BarcelonaNou capítol en la guerra patronal que ja fa anys que s’arrossega. La junta directiva de Foment del Treball va decidir ahir fer fora de l’organització la patronal vallesana Cecot. Però Foment va evitar en el seu comunicat la paraula expulsió i va explicar que la Cecot queda suspesa com a soci col·lectiu de Foment mentre Joaquim Gay de Montellà sigui el president de la patronal catalana de les grans empreses. A efectes pràctics, la Cecot queda fora de Foment fins a finals d’any, ja que Joaquim Gay de Montellà deixarà el càrrec de president de Foment i no podrà repetir, ja que haurà complert els dos mandats estatutaris. Així, serà el pròxim president de Foment qui haurà de decidir si obre la porta al reingrés de la Cecot a Foment del Treball, van explicar fonts d’aquesta patronal.
Foment havia obert un expedient a la Cecot al desembre. I li va donar quinze dies per presentar al·legacions. Segons fonts de la patronal catalana de les grans empreses, la Cecot va presentar el seu escrit de descàrrec la setmana passada, i ahir, en la junta de Foment, es va abordar el tema. Una junta que va ser llarga i amb un debat “intens”, segons fonts de Foment del Treball, i de certa confrontació, segons altres fonts presents a la reunió. A la junta directiva hi va assistir el president de la Cecot, Antoni Abad, que va prendre la paraula diverses vegades.
Però finalment, davant una situació enquistada i en què no s’avançava, Gay de Montellà va proposar sotmetre a votació fer fora la Cecot com a soci col·lectiu de Foment del Treball, lligant-ho a la seva presidència de Foment, que s’acaba a finals del l’any 2018.
La votació va ser bastant clara, però segons fonts que hi van participar no reflecteix del tot les posicions oposades que es van viure durant la reunió. Fins a 26 dels assistents a la junta directiva de Foment van votar a favor de la suspensió de la Cecot, mentre que una dotzena dels membres hi van votar en contra i hi va haver 8 abstencions.
La pròxima assemblea de Foment del Treball ha de ratificar l’acord d’ahir de la junta directiva. Els motius oficials que dona Foment per a la suspensió de la Cecot com a soci de Foment es refereixen a qüestions d’àmbit territorial, de competències geogràfiques i d’invasió de les funcions de Foment.
Però les friccions entre les dues patronals venen de lluny. I malgrat que hi ha qui hi veu desavinences polítiques perquè la Cecot va formar part de la Taula per la Democràcia, un organisme que va donar suport a l’aturada de país del 3 d’octubre, i ha defensat el dret dels ciutadans a ser consultats, fonts de Foment del Treball van negar que aquesta sigui la causa del conflicte.
Sí que és cert que la Cecot ha sobrepassat algun cop els seus límits territorials. De fet, va celebrar a Barcelona la Nit de l’Empresari a finals d’octubre, en un acte presidit per Carles Puigdemont -que va ser llargament ovacionat-, malgrat ser una patronal del Vallès.
A més, la Cecot algun cop ha pres iniciatives al marge de Foment. N’és un exemple el recurs que va presentar a Brussel·les contra la indemnització del Castor, i el recurs contra el pacte de pressupostos del 2016 entre el govern del PP i el PNB, que planteja una discriminació a les empreses catalanes i d’altres comunitats en els peatges elèctrics.
Però una de les accions que més van molestar a Foment del Treball, expliquen fonts patronals, és la carta que la Cecot va enviar al ministre d’Economia, Luis de Guindos, en la qual li retreia l’aprovació del decret que facilita la fugida de seus socials d’empreses catalanes.
Recentment, el president de la Cecot, Antoni Abad, va argumentar que moltes d’aquestes accions s’havien fet per protegir i ajudar els seus associats davant la inacció de Foment del Treball.
Una crisi que ve de lluny
Les diferències entre la cúpula de Foment i Antoni Abad venen de lluny, des de l’any 2010, l’últim en què hi va haver eleccions amb més d’una candidatura a Foment. Però el 2015 les diferències es van aprofundir, fins al punt que Foment va obrir un primer expedient a la Cecot. El conflicte es va allargar més d’un any, però es va tancar amb una junta directiva de Foment que va evitar l’expulsió de la Cecot.
UNA HISTÒRIA DE DIVISIÓ IDEOLÒGICA I GUERRA PEL TERRITORILa successió de Joan Rosell al capdavant de la gran patronal catalana va topar amb el desacord entre les dues organitzacions. El president de la vallesana Cecot, Antoni Abad, era un dels aspirants al relleu. No obstant, l’empresari va acabar sense la vicepresidència de Foment i fora del comitè executiu.
Mesos abans del 9-N, empresaris catalans van signar el Manifest del Far, un text que donava suport a la votació i que també va avalar Abad. Paral·lelament, entre l’empresariat es gestava una candidatura sobiranista alternativa per presidir Foment.
El comitè executiu de Foment va decidir iniciar un procés per decidir si expulsava la Cecot. El motiu: l’expansió territorial de la patronal vallesana. La Cecot havia començat a oferir serveis i activitats fora de la seva Terrassa natal. Una comissió va decidir no expulsar la Cecot.
Després d’una treva curta, Foment va votar sobre la possibilitat d’expulsar la Cecot. El resultat va ser un ultimàtum d’un mes perquè la vallesana limités l’expansió territorial, en lloc de la suspensió d’un any que proposava Joaquim Gay de Montellà.
L’escala de tensió del Procés va provocar que a principis d’any es tornés a obrir la ferida. Foment va obrir de nou un expedient a la Cecot pel suport a l’aturada de país del 3-O i la participació a la Taula per la Democràcia amb altres agents socials.
