El treballador espanyol, un 30% més barat
El cost laboral per hora queda nou euros per sota de la mitjana de l’eurozona i es manté estancat
MadridLa feina d’un treballador espanyol durant una hora és 9 euros més barata que la mitjana dels països que fan servir l’euro. L’estadística de cost laboral per hora que va publicar ahir l’Eurostat mostra com el total que acaba pagant una empresa per una hora de feina d’un dels seus treballadors (entre salari, seguretat social, altres assegurances i serveis com dietes o transport) és un 30% inferior a Espanya que als països de l’eurozona. La diferència és exactament de 9,1 euros l’hora perquè el cost laboral a Espanya es va situar en els 21,2 euros el 2017, mentre que la mitjana dels països de l’euro va ser de 30,3 euros. La mitjana de la UE va ser de 26,8 euros l’hora.
Les diferències entre països són considerables. Tal com ressalta la mateixa agència europea d’estadística, els costos laborals es van moure el 2017 en una àmplia forquilla: dels 4,9 euros l’hora de Bulgària als 42,5 euros de Dinamarca o els 51 de Noruega. Aquestes estadístiques tenen en compte els costos salarials dels diferents sectors de l’economia, sense incloure-hi, però, agricultura i administració pública. El rànquing deixa Espanya a la cua de les grans economies europees en costos salarials, per darrere del Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Irlanda i per davant d’Eslovènia, Grècia i Portugal.
Més diferència ara que el 2004
A més, les dades mostren com en el cas d’Espanya el cost laboral s’ha mantingut estancat des del 2012 després d’haver augmentat amb força entre el 2008 i el 2012 (però sempre per sota de les mitjanes europees). De fet, es pot observar com els últims anys de la recuperació els costos laborals espanyols s’han mantingut sense variacions (només han ballat una dècima, entre els 21,1 euros i els 21,2). En canvi, a Europa han augmentat. La bretxa, per tant, augmenta.
La Comissió Europea ja constatava aquest fet la setmana passada en el seu últim informe sobre Espanya, que destacava com entre el 2012 i el 2016 a l’Estat no hi ha hagut augments de salaris ni tan sols en aquells llocs on ha augmentat la productivitat. L’informe arribava a la conclusió que mentre de mitjana la productivitat real a Espanya va augmentar un 1% entre el 2012 i el 2016, els salaris van créixer només un 0,06%, un cop descomptada la inflació.
Una constatació que contrasta amb el discurs actual de govern i patronal. Els últims anys, sindicats i empresaris no han aconseguit pactar l’augment salarial que haurien de reflectir els convenis col·lectius, precisament perquè les organitzacions de treballadors reclamen recuperar el poder adquisitiu perdut durant una època de caigudes salarials i també durant els últims anys, en què els beneficis empresarials s’han recuperat però els salaris no ho han fet. Una de les claus de l’augment de la productivitat a Espanya és justament l’estancament dels costos laborals i, per això, ara són diferents les veus que reclamen que es vinculi l’augment salarial a la productivitat. Ho deia ahir el secretari d’Estat per als Pressupostos, Alberto Nadal, en una entrevista a El País,on assegurava que els sous dels funcionaris i les pensions continuaran creixent amb el PIB. Per sectors, la indústria és el més ben pagat, amb 23,3 euros/hora a Espanya i 33,4 a la zona euro. Construcció i serveis es mantenen en els 20 euros l’hora a Espanya i els 26,7 i 29,3 respectivament als estats que tenen l’euro.
La dada espanyola que sí que està en línia amb Europa és la part d’aquests costos salarials que no van a parar al treballador, és a dir, les contribucions socials. Mantenen un pes del 25% del cost salarial, mentre que la mitjana europea és del 24% i la de la zona euro del 25,9%. Per tant, el que és més baix en comparació amb els socis europeus són els sous dels empleats i no el que paguen les empreses per ocupar-los.