La fàbrica és menys rendible que un hotel, però resisteix una pandèmia

PalmaFa dècades que la indústria no arriba al 10% de contribució al conjunt de la producció de l’economia balear. El seu pes, que en els anys 30 suposava el 40% del mercat laboral illenc, va anar baixant com a conseqüència d’una desindustrialització constant des del primer boom turístic, entre els anys 50 i 60 del segle XX. El 2010 encara era el 8% del total del Valor Agregat Brut de les Balears, però la inèrcia va fer que el 2019 aquesta xifra fos només del 5,8%. Llavors, quan s’observa la gràfica evolutiva adjunta, la pregunta és òbvia:què va passar el 2021 perquè la indústria recuperàs de cop importància en el conjunt de l’economia illenca?“Molt senzill, la pandèmia aturà el turisme i, en canvi, les fàbriques varen poder mantenir, amb dificultats, és clar, la producció. Això ens ha de fer reflexionar, perquè un hotel és més rendible, evidentment, però una fàbrica –en cas de problemes externs com una pandèmia que impedeix viatjar– resisteix”, explica el director general d’Indústria, Antoni Morro.

És evident que es tracta d’una situació puntual i excepcional, però també ho és que durant la pandèmia de la covid-19 varen ser moltes les veus privades i públiques que varen plantejar la urgència de revisar el model econòmic illenc, que no ha fet més que concentrar cada vegada més la dependència del turisme. “És un fenomen que va començar ja als anys 70, quan el capital va veure el grau de rendibilitat que aporta el turisme, respecte de la indústria. I, per tant, es va començar a desviar la inversió. En aquell moment, els resultats eren extraordinaris i poc després s’ajuntà amb el creixement bestial d’Àsia en termes de producció industrial, fet que va provocar una deslocalització enorme”, relata el director de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. Però admet que “avui potser les coses ja es veuen diferents. Els salaris que paga la indústria i la manca d’estacionalitat són molt importants i, en el cas del turisme, socialment veim que no tot són avantatges. Els empresaris ultraespecialitzats que han quedat al territori illenc ens demostren que ens convé, i molt, recuperar teixit d’aquest sector”, sentencia.

“El turisme ens va enlluernar i tot se n’anava a Àsia perquè produir aquí era com a ‘brut’. Els preus d’anar a la Xina eren una monada, però ara veim el cost que ha tingut en tots els aspectes: ambiental, social i econòmic. En la indústria pagam millor i tenim la gent contractada els 12 mesos. Els hotelers tanquen la paradeta amb altíssimes ocupacions a l’octubre i la resta de mesos, entre tots els cotitzants, pagam les prestacions. Crec que els poders públics han de tenir clar que la indústria és un actor imprescindible en una economia moderna”, emfatitza el director gerent de Poraxa i president de Construïm, Toni Garí. “Hi ha un excés de focalització en el sector turístic, que ja no requereix de tanta ajuda pública ni de tanta atenció. Si la nostra fàbrica fos a Itàlia, on hi ha una tradició industrial enorme, rebríem molt més suport, i no parl només de doblers. Hem de recuperar l’orgull per la producció local i de gran qualitat”, diu la directora creativa de Carmina Shoemaker, Marlene Albadalejo. “Qui vol rendibilitats grans a curt termini no es fa industrial, però a la llarga la seva passió i professionalitat els fa imprescindibles per a qualsevol economia, i més en el cas de les Balears, sentencia Antoni Morro.