Els estrangers compren 700 cases cada mes a les Balears

Palma23 propietats immobiliàries de les Balears s’escripturen a nom d’un ciutadà estranger cada dia. 700 cases o pisos es venen, per tant, cada mes a ciutadans que no tenen la nacionalitat espanyola, una xifra que s’ha disparat des de l’any 2021, i que de per si ja era elevada durant la darrera dècada. Els informes de la banca i de les plataformes de venda parlaven els darrers anys d’un 30% d’operacions immobiliàries protagonitzades per estrangers a les Balears. Ja era el rècord percentual de l’Estat espanyol. Però aquesta ràtio està desbocada, ara, i supera el 40% del total de les operacions que es fan a l’Arxipèlag.

Les dades que recull trimestralment el Ministeri de Foment s’han actualitzat fins al juny del 2022 i són especialment significatives: 9.925 transaccions immobiliàries entre gener i juny, 4.097 de les quals varen tenir com a protagonista un ciutadà estranger. L’estadística deixa clar que la majoria d’aquestes operacions les fan persones que no són residents a les Balears, si bé s’observa un percentatge significatiu d’estrangers que sí que ho són. Per exemple, de les 4.097 cases i pisos venuts el primer semestre, més de 1.300 els van adquirir persones que no tenen la nacionalitat espanyola però sí la residència a l’Estat.

“És una quantitat aclaparadora, i evidentment està tenint unes conseqüències terribles en matèria d’accés a l’habitatge per part dels illencs, una realitat que ja era complicada però que ara mateix agafa dimensions desbordants i la ciutadania es troba que de cap manera es pot plantejar accedir a un habitatge, que no oblidem que és un dret”, diu Sònia Vives, investigadora en Geografia Crítica Urbana de la UIB.

Els illencs han de competir amb les rendes més altes d’Europa perquè les Balears formen part d’un veritable mercat immobiliari globalitzat, on les cases i els pisos ja no són contemplats únicament com una llar. El resultat estadístic torna a ser una mala notícia per als residents. El preu mitjà de les transaccions immobiliàries a les Illes el 2022 se situa per damunt dels 408.000 euros, més del doble del que costa comprar una propietat mitjana a Espanya, on el preu encara no passa dels 183.000 euros. Un altre rècord històric, tenint en compte que, fa només dos anys, el valor mitjà de les transaccions a les Balears ‘només’ era de 300.000. “Els immobles són un actiu financer, són un negoci, i hi ha estudiosos que ja diferencien entre allò que realment val i allò que podem aconseguir si cercam l’oferta més poderosa que, en un món globalitzat, fa que els anuncis de les propietats illenques siguin accessibles a tot arreu”, explica Vives.

Qui vol vendre per 300.000 si en pot treure 600.000 euros? Aquesta és la reflexió que fan els agents immobiliaris, que d’alguna manera se senten incòmodes en un moment en què el negoci es troba en un punt àlgid, però socialment hi ha una frustració important. Per al vicepresident del Col·legi d’API, José Miguel Artieda, “només miram el comprador, i crec que també hem de mirar el venedor. És cert que ara mateix els preus són molt elevats, perquè hem entrat en una espiral de pujada, però també hem de ser conscients que ningú ven una propietat de manera forçada”, explica.

El president de l’Associació d’Immobiliàries Nacionals i Internacionals (ABINI), Hans Lenz, assegura que aquesta tendència extremadament alcista està canviant una mica des de l’estiu, “perquè hi ha incertesa amb la guerra, un augment dels costos de construcció i una pujada dels tipus d’interès que frenarà en sec el sector”. “Els costos de construcció a les Balears han augmentat en vuit mesos el mateix que en els darrers 20 anys, i avui construir és el doble de car a les Illes que a Madrid. Això tindrà un efecte sobre un sector, l’immobiliari, que representa el 25% del PIB illenc”, diu. Aquest especialista immobiliari no nega que hi ha un problema greu d’accés a l’habitatge, i considera que no s’estan fent les polítiques públiques necessàries per atendre la població local. “Els promotors especialitzats en habitatges a preu assequible han hagut de desistir a les Balears per falta d’oportunitats, i ni un terç dels 1.800 habitatges promesos en aquesta legislatura seran lliurats. No n’hi ha producció a un preu assequible”, sentencia.

Les Illes, i sobretot els indrets de costa, són un veritable plató on s’escenifica el somni mediterrani. Una empresa i un cas concrets retraten el que passa al litoral. Ever One és el nom comercial d’una promoció que té darrere un fons d’inversió d’origen llatinoamericà i que ha fet 36 habitatges a Cala Major. Si s’entra a la web, hi ha tres idiomes:anglès, suec i alemany. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, el 100% de la promoció s’ha venut a ciutadans estrangers. “La gentrificació, la substitució dels locals per aquelles rendes altes europees n’és la conseqüència. La causa és una estratègia dels fons d’inversió i d’inversors privats que l’únic que cerquen és rendibilitat elevada i ràpida, caigui qui caigui. Cau ni més ni menys que l’oportunitat de viure a casa teva”, lamenta Sònia Vives, de la UIB.

José Miguel Artieda, del Col·legi d’API, afirma que una opció és impulsar mesures com l’ajuda als propietaris d’habitatges a l’hora de llogar. “El Govern parla molt d’avalar els que comprin, però haurem de veure què diuen els bancs al respecte. Jo crec que es tracta de fer un conjunt de mesures, i s’han de crear figures que per part d’administracions públiques donin garanties als que tenen pisos que, si hi ha un problema, cobraran. Molta gent apuja preus senzillament per filtrar, o directament no posa al mercat propietats perquè no es fia i no vol problemes”, afirma. “Els anys 80 es feien 20.000 habitatges cada any, i ara costa arribar als 3.000, amb un notable descens dels plurifamiliars per manca de sòl disponible. Fa una dècada que experts del sector i confederacions empresarials alerten sobre el desequilibri del mercat de l’habitatge”, recorda per la seva banda Hans Lenz.

Tot i les discrepàncies sobre les causes, tots els actors del sector i els experts coincideixen:comprar una casa a les Balears és missió impossible per als locals, i només apte per a rendes molt altes.