MACROECONOMIA

Europa es prepara per una economia sense ‘dopatge’

El BCE es reuneix dijous per decidir com serà la fi dels estímuls i la barra lliure de diner barat

La seu central del BCE a Frankfurt en una imatge del mes de març.
Natàlia Vila
11/06/2018
4 min

BarcelonaEl Banc Central Europeu està preparant l’escenari postcrisi. Aquesta és la percepció que tenen els economistes i analistes sobre la reunió que el consell de govern del banc emissor té prevista per dijous a Riga. Es dibuixa un escenari en el qual els anys més durs queden enrere i l’economia remunta; és a dir, on ja no fan falta tots els estímuls econòmics que l’organisme va posar en marxa durant la crisi per ajudar l’economia i salvar l’euro.

La setmana passada l’economista en cap del BCE, Peter Praet, ja va llançar un primer globus sonda als mercats: “Caldrà avaluar si els progressos fins ara han sigut suficients per justificar una retirada gradual de les compres”, va fer Praet en referència al programa de compra de deute (QE són les seves sigles en anglès). Això va fer que els experts, que confiaven que el supervisor europeu no es pronunciés fins al juliol o el setembre, es posessin en alerta davant la possibilitat d’haver de seguir treballant sense dopatge, tal com l’argot econòmic defineix aquests estímuls.

“D’entrada, dijous no passarà res més que potser el BCE farà un canvi de discurs”, diu Xavier Brun, director del màster de mercats financers de la UPF. “Des que va començar la crisi, els mercats estan sempre molt atents a les paraules de Draghi i sobretot als matisos”, afegeix. Una afirmació en què també coincideix Joan Tugores, catedràtic d’economia de la UB: “De fet hi ha dos problemes que s’interrelacionen: la retirada d’estímuls per si mateixa i com es comunica aquesta fase”. Segons Tugores, “un dels aspectes més importants del BCE ara mateix és com transmet el que vol fer”.

“Ja toca o serà contraproduent”

Més enllà dels problemes que podria comportar per als mercats un anunci massa abrupte, hi ha cert consens en el món econòmic que ha arribat el moment de començar a mirar endavant. Retirar els estímuls vol dir, bàsicament, obrir la porta un altre cop a les pujades de tipus d’interès -és a dir, del preu del diner- i a tallar les injeccions de diners en efectiu que ha fet el banc central a través de les compres mensuals de deute públic i privat. Des que va començar, el març del 2015, el BCE ha comprat més de 2,3 bilions d’euros en deute públic i privat, primer amb partides de 60.000 milions mensuals i després de 30.000 milions.

“Ja ha començat a arribar el moment [de retirar els estímuls], ja toca o serà contraproduent, perquè els tipus baixos, tal com remarquen els organismes internacionals, desincentiven l’estalvi i fomenten inversions i tasques que no se suportarien amb tipus més alts”, argumenta Tugores. Brun afegeix, a més, que els estímuls ja han complert els seus objectius: “Les famílies i les petites i mitjanes empreses, que són el gruix, ja estan millor; no estan tan endeutades”. Aquest és, segons els experts consultats, l’element clau que marca un abans i un després. “El que calia era rescatar i sanejar el sector privat; és cert que el que ha passat és que el deute ha canviat de mans i ara està en mans dels estats, però el sector públic pot suportar millor la càrrega del deute”, matisa Tugores.

Els economistes admeten, doncs, que l’economia hauria de començar a caminar sola. “No es pot anar sempre dopat, perquè al cap d’un temps t’oblides que només pots fer el que fas gràcies al dòping”, adverteix aquest catedràtic de la UB. Però tampoc volen ensurts: “No serà la fi dels estímuls, serà una reducció, progressiva, d’un canvi en la política de compra”, apunta Brun. “Jo interpreto que faran un anunci per neutralitzar els agents econòmics; se’ls avisarà d’un canvi, gradual i revisable”, coincideix Tugores.

L’economia no està curada

Superada aquesta fase, l’economia podria, o no, recuperar el pols. Segons Brun, l’activitat econòmica millora i això generarà moviments també en el mercat laboral. Per tant, els salaris tendiran a pujar, tot i que lentament -almenys a Espanya-, fet que ajudarà a recuperar els preus i els ingressos de les empreses. “¿Estem curats? No, l’economia ara és un malalt a qui es comença a retirar els medicaments”, explica Brun.

Tugores també valora el futur amb prudència. “S’han d’evitar els sotracs; el dopatge ha sigut imprescindible però fer-lo durar pot alentir el model de creixement”, apunta aquest catedràtic. I afegeix: “Crec que la metàfora del malalt, però, és la més adequada: deixem els medicaments intravenosos però encara estem amb la dieta tova”, conclou.

LES CLAUS

1. Què decideix el BCE aquest dijous ?

A la reunió, que se celebrarà a Riga, els experts esperen que Draghi comenci a marcar els temps per abandonar el programa de compra de deute i obri la porta a una futura pujada de tipus. Aquesta serà, per cert, la primera reunió de l’exministre De Guindos com a vicepresident del banc emissor.

2. És el moment de retirar estímuls?

El sector coincideix que allargar els estímuls pot ser contraproduent per a l’economia europea però confien que Draghi farà la retirada de manera gradual i sense sotracs per evitar un daltabaix als mercats.

3. Aguantarà l’economia espanyola sense la barra lliure de diners?

Els economistes consultats creuen que l’assistència del BCE ha ajudat a reduir notablement el deute de famílies i pimes, i que l’endeutament, que ara està en mans dels estats, “és més fàcil de suportar des del sector públic”.

stats