La Fed anuncia el seu desè i (probablement) últim augment de tipus

WashingtonLa Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país) ha anunciat aquest dimecres un nou augment del tipus d'interès, de 25 punts bàsics, que deixarà el preu del diner en el rang del 5%-5,25%. És el desè increment consecutiu de tipus, després del qual l'organisme ja obre la porta a aturar l'encariment del diner. Com acostuma a passar, s'espera que demà el Banc Central Europeu (BCE) faci un moviment similar amb un cert delay temporal.

De cara al proper anunci, el mes vinent, per determinar si és necessari un nou increment de tipus, "el comitè tindrà en compte l'enduriment acumulat de la política monetària, la seva afectació en l'activitat econòmica i la inflació, i l'evolució financera", diu el comunicat de la Fed, que presagia que aquest podria ser l'últim augment de tipus des de fa més d'un any. Així ho entenen els analistes, atès que és un canvi significatiu respecte a l'últim comunicat, on "anticipava" noves pujades de tipus.

I així ho ha remarcat el president de la Reserva Federal, Jerome Powell: "haureu vist un canvi significatiu en el llenguatge respecte el comunicat del març", ha dit en la roda de premsa posterior a la reunió, confirmant que la retirada de la frase no és casual. Tanmateix, ha matisat: "avui no hem pres cap decisió sobre si pausar els increments, abordarem aquesta qüestió a la reunió del juny".

Caldran mesos per veure com aquesta decisió afectarà l'economia dels Estats Units, que és enmig d'una tempesta. D'una banda, la crisi bancària s'ha cobrat aquesta setmana una tercera víctima, el First Republic Bank; de l'altra, el govern està en risc de fer fallida, cosa que passarà l'1 de juny si el Congrés no amplia el sostre de deute. En aquest context, la inflació no acaba de donar treva, malgrat que s'ha relaxat des de l'estiu, quan va tocar un màxim interanual del 9,1%, i ara està en el 4,9%.

Però segueix lluny del nivell desitjat per la Reserva Federal, que persegueix l'objectiu d'estabilitzar-la al 2%. Per aconseguir-ho, el banc central del país ha signat aquest dimecres el seu desè augment en poc més d'un any. "El sistema bancari dels EUA és sòlid i resistent. Unes condicions de crèdit més estrictes per a les llars i les empreses probablement pesaran sobre l'activitat econòmica, la contractació i la inflació", sentència l'organisme monetari. 

La Fed encareix el diner enmig del caos

El desè augment consecutiu de tipus arriba en un moment delicat per al sistema bancari, on es va desfermar el mes passat un sisme financer amb la caiguda del Silicon Valley Bank i el Signature Bank, en gran part, com a conseqüència dels impactes en l'economia preu del diner tan elevat. Concretament, les contínues pujades del preu del diner, les més agressives des dels anys 80, han fet perdre valor als actius de renda fixa i les hipoteques concedides a baixos tipus d'interès. Això ha fet caure els bancs que no han sabut gestionar aquest risc.

Malgrat la fallida i venta aquesta setmana del First Republic Bank, Powell ha assegurat que la situació bancària "ha millorat molt", i ha reiterat les conclusions de l'informe que va fer la Fed arran de la caiguda de Silicon Valley Bank al març, que posava en relleu la necessitat de "millorar les nostres normes i pràctiques de supervisió" per evitar que aquestes situacions es tornin a repetir.

D'altra banda, Powell s'ha referit també aquest dimecres al tema econòmic més candent del moment: la possibilitat que el govern entri en suspensió de pagaments si no actua per ampliar el sostre de deute (com volen els demòcrates), o per reduir la despesa (com defensen els republicans). Aquesta decisió requerirà un consens dels dos partits, que es reparteixen el control sobre el Congrés i l'Administració. “Des del nostre punt de vista, és essencial” augmentar el límit del deute de manera oportuna, ha sentenciat el president de la Fed.

Powell ha assenyalat que la funció de l'organisme no és donar consells als polítics, però en aquesta ocasió ha defensat que "és molt important que s'augmenti el sostre". Finalment, s'ha volgut desmarcar d'aquest debat, que considera que es troba en el terreny de la política: "Ningú hauria d'assumir que la Reserva Federal pot protegir l'economia dels possibles efectes a curt i llarg termini d'una fallida en el pagament de les nostres factures".

Per últim, ha reflexionat sobre els impactes de les seves polítiques en l'estat general de l'economia. La Fed porta mesos defensant que busca minimitzar els riscos d'una recessió que podria comportar la política monetària, que busca mantenir el control sobre la inflació i relaxar l'economia sense passar-se de frenada. Però cada vegada menys analistes confien en aquest aterratge suau: inclús els mateixos economistes del banc central entenen que és molt probable que els EUA entrin en recessió a finals d'any, segons l'informe fet públic en la seva última reunió al març.

Per prevenir-ho, el president de la Reserva Federal ja va avançar aleshores que havia arribat el moment de suavitzar les pujades de tipus, i que "podria ser necessari algun enduriment addicional". El nou enduriment ha arribat aquest dimecres, i s'espera que sigui l'últim.

Fi a una ratxa històrica de deu increments

D'aquesta manera, s'està acostant l'hora de posar fi a una ratxa històrica de 10 augments del preu del diner en menys d'un any, que l'han fet passar des de prop del 0% fins al rang del 5%-5,25%. És la resposta a la inflació més alta en quatre dècades, quan, amb una inflació bastant més alta que l'actual (14,8%), el banc central va actuar de manera encara més agressiva (augmentant tipus fins a prop del 20%).

A més, amb deu increments, és la vegada que el banc central apuja els tipus tantes vegades consecutives des del 2004 fins al 2006, quan el preu del diner va pujar en 17 ocasions, però en augments més petits, de 0,25 punts percentuals. Aquest cop, en poc més d'un any hi ha hagut 10 pujades: la primera, de 25 punts bàsics el març del 2022, després una de 50, seguida de quatre consecutives de 75 punts, que van donar pas a i una relaxació progressiva, amb l'augment de 50 punts al desembre, i en les tres reunions de la Fed del 2023 s'han suavitzat encara més les pujades, amb increments de 25 punts.

Quan la Fed apuja els tipus, especialment d'una manera tan agressiva, encareix el preu del diner, fet que té impactes en l'economia en general, però principalment en la capacitat de les famílies d'aconseguir hipoteques per comprar cases i cotxes, i en la dels negocis d'aconseguir préstecs per ampliar la seva activitat. Això frena l'economia i obliga les empreses a retallar llocs de treball, cosa que fa augmentar les taxes d'atur, i, en última instància, relaxa la inflació, que és l'objectiu final.

Les dades actuals d'atur als EUA són molt sòlides i freguen la plena ocupació: el mes de març, només el 3,5% de la població activa estava sense feina. De fet, fa mesos que el problema dels negocis és un altre: els costa trobar treballadors. Però, també en aquest àmbit, ja s'estan començant a notar els efectes de la política monetària, i s'espera que la dada d'atur del mes d'abril augmenti lleugerament.