L'FMI millora les previsions de creixement de l'economia espanyola
Pronostica també un creixement mundial per al 2016 menor que el de l'any passat i adverteix que el risc d'estancament podria alimentar les crides populistes
WashingtonEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les previsions de creixement d'Espanya a un 3,1% per a aquest any i a un 2,2% per al 2017, és a dir, cinc i una dècimes més, respectivament, que en la seva previsió del juliol passat, en el seu informe anual, 'Perspectives econòmiques mundials', presentat aquest dimarts a Washington.
Aquest augment en els seus pronòstics per a l'economia espanyola va ser avançat fa dues setmanes pel director de comunicació del Fons, Gerry Rice, que va assegurar que "el creixement del PIB d'Espanya en el segon trimestre va ser més gran del que s'esperava i quedarà reflectit en les projeccions revisades que es presentaran a la reunió anual de l'FMI d'octubre". El bloqueig polític, doncs, no passa factura al PIB espanyol.
No obstant això, l'FMI manté el seu pronòstic d'un creixement de la zona euro i del món lleugerament més baix que el 2015. "Els baixos preus del petroli, la modesta expansió fiscal el 2016 i la política monetària acomodatícia donaran suport al creixement, mentre que la confiança menor dels inversors a causa de la incertesa posterior al vot a favor de Brexit serà una càrrega per a l'activitat econòmica", assenyala la institució que lidera Christine Lagarde.
"Hem rebaixat lleugerament les perspectives de creixement de les economies avançades, mentre que hem augmentat les de la resta del món", ha explicat avui el cap d'economia del Fons, Maurice Obstfeld.
L'economia mundial creixerà un 3,1%, una dècima menys que el 2015, i un 3,4% el 2017. En el conjunt de la zona euro es preveu que el creixement disminueixi lleugerament, a 1,7% el 2016 i a 1,5% el 2017 –aquestes xifres suposen una millora d'una dècima per als dos anys respecte al seu pronòstic de juliol.
Risc d'estancament
L'informe del Fons posa en relleu la precarietat de la recuperació vuit anys després de la crisi financera global i planteja la possibilitat d'un estancament persistent, especialment en les economies avançades, que "podria alimentar encara més les demandes populistes de restriccions sobre el comerç i la immigració".
Unes demandes que es fan tant a Europa com als Estats Units. En la primera potència mundial, que es troba en plena campanya electoral, les fa el candidat presidencial republicà, Donald Trump.