La fallida de Thomas Cook canviarà el sector turístic balear

PalmaMés enllà dels impactes negatius directes que la fallida de Thomas Cook tindrà per a l’economia de les Illes Balears, també és un punt d’inflexió. Implicarà, segons els experts, una acceleració de la reconfiguració de l’activitat turística a l’Arxipèlag que es traduirà en una major dependència dels fons d’inversió i les empreses tecnològiques. Això, al seu torn, també afectarà la societat: aquestes empreses es caracteritzen per assumir menys riscos que les tradicionals, per una menor transparència tributària i una major precarització en el treball.

L’entrada al segle XXI s’ha caracteritzat pel creixement de les aerolínies i empreses low cost i la irrupció d’agències de viatges online. Això ha tingut un impacte determinant en l’organització de la comercialització de les Illes com a destinació turística. Fins que aquest canvi es va començar a dibuixar, uns pocs grans grups turístics dominaven el sector, i la compra de Thomson per part de TUI i la fusió de Thomas Cook amb Neckermann havien accentuat aquesta concentració.

Però la contínua pèrdua de pes del paquet turístic, accelerada des de principi de segle, s’ha traduït en una major dificultat competitiva per als touroperadors. El 67,5% dels turistes que varen visitar les Balears el 2002 ho va fer en viatges organitzats, segons Frontur, i en el cas dels alemanys el percentatge fregava el 70%. En canvi, del gener al juliol del 2019 les Illes han rebut prop de 9,5 milions de visitants, dels quals 3,7 milions -un 40%- varen venir amb paquet turístic, i 5,8 milions -un 60%-, sense un viatge organitzat. S’ha girat la truita. En el cas dels turistes britànics, el percentatge de viatgers que van a la seva puja al 65% i en el dels alemanys, al 70%. El canvi de tendència ha afectat el mercat turístic balear i global, i ha duit a la fallida del gegant Thomas Cook, que previsiblement encara l’accelerarà.

“Estam davant una reorganització de la capacitat productiva”, explica el professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears Ivan Murray. “Guanya terreny una economia cada vegada més organitzada pels fons d’inversió i les empreses tecnològiques que estan interessades només a accelerar els guanys, sense tenir en compte el territori. Això implica una pèrdua de capacitat d’organització pròpia o sobirana. Aquesta tendència s’estén a tota l’economia i, per tant, al turisme”, destaca el professor. Per a Murray és molt complicat “que empreses del segle XX puguin jugar a la mateixa lliga que les nouvingudes”.

Antoni Riera, director tècnic d’Impulsa Balears, també reconeix la força del cop rebut per a l’economia de les Illes, però es mostra optimista a mitjà i llarg termini, creu que aquesta bancarrota és una oportunitat per a nous operadors que no podien entrar al mercat per l’espai que ocupava Thomas Cook, “que jugava amb grans volums”. Per a l’economista hi ha xocs com aquest que “són complicats d’absorbir, però a la llarga obren noves vies de negoci”. Avança que “TUI capitalitzarà una part de l’activitat deixada pel seu competidor, però les plataformes tecnològiques també tindran un paper destacat en aquest procés”.

Nous actors

La fallida de Thomas Cook obre la porta a la venda dels actius hotelers del grup a les Balears. Els fons d’inversió han estat els darrers anys els negocis més actius a l’hora de comprar hotels a les Illes -ja en controlen prop de mig centenar, segons va avançar l’ARA Balears- i és previsible que aprofitin l’ocasió i siguin els principals beneficiats de la fallida. “Es caracteritzen per aprofitar-se d’altres empreses debilitades o amb problemes, per això també són coneguts com a fons voltor”, afegeix Murray. A l’Arxipèlag destaca ja la presència de Blackstone, amb 16 hotels, i de Portobello Capital, amb 10. La mateixa Thomas Cook havia posat en marxa el seu propi fons d’inversió, que ja tenia 9 establiments, 2 a les Illes. El seu objectiu era comprar entre 10 i 15 nous hotels en els pròxims dos anys.

El sector hoteler veu amb preocupació aquests canvis perquè Thomas Cook és hereva de la tradició empresarial de Neckermann, caracteritzada per l’eficiència i per cercar oferir als clients i hotelers un servei de bona qualitat. “L’operativa d’aquest grup no és fàcil de suplantar de manera ràpida, són molts anys de treballar a les Illes, amb confiança amb els hotelers. La notícia ha estat una sorpresa perquè ningú esperava que un gegant així pogués caure”, destaca Jaume Horrach, president dels hotelers d’Alcúdia i Can Picafort. Apunta que probablement estam davant “un nou paradigma turístic” dominat per les empreses tecnològiques com Airbnb o les agències de viatges online, però manté que els empresaris de les Illes han fet els deures i estan preparats per continuar adaptant-se als canvis.

“El que és clar -destaca Horrach-és que ni Expedia ni Booking posaran avions perquè no en tenen ni un. Tampoc prendran riscos com fan els touroperadors per dur clients a les Illes. El nostre turisme s’ha desenvolupat, en part, per l’aposta d’empreses com TUI o Neckermann. El que passa és que convertir-se en una empresa tan gran ha esdevingut un risc”. L’hoteler admet que ara “tal vegada s’ha de començar a pensar en el decreixement”.

Gabriel Nebot, portaveu dels hotelers de Cala Millor, admet que el cop és molt dur i que deixa moltes empreses en una situació complicada, “perquè el setembre i l’octubre ja queden molt tocats i fins i tot per a l’estiu hi ha molta incertesa”. Nebot destaca, sobretot, el problema dels hotels que fan feina en exclusiva amb els touroperadors d’aquest grup, els quals han quedat fora dels catàlegs d’estiu, que fins ara era la seva principal eina de vendes.