Un estudi situa les Balears com la comunitat amb més risc de bombolla immobiliària

BarcelonaEl Govern ha anunciat aquesta setmana la creació del Monitor Balear de l’Habitatge, de la mà de la fundació Impulsa, que d’aquí a un any hauria de tenir una radiografia detallada del sector. Però, de moment, un estudi fet per la consultoria i taxadora immobiliària Gloval Analytics indica que les Balears són la comunitat de l’Estat amb més risc de patir bombolla immobiliària. En concret, 23 dels municipis de l’Arxipèlag hi estan exposats i el poble més afectat és el de Sant Joan, segons Gloval. L’estudi situa les Illes en un 4,18 sobre 5 en l’índex de bombolla immobiliària com a líder del rànquing estatal seguida per Màlaga (4,02), Barcelona (3,83) i Madrid (3,82). La mitjana estatal, en aquest índex, és de 3,35.

A banda de Sant Joan, les poblacions en risc de patir una bombolla immobiliària en el mercat de compravenda són Alaró, Alcúdia, Andratx, Banyalbufar, Binissalem, Calvià, Campanet, es Castell, Formentera, Marratxí. es Mercadal, Pollença, Puigpunyent, Santa Eugènia, Santa María del Camí, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja, Sant Lluís, Sencelles, Sineu, Sóller i Vilafranca de Bonany.

La presidenta del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària, Natàlia Bueno, assegura que un dels principals obstacles dels ciutadans per accedir a l’habitatge és la situació del mercat laboral. “Gran part de la societat encara té contractes temporals. A més, un 30% de la població activa cobra menys de 1.000 euros mensuals”, explica. “Amb aquestes dades és molt difícil adquirir un habitatge en propietat, perquè els bancs et demanen que en tinguis un 20% estalviat”.

Aquest podria ser també una de les raons de l’aturada del mercat de compravenda: aquest any passat varen canviar de mans 13.951 habitatges, un 10,9% menys que l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Amb tot, aquest fre és relatiu: les Balears són encara la tercera comunitat de l’Estat amb més compravendes per cada 100.000 habitants, només per darrere del País Valencià i la Rioja.

També cal comptar la influència de la inversió estrangera, que “provoca que els preus siguin més alts, i això fa que la gent local tingui menys possibilitats d’accedir a un habitatge a un preu raonable”, segons admet el director de Gloval Analytics, Carlos Gómez de Castro. La propietària de la immobiliària Eigentum Mallorca, Francisca Sintes, corrobora aquesta situació: “La gent d’aquí no compra; són els estrangers, com ara els escandinaus o russos, els que aposten per invertir en propietats més de luxe, encara que ho fan a zones més exclusives”.

Els preus de compra de l’habitatge encara no han arribat al nivell del boom immobiliari. Si just abans que esclatàs la bombolla rondaven els 2.800 euros per metre quadrat, les dades del tercer trimestre del 2019 indiquen un preu mitjà de 2.200 euros. A banda, el lloguer es manté estable des del 2018, després d’augments de fins al 50% entre el 2016 i el 2018, amb uns preus mitjans que varien dels 9 als 12 euros per metre quadrat, segons Bueno.

Preus disparats a Palma

Cal destacar que Palma és la zona de l’Arxipèlag que més pateix les conseqüències dels preus alts. Gloval la situa al tercer lloc del rànquing de ciutat amb l’habitatge més car, amb un 4,05 sobre 5 en l’índex de preus, just per darrere de Barcelona (4,15) i Màlaga (4,07), i per davant de Madrid (4,02).

El preu de l’habitatge varia segons el barri. Al centre històric de Palma hi ha, de mitjana, un dels preus immobiliaris més cars de l’Estat. En molts casos les cases que s’hi venen superen els 4.000 euros per metre quadrat, i moltes de les que es lloguen superen també els 12 euros per metre quadrat, segons Bueno. Aquests preus no tenen res a veure amb altres zones més degradades de la ciutat, on hi ha “immobles en perfecte estat però que ningú no vol comprar”, precisament pel lloc on estan situats, segons explica el president de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris, Toni Gayà. Però ell mateix avisa que els preus de lloguer i de venda que hi ha als portals d’internet no són reals: “Estan inflats entre un 15% i un 20%, per això hi ha propietats que fa un any que estan a la venda i van baixant de manera gradual”.

Gayà explica que la inseguretat i la incertesa del context actual fan que a molts ciutadans els faci por embolicar-se amb una hipoteca. “A Mallorca hem tingut el tsunami perfecte perquè aquest sector s’aturi, ja sigui per la manca d’un govern central que hem tingut fins fa poc”, diu amb referència al fet que fins fa setmanes l’executiu de Pedro Sánchez estava en funcions, “o pels rumors que circulen sobre una nova crisi”.

L’informe de Gloval Analytics també assenyala les Illes Balears com un mercat estressat pel que fa al lloguer, amb una puntuació de 4,10 sobre 5. A l’Estat, Barcelona encapçala aquest rànquing amb un índex de 3,91, seguida de Palma (3,82) i Màlaga (3). Aquest estrès, segons Gloval, es deu a la dificultat que tenen els joves i les classes mitjanes a l’hora de poder accedir a un habitatge de lloguer. “És molt difícil pagar un lloguer de 700 euros si es guanya una nòmina de 1.200 euros al mes, perquè no es pot estalviar el 35% del sou, tal com es recomana”, admet Bueno.

Malgrat aquesta situació, el futur immediat no sembla que hagi de millorar, però tampoc que hagi d’empitjorar d’una manera significativa, ni que hagi d’esclatar cap possible bombolla. “Per a aquest 2020 no es preveuen augments destacables”, assenyala Bueno. El director de Gloval Analytics, Carlos Gómez de Castro, ho confirma, amb matisos. “Els preus no tornaran a pujar -diu-, però sí que a zones més concretes pot passar que la gent no vulgui comprar habitatges i els preus es desplomin de manera local”.