“Som una família de classe mitjana, mantenim la finca amb les noces”

Va ser l’any 2012 quan Tomeu Siquier Torres (Inca, 1982) organitzà les seves pròpies noces a la possessió familiar de Binissatí, baix el puig de Santa Magadalena, dins el terme d’Inca, però que ja fa partió amb Búger. Aquella experiència personal va servir perquè aquest psicòleg de formació fes unpensament per reorientar la seva vida laboral.

“Vaig passar molt de gust d’organitzar les meves noces i per això vaig decidir que em dedicaria a la gestió d’esdeveniments dins ca nostra. Aquesta activitat, a la vegada, serviria per fer front al manteniment d’una finca de 120 quarterades”, comenta Siquier, que explica que son pare “veia amb tristesa com unes de les cases havien entrat en un procés de deteriorament progressiu i estaven mig esbucades”.

Que la cerimònia nupcial tingui lloc dins un alzinar, fresc i ombrívol durant els mesos d’estiu, és el principal reclam pel qual els noviis trien aquesta localització per celebrar-hi les seves noces. Segons Tomeu Siquier, però, les facilitats que ofereix Binissatí són moltes més. “Les noces són la nostra principal activitat, però n’hi ha d’altres. Binissatí també és un agroturisme que ofereix vuit places. I no volem oferir-ne més –puntualitza­–. És la mesura ideal per fer-ne una gestió equilibrada. Aquest nombre de places fa que la nostra finca sigui ideal perquè grups d’amics hi facin estades”, comenta el gestor d’aquest negoci, el qual es considera un “creador d’experiències”.

“Les noces es concentren durant els mesos d’estiu, però en altres temporades de l’any també oferim tallers de ioga, d’aromateràpia o experiències gastronòmiques”, explica Siquier.

Tomeu Siquier i el seu germà són la generació que fa 17 que estan viculats a aquesta possessió, amb orígens a l’any 1510. Va ser al segle XVIII quan Binissatí es dividí en dues finques diferents. Aleshores es construïren les cases noves de Binissatí, que són les que encara habita la família Siquier, mentre que les cases velles són les restaurades per acollir els esdeveniments. Amb posterioritat, a causa d’una combinació d’herències dins la mateixa família, les dues possessions es reintegraren una altra vegada dins una mateixa unitat.

“A mi –argumenta el responsable del negoci– m’agrada dir que Binissatí no és una possessió, perquè les cases no són senyorials, sinó que són cases d’amos. A més, Binissatí conserva l’activitat agrària, amb una guarda de 270 ovelles, un oliverar i ametlers. De tot això se’n cuida un pagès en règim de lloguer. El nostre objectiu és ara integrar la producció d’oli en la Denominació d’Origen Mallorca”.

“Jo consider que la nostra és una família de classe mitjana que té una propietat d’una extensió determinada, i que ens hem enginyat per treure’n un profit. La finalitat és que aquest rendiment repercutesqui en el manteniment de la finca. Dels membres de la família, jo som l’únic que en viu, del negoci dels esdeveniments. El meu germà, tot i que té part al negoci, no ha deixat la seva feina”, comenta Tomeu en relació amb Binissatí, un lloc molt vinculat a la memòria col·lectiva dels bugerrons, perquè és a l’alzinar d’aquesta possessió on cada any es fa la festa des Jai, que rememora l’antiga entrada al poble de l’home de més edat que antigament anava a fira a Sineu i tornava carregat de caramels per a tots els al·lots.