Les plataformes de Balears i el País Valencià uneixen esforços per demanar un millor finançament
La delegació valenciana ha visitat Palma aquest divendres per reunir-se amb els seus homòlegs mallorquins i amb les institucions balears
PalmaMembres de les plataformes d'entitats socials, polítiques, sindicals i empresarials del País Valencià han visitat avui Palma per reunir-se amb els seus homòlegs a les Illes Balears. Junts, exigeixen al govern espanyol que posi fi al que consideren "una discriminació econòmica històrica" i que es reformi el sistema de finançament autonòmic perquè arribin més recursos a aquests territoris.
Els representants dels dos grups es reuniran amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i amb altres representants de les institucions illenques. Avui a les 17 h també hi ha programat un acte públic a la seu del sindicat UGT per explicar les seves demandes a la ciutadania i compartir experiències.
Aquest matí han subratllat la importància de reclamar units un canvi de model de finançament en una roda de premsa. El mecanisme de repartiment dels recursos a les 15 autonomies no adherides al règim foral s'hauria de renovar cada cinc anys, però el govern del PP n'ajorna la reforma des del 2014.
Miquel Rosselló, de les Fundacions Darder-Mascaró i també del grup promotor de la campanya 'Uneix-te per un bon finançament', que forma part d'una plataforma més àmplia amb 65 entitats adherides, ha animat a "crear consciència social" per "pressionar" l'executiu de Mariano Rajoy.
"No volem competir amb ningú excepte amb el govern central", ha assenyalat Ismael Saez, líder de la UGT del País Valencià i membre de la Plataforma per un Finançament Just, qui ha posat insistit que no es tracta d'una disputa entre territoris sinó d'exigir l'ampliació dels fons que reparteix l'Estat.
Àgueda Micó, membre de Compromís i representant de la Plataforma per un Finançament Just del País Valencià, ha recordat que "l'infrafinançament afecta el benestar" dels ciutadans i que els governs autonòmics d'un territori i de l'altre no poden "desenvolupar les tasques més bàsiques en educació, en salut o en igualtat social".