualificat l'ERO d'"injustícia" i "immoralitat", sobretot perquè al mateix temps el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, "s'apuja tres vegades el sou".

Bolaños ha defensat que els guanys acumulats cada any per la companyia són mèrits d'una plantilla que ara no veu reconegut l'esforç i el compromís. Gairebé calcada ha sigut la intervenció de Begoña Peiró, presidenta del Sindicat d'Empleats de CaixaBank, que ha qualificat l'ERO de "salvatge" i l'augment dels salaris de la direcció de "vergonyós".

José Ignacio Goirigolzarri ha respost a les crítiques i ha defensat que l'obligació dels gestors era garantir la "viabilitat" de l'entitat, i que la fusió demanava "una redimensió" de la plantilla per "preservar el màxim nombre de llocs de treball de manera sostenible en el futur".

Uns arguments que ha repetit el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, que ha emfatitzat que la direcció pretén arribar a un acord "raonable" per evitar el "solapament" de funcions. Sobre els canvis de les condicions laborals, Gortázar ha dit que calia una plantilla "sostenible" i amb "flexibilitat". Tot plegat, amb l'objectiu d'assolir beneficis, que són "absolutament necessaris" per retornar la inversió als accionistes, entre els quals ha destacat que hi ha l'Estat i la Fundació La Caixa.