Ferrovial diu que no necessita el permís del govern espanyol per traslladar la seva seu

MADRIDDesprés de la tempesta ve la calma. O així ho espera Ferrovial, que aquest dimarts ha intentat calmar les aigües dient que Espanya sí que compta amb seguretat jurídica. "L'estabilitat jurídica espanyola està a l'altura de les millors del món i de tots els països europeus", ha emfatitzat Francisco Polo, que és encara director de comunicació de la companyia tot i l'anunci que serà rellevat, en una entrevista a TVE aquest dimarts. Unes paraules que han tingut efecte: "Celebrem la rectificació", ha dit la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics espanyola, Nadia Calviño, després del consell de ministres.

"Possiblement nosaltres no ho hem sabut explicar correctament; el que sí que indiquem és que als Països Baixos es produïa aquesta seguretat jurídica", ha lamentat Polo. Des de l'empresa de Del Pino insisteixen que "la filial de construcció i d'energia i l'activitat de l'empresa seguiran a Espanya. Continuarem competint per guanyar els millors projectes a Espanya i ho farem perquè estem convençuts de la seguretat jurídica del marc espanyol", ha insistit.

Malgrat el canvi de to, l'empresa manté els seus plans –que hauran de ser ratificats per la pròxima junta d'accionistes– de traslladar la seu fora d'Espanya i, de fet, descarta que per fer-ho necessiti el permís del govern espanyol i, en particular, l'autorització del consell de ministres. Aquesta opció s'ha posat damunt la taula a través de l'escut "antiopes" que l'executiu de Pedro Sánchez ha prorrogat fins a finals del 2024 i que, entre altres mesures, permet blindar sectors estratègics deixant en mans de l'executiu espanyol l'autorització d'inversions estrangeres en empreses estratègiques cotitzades sobre les quals es pretengui superar el 10% del capital.

Sense permís del govern espanyol

Ferrovial, però, entén que el trasllat de la seva seu social als Països Baixos no necessita cap permís, ja que s'emmarca dins l'espai comú europeu. Alhora, l'empresa assenyala que el blindatge antiopes està concebut per a opes per part d'empreses estrangeres i que una fusió entre dues societats d'un mateix grup no hi té cabuda.

"Ferrovial Espanya és la mare de moltes filles que són les Ferrovials de tot el món. La llei antiopes és per evitar que vingui algú de fora de la família i compri moltes accions [faci una opa]. El cas de Ferrovial Espanya, que és la mare, és que una de les filles, Holanda, compra la mare i, per tant, es queda tot al mateix nucli familiar", exemplifica el professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Brun. Tanmateix, Brun obre la porta a possibles interpretacions: "Es podria dir que la filla [la filial holandesa] és estrangera i es vol evitar que compri la companyia espanyola", planteja. "És una interpretació", afegeix i destaca que caldrà veure quin pas fa el govern espanyol.

Respecte als dards del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al president de Ferrovial acusant-lo d'antipatriotisme i apuntant a "interessos personals", Polo ha assegurat que cap empresa com Ferrovial pren una decisió d'aquesta magnitud en funció dels interessos del president o de la seva junta directiva. "Volem competir en igualtat de condicions davant altres grans constructores internacionals amb els projectes d'infraestructures més grans del món", ha defensat Polo, que ha afegit que perquè l'empresa continuï creixent "és necessari començar a cotitzar als Estats Units".

Qui aquest dimarts ha sortit en defensa de la companyia ha estat el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i l'Institut d'Empresa Familiar, que ha retret al govern espanyol les crítiques cap a Del Pino: "Demanem que el govern eviti desqualificar empreses i empresaris per les decisions que adopten legítimament exercint la seva llibertat empresarial".

Impost mínim del 15%

Coincidint, precisament, amb la polèmica de Ferrovial, el govern espanyol ha fet un pas endavant per transposar la directiva europea que fixa un tipus mínim del 15% en l'impost de societats per a multinacionals i grans grups empresarials. L'executiu, a través del ministeri d'Hisenda, ha obert a consulta pública la norma fins al pròxim 24 de març. Els estats membres han de transposar la norma europea abans d'acabar el 2023. En el cas espanyol, es començaria a desplegar el 2024, fins al 2025.