Els Estats Units i Europa obren un nou capítol amb una treva comercial

Brussel·lesDesprés de les paraules i les declaracions de bones intencions han arribat els fets. La Unió Europea i els Estats Units han pactat aquest dimarts una treva de cinc anys en la disputa pels subsidis a Boeing i Airbus després de gairebé dues dècades. És la primera demostració de la millora de les relacions amb l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, que s'ha escenificat com el principal resultat tangible de la simbòlica cimera entre la UE i els EUA: "El primer viatge oficial a l'estranger del president dels Estats Units ha sigut a Europa. Un clar símbol del nostre vincle transatlàntic", ha dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, després de la reunió.

La treva comercial és un dels gestos que Brussel·les esperava de Biden, tenint en compte la desconfiança sembrada per Donald Trump en aquest àmbit, entre molts altres. "Tinc una visió molt diferent del meu predecessor", ha dit el president nord-americà, que malgrat això no ha comparegut al costat dels presidents de les institucions europees després de la trobada. L'acord per posar fi, encara que sigui només els pròxims cinc anys, al conflicte sobre Boeing i Airbus suposa suspendre la pugna més antiga que arrossega l'Organització Mundial del Começ (OMC) i un punt d'inflexió en les relacions comercials entre Brussel·les i Washington. La disputa va arrencar el 2004 quan els EUA i la UE van començar un intercanvi de denúncies a l'OMC pels subsidis que les dues parts concedien als seus respectius fabricants d'avions. Les represàlies havien arribat a ascendir a uns 10.300 milions d'euros en aranzels, amb implicacions importants per a més d'un centenar de productes espanyols com l'oli d'oliva i el vi.

El 2019 l'OMC va declarar il·legals les ajudes que la UE havia concedit a Airbus i va deixar via lliure al govern de Donald Trump perquè imposés represàlies. L'expresident republicà va aplicar aranzels a productes europeus per valor de 6.172 milions d'euros. Un any més tard, amb Biden acabat d'investir president, la UE hi va respondre amb aranzels a les exportacions nord-americanes per valor de 3.292 milions d'euros. Amb tot, Washington no abaixa la guàrdia i la representant de Comerç ja ha avisat que el seu país mantindria la suspensió "sempre que el suport de la UE a Airbus sigui coherent amb els termes de l'acord" i permeti que els fabricants nord-americans "puguin competir de manera justa". Durant cinc anys queden suspesos tots aquests aranzels i s'estableix un grup de treball per analitzar la qüestió en el sector aeronàutic a més llarg termini.

Els ulls posats en la Xina

El pacte té un vessant geoestratègic que concorda amb el missatge que aquest dilluns va enviar l'OTAN en la seva primera cimera amb Biden com a president i que era, de fet, un dels objectius del demòcrata a Europa: marcar territori davant la Xina. Tant la UE com els EUA s'han compromès a col·laborar per "confrontar les inversions en el sector aeronàutic per part d'actors aliens" a les economies de mercat. És a dir, que una vegada aparcada la seva disputa, Washington i Brussel·les poden fer pinya davant l'amenaça que suposa la Xina en el sector aeronàutic, un missatge que s'ha encarregat de transmetre la responsable nord-americana de Comerç, Katherine Tai, que ha tancat l'acord amb el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.

Tot plegat és una demostració "del nou esperit", en paraules de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i una base estable per intentar resoldre l'altra gran disputa en aquest àmbit, la guerra d'aranzels que Trump va establir a les importacions d'alumini i acer europees, una qüestió que, com ha admès Von der Leyen, és massa complexa per trobar-hi una solució en dos dies i que requereix un debat de fons amb l'objectiu d'arribar a bon port abans que s'acabi l'any.

Aquest ha sigut el resultat més evident d'una cimera que ha servit per posar el segell a diverses de les qüestions ja tractades al G-7, com ara el compromís d'augmentar la producció mundial de vacunes i d'empènyer globalment en la lluita contra el canvi climàtic. També s'han abordat les qüestions en què, tot i això, Washington i Brussel·les encara estan lluny: l'impost a les tecnològiques que la Unió vol tirar endavant respecte a la preocupació nord-americana o l'impost al CO2 a través de les importacions. Von der Leyen i Michel han comparegut satisfets i han celebrat la "sinceritat" amb què Biden els ha mirat als ulls i els ha assegurat que els EUA necessiten Europa, però el president nord-americà no els ha acompanyat al final de la reunió i ha abandonat Brussel·les en direcció a Ginebra, on dimecres es reunirà amb el president rus, Vladímir Putin.