Europa s'enfronta a una crisi d'energia més llarga del previst

Quan es pregunta als amics d'Europa d'arreu del món què pensen de les perspectives del Vell Continent, sovint responen de dues maneres. Una és l'admiració. En la lluita per ajudar Ucraïna i resistir l'agressió russa, Europa ha mostrat unitat, valentia i uns principis pels quals ha hagut d'assumir costos enormes. Però la segona resposta és d'alarma. Una depressió econòmica brutal suposarà una prova de la resiliència d'Europa el 2023 i més enllà. Hi ha una por creixent que la reestructuració del sistema energètic global, el populisme econòmic nord-americà i les fractures geopolítiques amenacin la competitivitat a llarg termini de la Unió Europea i dels països no membres, inclosa la Gran Bretanya. No només la prosperitat del continent està en risc, també ho està la salut de l'aliança transatlàntica.

No us deixeu enganyar pel seguit de bones notícies d'Europa de les últimes setmanes. Els preus de l'energia han baixat respecte a l'estiu i el bon temps fa que l'emmagatzematge de gas estigui gairebé ple. Però la crisi energètica encara presenta perills. Els preus del gas són sis vegades més alts que la seva mitjana a llarg termini. El 22 de novembre, Rússia va amenaçar amb estrangular l'últim oleoducte operatiu cap a Europa, tot i que els atacs amb míssils van causar talls d'electricitat d'emergència a Ucraïna. L'emmagatzematge de gas d'Europa s'haurà de tornar a completar el 2023, aquesta vegada sense cap tipus de gas rus canalitzat.

L'arma energètica de Vladímir Putin cobrarà peatge més enllà d'Ucraïna. El nostre càlcul suggereix que, en un hivern normal, un augment del 10% dels preus reals de l'energia s'associa amb un augment del 0,6% de les morts. Per tant, la crisi energètica d'aquest any podria provocar més de 100.000 morts addicionals de persones grans a tot Europa. Si és així, l'arma energètica de Putin podria acabar amb més vides fora d'Ucraïna que la seva artilleria, míssils i drons directament a dins. Aquesta és una raó més per la qual la resistència d'Ucraïna a Rússia és també la lluita d'Europa.

Augment de tipus

La guerra també està creant vulnerabilitats financeres. La inflació energètica s'està estenent a la resta de l'economia europea, creant un agut dilema per al Banc Central Europeu, que es veu abocat a apujar els tipus d'interès per controlar els preus. Però si va massa lluny, podria desestabilitzar els membres més febles de la zona euro, sobretot Itàlia, que està molt endeutada.

Tot i que la crisi energètica empitjora, la guerra ha posat de manifest una vulnerabilitat en el model de negoci europeu. Massa empreses industrials europees, especialment les alemanyes, han confiat en abundants aportacions energètiques de Rússia. Moltes empreses també s'han tornat més dependents d'una altra autocràcia, la Xina, com a mercat final. La perspectiva d'una ruptura de relacions amb Rússia, uns costos estructurals més elevats i un desacoblament d'Occident i la Xina ha sigut el tema de conversa en moltes juntes empresarials.

Aquesta por s'ha vist amplificada pel nacionalisme econòmic nord-americà, que amenaça amb atraure l'activitat a l'altra banda de l'Atlàntic amb un remolí de subsidis i proteccionisme. La llei de reducció de la inflació de Joe Biden inclou 400.000 milions de dòlars en ajuts per a energia, fabricació i transport i inclou disposicions de fabricació a Amèrica. En molts aspectes, l'esquema s'assembla a les polítiques industrials que la Xina ha dut a terme durant dècades. A mesura que els altres dos pilars de l'economia mundial es tornen més intervencionistes i proteccionistes, Europa, amb la seva peculiar insistència a mantenir les regles sobre el lliure comerç, sembla una perdedora.

Pèrdua d'inversió

Les empreses ja estan reaccionant a les subvencions. Northvolt, una apreciada start-up sueca de bateries, ha dit que vol ampliar la producció a Amèrica. Iberdrola, empresa energètica espanyola, està invertint el doble a Amèrica que a la Unió Europea. Molts caps adverteixen que la combinació d'energia cara i subvencions nord-americanes deixa Europa en risc de desindustrialització massiva. BASF, un gegant de la química alemanya, va presentar recentment plans per reduir les seves operacions europees "de manera permanent". Tampoc no ajuda que Europa estigui envellint més ràpidament que Amèrica.

La pèrdua d'inversió fa que Europa s'empobreixi i alimenta una sensació de disminució del vigor econòmic. En comparació amb la seva trajectòria del PIB anterior a la covid, Europa ha anat pitjor que qualsevol altre bloc econòmic. De les 100 empreses més valuoses del món, només 14 són europees. Els polítics tindran la temptació de treure el llibre de regles i respondre amb subvencions pròpies en una cursa creixent de llaminadures corporatives. El ministre d'Economia alemany ha acusat els Estats Units d'"aspirar inversions". El president francès, Emmanuel Macron, ha demanat un "despertar europeu".

Subvencions

Així, les subvencions també alimenten les tensions entre Amèrica i Europa. El suport financer i militar dels Estats Units a Ucraïna supera àmpliament el d'Europa. La majoria dels membres de l'OTAN no han aconseguit l'objectiu de gastar el 2% del PIB en defensa. La UE va ser sorprenentment ingènua davant l'agressió russa. Tot i que la guerra va fer que Amèrica i Europa s'unissin després de les ruptures dels anys de Trump, el perill és que un conflicte llarg i les tensions econòmiques els tornin a separar gradualment. Al senyor Putin i al president de la Xina, Xi Jinping, això els encantaria.

Per evitar una fractura perillosa, Amèrica ha d'ampliar mires. El proteccionisme de Biden amenaça d'esgotar Europa fins i tot quan els Estats Units recolzen l'exèrcit d'Ucraïna i armades de vaixells cisterna travessen l'Atlàntic per subministrar energia al Vell Continent. L'objectiu principal del Bidenomics és impedir que la Xina domini les indústries clau: els Estats Units no tenen cap interès estratègic a desviar la inversió europea. Hauria de fer que les empreses europees puguin rebre les seves subvencions energètiques i integrar més profundament els mercats transatlàntics de l'energia.

Europa, per la seva banda, ha de protegir la seva economia contra la pressió energètica. Els sistemes que tenen com a objectiu subvencionar els consumidors i les empreses per a les seves necessitats energètiques bàsiques haurien de frenar la demanda cobrant preus més alts, com Alemanya. Per reduir els preus de l'energia a llarg termini, Europa hauria d'accelerar la revolució de les renovables, alhora que manté els mercats energètics oberts a la competència. També cal adaptar-se a una nova realitat de seguretat. Això significa gastar més en defensa perquè pugui assumir la càrrega mentre Amèrica desplaça la seva mirada cap a Àsia.

A més de l'admiració i l'alarma, l'altra emoció que regeix les relacions transatlàntiques és la frustració. Amèrica està irritada per la debilitació econòmica d'Europa i el seu fracàs per defensar-se; Europa està indignada pel populisme econòmic dels Estats Units. Però de la mateixa manera que Europa no ha de quedar dividida per la guerra, també és vital que l'aliança democràtica més poderosa de la història s'adapti i perduri.