La factura pendent en renovables

BarcelonaEspanya haurà de pagar 128 milions d’euros a un grup inversor format per Eiser Infrastructure (del Regne Unit) i Energia Solar Luxembourg (de Luxemburg) després de perdre el primer arbitratge davant del Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), un organisme que depèn del Banc Mundial. Aquesta és la primera decisió dels àrbitres, i obre la porta a una factura per al govern espanyol que podria superar els 3.500 milions d’euros, segons apunten fonts del sector.

El problema es va crear amb la retallada de les primes a les renovables, que va començar el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero però que va aprofundir el primer govern de Mariano Rajoy, amb José Manuel Soria al capdavant del ministeri d’Indústria i Energia. El Tribunal Constitucional ja va pronunciar-s’hi i va avalar la retallada de les primes. L’alt tribunal va concloure que el govern espanyol va actuar d’acord amb la legislació i que no va vulnerar el principi de la seguretat jurídica quan va decidir reduir sobtadament la retribució a les energies renovables. “L’estabilitat reguladora és compatible amb canvis legislatius quan siguin previsibles i derivats d’exigències clares de l’interès general”, mantenia el TC en la sentència.

Però el pronunciament del Constitucional només afecta els inversors espanyols, no els estrangers, que van optar en molts casos per portar el cas a organismes d’arbitratge internacional i, especialment, al CIADI, on es van acumular fins a 27 demandes d’arbitratge. Només se n’ha resolt una, però d’una manera molt desfavorable al govern espanyol, ja que el condemna a pagar 128 milions d’euros als demandants i només li dona la raó en una cosa: el cobrament de l’impost a la producció elèctrica, del 7%.

Espanya s’enfronta a uns rivals potents. Entre les demandes d’arbitratge hi ha les d’elèctriques de la capacitat i la potència internacional d’E.ON o RWE, a més de nombrosos fons d’inversió de tot el món.

El primer laude ha sigut dur amb el govern de Mariano Rajoy, no només pel fons de la qüestió -es discuteix si la retallada de les primes és un canvi de joc a mig partit que posa en risc les inversions-, sinó també per les maneres.

Segons va informar el diari El País, el govern de Mariano Rajoy ni tan sols va contestar les cartes dels demandants que li demanaven una negociació prèvia a l’arbitratge. A part d’aquest fet, els informes pericials que va aportar Espanya a l’arbitratge i els testimonis, especialment els de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), no van ser gaire reeixits.

Aquest diari també va explicar que, durant el procediment, els advocats que representen Espanya van canviar d’estratègia. Però el laude, a més, contradiu el que el Constitucional deia en la seva sentència. “Espanya va eliminar un règim regulador favorable” per als demandants per canviar-lo per “un sistema normatiu sense precedents i totalment diferent”. Un règim, el segon, que considera que es va aplicar de manera “injusta” i “poc equitativa”.

Jugar amb desavantatge

Un dels aspectes més controvertits d’aquests arbitratges internacionals és la decisió del govern espanyol de renunciar a l’assessorament extern i deixar en mans de l’Advocacia de l’Estat la seva defensa, una decisió que es va prendre en l’anterior legislatura i que algunes fonts atribueixen a la vicepresidenta de l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría.

Amb aquesta decisió, els advocats de l’Estat s’han d’enfrontar, en uns procediments arbitrals internacionals -als quals no estan acostumats-, a bufets d’advocats de prestigi mundial que estan acostumats a aquest tipus de litigis, com Allen & Overy, Bird & Bird, Cuatrecasas, Skadden, Arps, Slate, Meagher & Flom, Shearman & Sterling o Gómez-Acebo y Pombo. Fonts del sector energètic indiquen que aquests despatxos tenen més efectius i més ben preparats per a aquests litigis que l’Advocacia de l’Estat. Allen & Overy, que ha guanyat el primer arbitratge, representa nou demandants més.