Els fons d'inversió van de càmping

BarcelonaAra fa més de dos anys que Meridia Capital, un dels fons d’inversió més importants de Catalunya, va anunciar una joint venture per crear WeCamp, un operador de càmpings amb glamur. Aquest concepte turístic s’anomena glàmping i es basa en combinar l’experiència d’acampar a l’aire lliure i a la natura amb unes condicions de luxe pròpies dels millors hotels. Aquesta aposta, que s’emmarcava dins d’un vehicle d’inversió del fons i també agrupava altres projectes immobiliaris com hotels o oficines, va agradar, i el fons va decidir obrir un nou canal de finançament –dotat de 250 milions d’euros i anomenat Meridia Glamping Program– per continuar-hi invertint.

També anomenat càmping de luxe, el glàmping no deixa de ser una variant del turisme de naturalesa. El matís és que t'ofereix la possibilitat d’estar en contacte amb la natura mentre dorms en un llit king size, et banyes en un jacuzzi i menges en un restaurant de carta. Així, els glàmpings busquen trencar algunes de les barreres que s’han trobat històricament els càmpings. De moment, els ha funcionat: famosos com Scarlett Johansson i Ryan Reynolds van estar allotjats en recintes d'aquesta mena durant la seva lluna de mel i altres com Matthew McConaughey hi han celebrat el seu casament.

Fonts del sector expliquen que la fórmula busca revolucionar el sector del càmping. “A Espanya hi ha càmpings molt bons, però en general s'ha de fer un salt de qualitat”, apunten. La inversió de Meridia per elaborar aquests espais va en aquesta línia. El fons de capital presidit per l’exdirectiu del Barça Javier Faus ja ha adquirit més de vuit terrenys per construir-ne. Tot i que afirmen que ja en tenen cinc d'acabats, de moment només es poden fer reserves en un. Estan repartits per tot Espanya, i n'hi ha tres a la Costa Brava –Cadaqués, cala Montgó i Santa Cristina d’Aro–, tot i que no descarten obrir-ne també a Portugal.

Un sector en expansió

Segons un informe de Grand View Research, es preveu que el mercat global del glàmping arribarà als 5.940 milions de dòlars l’any 2030. L’estudi afirma que el mercat dels càmpings de luxe començarà a viure un augment de demanda a causa de la “destacada acceptació entre els turistes que prefereixen quedar-se més a prop dels seus domicilis habituals" i descarta que el covid hi tingui cap impacte. També explica que les tendències, consolidades i a l'alça, de la vida saludable i l'ecologisme seran factors claus per popularitzar-lo. 

Un altre informe de Sage Journal afirma que els viatgers, després de la pandèmia, tenen cinc vegades més probabilitats d’allotjar-se en un glàmping i informen que, actualment, els “consumidors prefereixen anar a llocs on es pugui mantenir la distància social, estiguin més a prop de casa i ofereixin oci a l’aire lliure”.

I el càmping tradicional?

Els càmpings tradicionals també han evolucionat en els últims anys. El president de la Federació Catalana de Càmpings (FCC), Miquel Gotanegra, explica que últimament hi ha una “demanda creixent del luxe” i és per això que tots s’han hagut d’“adaptar”. El president relata que el sector és “molt dinàmic” i que porta anys adaptant-se als canvis de tendència.

Gotanegra, però, no considera que els glàmpings puguin atraure un nou públic. Segons ell, en els mateixos càmpings “ja existeix una barreja de persones que cobreix tot l'espectre de la societat”, i ja tenen “bungalous luxosos” i “tendes més modernes”. “El càmping tradicional ha millorat molt la seva qualitat; tots els càmpings poden tenir glamur”, afirma. A més, tot i que afirma que al sector hi ha molts petits i mitjans empresaris treballant per millorar els establiments, també celebra que grans fons d’inversió com Meridia Capital hi apostin, ja que “tot el que es faci per millorar és positiu”.

El responsable de l’associació detalla a l’ARA que la pandèmia va perjudicar molt el sector en un primer moment, però que després l'ha impulsat. “El públic català ha descobert els càmpings nacionals”, diu. Gotanegra relata que si bé abans ja estaven molt ben considerats per tot Europa, el públic d’aquí no els sabia apreciar. “Abans la catalana era la sisena nacionalitat que més visitava els càmpings de Catalunya, i des del confinament és la segona o tercera”, afirma.

Els reptes de futur que es plantegen van en aquesta mateixa línia: adquirir un públic més local que els permeti allargar les temporades. “Fins ara teníem ple durant la temporada alta, i ens agradaria que amb aquest nou públic també puguem omplir en caps de setmana i ponts”, diu Gotanegra.