L’FMI alerta d’una desacceleració de l’economia al 90% dels països

Washington / BarcelonaL’advertència és clara: “Hem d’actuar ara i ho hem de fer junts”. En el seu primer discurs com a directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Gueorguieva va advertir d’un empitjorament de les perspectives de creixement de l’economia mundial, que passa per “un alentiment sincronitzat”. La successora de Christine Lagarde va compartir el seu diagnòstic a Washington quan falta una setmana per a l’assemblea general de l’organització i va anticipar que el balanç econòmic del 2019 mostrarà un alentiment “en prop del 90% del món”, fins al punt que “caurà a la seva taxa més baixa des del començament de la dècada”.

El 15 d’octubre l’FMI concretarà una nova revisió a la baixa de les perspectives per al 2019 i el 2020, tal com ja va fer al juliol quan va rebaixar del 3,5% al 3,2% les previsions de creixement per a l’any que ve. Una perspectiva que contrasta amb la situació de fa tan sols dos anys, quan “el 75% de l’economia mundial” accelerava. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina o el Brexit continuen com a principals preocupacions i causes de la inestabilitat global.

“Amb una guerra comercial tothom hi perd”, va assenyalar Gueorguieva en referència a la fúria d’aranzels entre Washington i Pequín. Segons l’estimació de l’FMI, les pèrdues podrien assolir el 2020 els 700.000 milions de dòlars, que equivalen al 0,8% del PIB global i “el pes aproximat de tota l’economia de Suïssa”. Un càlcul fet comptant que no hi hagi nous increments de les tarifes i que inclou els anomenats “efectes secundaris”. És a dir, els factors més psicològics, com la “pèrdua de confiança” o la “reacció dels mercats”, responsables del percentatge més elevat de les pèrdues.

Entre els efectes col·laterals del conflicte desfermat per Donald Trump, Gueorguieva va subratllar el debilitament de l’activitat manufacturera i la caiguda de la inversió. “Com que les nostres economies estan interconnectades, molts més països notaran aviat l’impacte”, va anunciar la directora gerent de l’FMI. L’impacte podria allargar-se “una generació” i provocar la “interrupció de les cadenes de subministrament, aïllar sector del comerç” o, en una aparent referència a la desconfiança de la Casa Blanca amb Huawei, crear un “mur digital de Berlín que obligui els països a escollir sistemes tecnològics”. Tot i que els Estats Units tenen l’atur en mínims històrics, l’activitat econòmica del país s’ha frenat, igual com passa a Europa, al Japó i fins i tot a les economies emergents com les de l’Índia i el Brasil, on la caiguda s’ha accentuat. “Si l’alentiment sincronitzat empitjora, podríem necessitar una resposta política sincronitzada”, va anticipar la directora de l’FMI.

El paper dels bancs centrals

Amb el rerefons de les escomeses de Donald Trump contra el president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, a qui porta mesos desqualificant i exigint més retallades dels tipus d’interès, Kristalina Gueorguieva va remarcar la necessària “independència” dels bancs centrals i va reconèixer que “s’estan esforçant per complir els seus mandats sota circumstàncies difícils”. En opinió de l’economista búlgara, els tipus d’interès han de mantenir-se baixos “quan sigui adequat” i no per massa temps, especialment “perquè la inflació és moderada en molts països i el creixement global s’està debilitant”.

En el seu primer discurs al capdavant de l’organització, Gueorguieva es va referir també a la crisi climàtica i a la necessitat d’“incrementar el preu del carbó” i de prestar ajuda als països mentre redueixen la seva dependència de les energies fòssils. “El preu de no actuar és alt”, va concloure.