L'Eurocambra assenyala set dels estats de la UE com a paradisos fiscals

Brussel·lesPoques vegades les institucions europees es mullen per criticar els estats membres de la Unió Europea. Però aquest dimarts el Parlament Europeu va ser una excepció. Escàndols com el de Luxleaks i els 'papers de Panamà' van forçar a la creació d'una comissió de l'Eurocambra especialitzada en delictes financers que després d'un any de feina ha aconseguit que el Parlament Europeu hagi aprovat l'informe en què s'apunta per primera vegada a set dels 28 membres de la UE com a paradisos fiscals. Són Bèlgica, Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos, Malta, Xipre i Hongria. A més, es demana la creació d'una "policia financera" europea emmarcada dins l'Europol, amb capacitat d'investigar les regulacions dels països europeus per lluitar al conjunt de la UE contra l'elusió fiscal, el frau i el blanqueig de capitals.

L'informe s'ha aprovat per 505 vots a favor, 63 en contra i 87 abstencions, i no és vinculant perquè no implica que s'emprengui cap actuació en contra dels països assenyalats. Sí que es busca, però, establir un "full de ruta" o una mena de compromís perquè després de les eleccions europees comenci a actuar-se en aquesta direcció. L'informe conclou que el conjunt de la UE deixa de recaptar un bilió d'euros anuals per evasió i elusió fiscal i 50.000 milions d'euros en frau en la recaptació de l'IVA. Però, a més, diu obertament no hi ha prou "voluntat política" entre els estats membres de la UE per lluitar contra l'elusió fiscal i els crims financers.

D'entre totes les deficiències detectades, s'apunta directament a set estats membres perquè "presenten característiques de paradís fiscal". Són Bèlgica, Xipre, Hongria, Irlanda, Luxemburg, Malta i els Països Baixos. Tots aquests països, segons l'informe, faciliten pràctiques de planificació fiscal. Destaca, per exemple, el cas dels Països Baixos, que com que facilita les tècniques agressives de planificació fiscal impedeix que la resta dels països de la UE recaptin 11.200 milions d'euros d'impostos.

Però aquests no són els únics països assenyalats. L'informe també critica Dinamarca, Finlàndia, Irlanda i Suècia per oposar-se a l'aplicació de la taxa digital, un projecte fiscal europeu que s'ha acabat abandonant perquè s'ha d'aprovar per unanimitat (com totes les mesures d'aquest àmbit). També s'apunta a una dotzena d'entitats bancàries, com Deutsche Bank, Crédit Agricole SA o Danske Bank, per haver estat involucrades en l'escàndol de blanqueig de capitals provinents de la màfia de Rússia conegut com la Troika Laundromat.

La guerra de l'impost de societats

L'informe també critica que els països de la UE hagin emprès una "cursa a la baixa" per atraure companyies rebaixant l'impost de societats (una proposta que el PP ha tornat a repetir de cara a aquesta campanya electoral a Espanya). Quines mesures es demanen als estats en matèria fiscal? Que s'aprovi un esquema comunitari per recaptar l'IVA i que es creï també una base comuna consolidada de l'impost de societats. Això no vol dir, però, que es demani un tipus mínim europeu de l'impost de societats, ja que no és el mateix que la base consolidada. Per ara, però, aquestes mesures no compten amb el suport de la majoria dels estats, principalment per l'oposició dels països nòrdics coneguts com la Lliga Hanseàtica.

El problema dels visats d'or (també a Espanya)

L'informe també aprofundeix en la polèmica dels visats daurats, un mecanisme que la Comissió Europea ja va assenyalar com a porta per al blanqueig de capitals i altres crims financers. En aquest cas també s'apunta a una vintena de països concrets, tot i que especialment Malta i Xipre, perquè tenen sistemes encara menys "exigents" per concedir visats o, fins i tot, la nacionalitat europea a canvi d'inversions. D'entre la vintena de països que concedeixen permisos de residència a canvi d'inversions hi ha Espanya i, l'Eurocambra demana que siguin eliminats.

En especial en el cas espanyol, la llei del 2013 permet concedir visats de residència als emprenedors estrangers que "es proposin entrar al país per invertir-hi una quantitat significativa de capital". Entre els pocs requisits d'aquesta llei, figuren la compra de béns immobles per valor d'almenys 500.000 euros i inversions per valor d'un milió d'euros en empreses o dipòsits en bancs espanyols o més de dos milions d'euros en el deute públic del país.