Els europeus dels països rics empenyen l’augment del preu del lloguer a Palma

PalmaEls residents estrangers de Palma que venen de països rics d’Europa, com ara el Regne Unit, Alemanya, Suècia i Suïssa, entre d’altres, empenyen l’augment del preu del lloguer al municipi, que, de mitjana, costa 646 euros mensuals, segons el sistema estatal d’índex de preus del lloguer recentment presentat pel govern espanyol. A Madrid la mitjana és de 848 euros mensuals i a Barcelona, de 803. La regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, afirma que molts d’aquest residents tenen un poder adquisitiu de mitjana més elevat que la resta i que poden pagar més per una casa, la qual cosa provoca que el mercat n’incrementi el preu. L’edil apunta que s’acostumen a poder permetre més fàcilment comprar una segona residència o adquirir pisos per fer negoci com a lloguer vacacional. Aquest és el cas de l’empresari noruec que té l’agència Alzina Living a Son Espanyolet, que ha rebut crítques dels veïns per les festes que se celebren als seus allotjaments turístics.

La regidora manté que el fet que els europeus de països rics empenyin l’augment del preu és una “tendència” que Cort ha pogut observar. També diu que no tots han de tenir un poder adquisitiu alt. Cal dir que la crisi del coronavirus ha provocat que l’oferta de lloguer residencial augmentàs a Palma prop d’un 40%, en detriment del lloguer turístic. Tot i això, el preu del metre quadrat només s’ha reduït un 5% al conjunt de la ciutat. Per trobar una manera d’evitar que el preu del lloguer continuï augmentant, Truyol va enviar una carta al ministre d’Agenda Urbana, José Luis Ábalos, en què demanava que Cort pugui regular el preu del lloguer, però encara no ha rebut resposta. L’Estat, a més, està allargant la regulació i, segons va avançar l’ARA, fonts pròximes al govern espanyol no esperen un avantprojecte de llei fins a final d’any.

Un 11% de comunitaris

El pes de la població estrangera cada vegada és més important a Palma perquè ha passat de representar-ne el 6,3% (21.928 persones) l’any 2000 a ser-ne el 23,1% a principi d’enguany: 105.388 habitants dels 456.088 que viuen a la ciutat actualment, segons dades del padró municipal. Els residents estrangers que venen de països membres de la Unió Europea són un 11,3% (53.378), mentre que els extracomunitaris equivalen a un 11,4% (52.010).

Així mateix, els residents estrangers procedents de la Unió Europea varen créixer del 6,6% al 10% entre el 2006 i el 2014 i varen disminuir els extracomunitaris, del 13,2% al 9,4%. El 2014, per primera vegada, el nombre de comunitaris (42.635) va superar els de fora de la UE (40.287), fins que varen començar a augmentar a partir del 2017. Pel que fa a la població total de la ciutat, tampoc no atura de créixer i ja ha augmentat un 30% des del 2000.

L’encariment del preu de l’habitatge i el canvi de residència per feina són els principals motius perquè Palma perdés 531 residents de nacionalitat espanyola l’any passat, cosa que no havia passat els darrers 13 anys. Així ho va assegurar dijous el regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, Alberto Jarabo. La reducció d’espanyols a la capital balear contrasta amb els 2.258 més que s’havien empadronat el 2019, els 191 que ho havien fet l’any anterior i els 2.738 del 2017. Aquests espanyols se n’han anat a altres pobles de Mallorca i a la resta d’illes, segons va explicar Jarabo.