Ferran Tarradellas: “El reconeixement de la insularitat s’aconseguirà amb molta tenacitat”

PalmaLa Unió Europea necessita explicar-se, i segurament per això va apostar per un periodista, a més d’historiador, per donar a conèixer la seva tasca des de l’oficina de la Comissió a Barcelona, específicament dissenyada per fer de pont entre Catalunya i Balears i les institucions europees.

Europa encara ens queda tan lluny o a poc a poc ens adonem que és on ens hi juguem més?

És un procés lent, però jo diria que constant. La majoria dels ciutadans veien les institucions europees com a quelcom aliè, i és normal, es tracta d’una estructura complexa, de 28 països, on es parlen 23 idiomes, amb realitats i interessos molt diversos. A més, hi ha elements que no ajuden. Cada vegada que ens referim a una norma, parlem d’una llei estatal, o autonòmica, però el 80%d’aquestes normes són transposicions de directives europees. A més, hi ha elements comunicatius fonamentals, com que els polítics als quals coneixem, i als quals entenem, són els que ens parlen dels problemes i de les solucions. El debat europeu queda lluny. Però això ha canviat molt els darrers temps, cosa que resulta encisadora, perquè és fonamental que sapiguem què passa a Brusel·les.

La crisi, Grècia, ara els refugiats, posen en qüestió la Unió Europea o la reforcen?

Durao Barrosso va dir una vegada que hi ha temptacions entre els polítics estatals i autonòmics a europeitzar els fracassos i a municipalitzar els èxits. Però la realitat no és així, Europa no és un ovni, som nosaltres mateixos que ens posem d’acord per caminar junts i fer un espai de seguretat, prosperitat i on se solucionin els problemes de la gent.

Els darrers esdeveniments han tengut moltes cares, amb mesures molt dures, que alguns atribueixen a Europa com si els enviàs un càstig, quan del que es tractava era de fer surar el vaixell, que s’enfonsava. Evidentment les polítiques d’austeritat han estat doloroses, però hem de tenir clar que els qui decideixen a Europa els hem triat entre tots, i per això és molt important la participació a les eleccions. Pens que les darreres eleccions, el 2014, després del tractat de Lisboa, en les quals s’atorgava major poder a l’Europarlament i s’hi vinculava l’elecció del president de la Comissió, marcaren un abans i un després.

Amb el Tractat de lliure comerç Europa i EUA (TIPP), sembla que ja no només els lobbies de les grans corporacions han decidit pressionar durant la tramitació, i no lamentar-ho anys després i la societat civil s’ha posat les piles.

Entre la societat ha anat calant la idea que les decisions a Europa són les que més ens afecten, perquè la normativa comunitària té caràcter obligatori i jeràrquicament té supremacia sobre la dels estats, perquè són precisament els representants dels ciutadans dels diferents estats els que hem triat determinats programes polítics. Per tant, jo diria que en la darrera dècada ja hem vist importants campanyes públiques amb determinades normatives. I no és per menys. El futur energètic, l’habitatge, els límits d’emissions contaminants... qualsevol decisió de la Unió Europea ens serà vinculant en el futur, i per tant és bo que els ciutadans es queixin, participin i proposin alternatives. I en elcas del TIPP que em comenta, efectivament, hi ha una gran mobilització perquè hi ha dubtes sobre si afavorirà o no les grans corporacions. En qualsevol cas, del que ens hem d’alegrar és que hi hagi debat, perquè només amb una participació i implicació real de tots aconseguirem que la UE respongui als desafiaments que tenim com a societat.

Balears ha perdut 6 posicions en renda per càpita, però és vista a Espanya i Europa com una comunitat rica. Això fa impossible pensar a aconseguir una compensacio dels costos d’insularitat?

Balears encara té la renda mitjana una mica per sobre de l’europea, i això és un element objectiu. Però és veritat que aquí la crisi s’ha deixat notar com a la resta de zones: hi ha desnonaments, atur i els mateixos problemes. I també és cert que l’economia insular ha de pagar un sobrecost per existir. I per si fos poc, no és una illa separada del continent, sinó quatre. Per això la complexitat de produir i ser competitius és molt elevada, i la Comissió Europea té informació i coneixement de la situació, però la nostra obligació com a oficina de representació no només és explicar el que fa Europa, sinó reportar allò que preocupa els seus ciutadans. I aquest és un tema en el qual hem de seguir insistint, cercant estratègies de cooperació entre els diferents actors, i, sobretot, necessitem no deixar de treballar-hi. El reconeixement a la insularitat s’aconseguirà amb molta tenacitat.

De moment, ens haurem de conformar en què ens desbloquegin els pagaments dels fons europeus que tan malament va gestionar l’anterior Govern.

Balears rebrà 160 milions per al proper període només pel que fa al FEDER. Els problemes i les incidències en la gestió de projectes europeus es donen a diferents casos, i sovint es produeixen perquè els auditors del programa detecten irregularitats, a vegades només formals, i no es pot abonar res fins que no s’ha complert amb tota la justificació. Europa és molt exigent en aquest aspecte. Ho sabem, ens ho diuen pertot. Però comprendrà que es tracta de grans quantitats de recursos públics, que s’han de gestionar amb el màxim rigor. Això, i alguns episodis d’irregularitats, han obligat a prendre mesures de control estrictes i farragoses, però és necessari tenir garanties. Hem de treure el màxim profit de les inversions públiques, que han de servir per esperonar i moure el desenvolupament, no per generar dependència.