La falta de punts de venda ofega els petits productors de fruita i verdura

PalmaLa concentració del sector de la distribució d’alimentació en mans d’unes poques marques perjudica els petits pagesos de Mallorca, que cada vegada troben menys possibilitats de col·locar els seus productes en el mercat a un preu que els permeti continuar mantenint l’activitat, encara que sigui amb una rendibilitat mínima. Així ho han expressat a l’ARA Balears els responsables de les principals agrupacions agràries de les Illes i també es desprèn de les darreres dades de l’empresa Mercapalma, que constaten una constant disminució de les vendes dels petits productors locals.

D’aquesta manera, la mitjana del nombre de productors de fruita i verdura que han operat a Mercapalma durant el febrer va ser de 29, mentre que fa només quatre anys va ser de 39 operadors, fet que representa una caiguda de quasi el 26%. La baixada encara és més destacada si tenim en compte el moviment de mercaderies de producte local dels petits productors, ja que dels 3,7 milions de quilos venuts durant el 2014 s’ha passat als 2,5 milions, un descens del 32,5%. Aquestes xifres corresponen només als llocs de venda ocupats pels productors més petits, ja que les grans empreses del sector, com Agroilles i Agromallorca, operen dins Mercapalma amb els seus propis magatzems. De fet, les xifres mogudes en aquest mercat dins l’apartat de ‘majoristes de fruites i hortalisses’ són ben diferents. Dels 181 milions de quilos registrats durant el 2014 s’ha passat als 197 del 2018, un creixement del 9% que constata el creixement de la demanda de productes del camp.

“És un problema generalitzat per al petit productor, que no té ni prou volum ni capacitat per tancar contractes dins Mercapalma, on el que es fa és acudir per oferir productes a les petites botigues, que també són cada pic menys”, explica el gerent de la patronal Asaja, Joan Simonet.

A més, les grans superfícies o cadenes de supermercats molt rarament compren a petits productors, ja que acudeixen a majoristes de les Illes o tenen proveïdors de la Península o fins i tot d’altres països. L’única fórmula que tenen els pagesos per contrarestar aquesta falta de sortida dels seus productes, segons explica Simonet, és la venda directa o a través de petites botigues, “estratègia que suposa més feina i molt més temps a l’hora de distribuir el que es produeix”. De nou, la rendibilitat queda perjudicada.

Sebastià Ordines, secretari general de la Unió de Pagesos, destaca que cada dia “les expectatives són més escasses, ja que les compres es concentren en les grans cadenes de supermercats i deixen fora els més petits”. A més, reconeix que “existeixen mals hàbits en el consumidor, que no està habituat a pagar més per obtenir un producte de major qualitat, que és el que podem oferir els productors locals petits”.

Des d’Unió de Pagesos també s’és conscient de la situació que molts de botiguers als pobles i a les ciutats han tancat les portes, en part perquè no hi ha hagut relleu generacional, i això està afectant les possibilitats de distribució i subsistència del petit productor.