Fons indexats: lligar els teus estalvis a l'evolució de la borsa

BarcelonaLligar els estalvis a l’evolució de la borsa. Aquest és el principi bàsic al darrere dels fons indexats, fons d’inversió que tenen la particularitat de replicar exactament la composició d’un índex borsari, de manera que també n’obtindran els mateixos rendiments.

Així doncs, per exemple, un fons indexat que repliqui l’Íbex-35 –l'índex de referència de la borsa espanyola– invertirà els diners en les 35 companyies que el componen i ho farà, a més, en la mateixa proporció: si una empresa, posem pel cas Grifols, té més pes que una altra, per exemple Fluidra, aquesta diferència també es veurà reflectida en el fons, en el qual Grifols tindrà més pes.

Però què vol dir exactament el pes? En un índex com l’Íbex-35 les empreses que tenen un valor més elevat (l’anomenada capitalització borsària), és a dir, que valen més diners, representen una proporció més elevada del valor de l’índex. Per exemple: si una empresa té una capitalització de 5.000 milions d’euros i totes les empreses que formen l’índex sumen una capitalització de 100.000 milions, això vol dir que la companyia en qüestió té un pes del 5% en l’índex.

En aquest aspecte, a més, aquests productes tenen una particularitat. Un fons d’inversió tradicional ha de complir uns certs mínims de diversificació: d’aquesta manera, un fons no pot invertir més del 10% dels diners en un únic actiu, ja que com més repartides estan les inversions, més cau el nivell de risc. En el cas dels fons indexats, però, aquesta obligació de diversificar desapareix, ja que el fons ha de replicar un índex i en moltes ocasions hi ha empreses que hi tenen un pes superior al 10%. Per exemple, a l’Íbex-35 algunes companyies com Iberdrola, Inditex o el Santander superen habitualment aquest percentatge.

Ara bé, ¿serveix d’alguna cosa posar els nostres diners en un producte que es mou exactament igual que un índex? La resposta depèn dels objectius que tingui cada inversor, però un fons indexat dona la tranquil·litat de saber que, per bé o per mal, s’obtindran els mateixos guanys que el mercat. Això pot anar bé per a persones amb un grau d’aversió al risc o per a estalviadors que no poden dedicar gaire temps a controlar les seves inversions, tot i que també els poden fer servir inversors professionals per invertir en mercats on preveuen creixements forts.

Els ETF, la competència

Els grans competidors dels fons indexats són els anomenats fons cotitzats o ETF (de l’anglès, exchange-traded fund), que malgrat tenir un nom similar i estar igualment lligats a l’evolució d’un índex, funcionen de manera molt diferent. L’embrió dels ETF eren empreses d’inversió col·lectiva, la qual cosa explica que aquests productes siguin més similars a una empresa que a un fons. De fet, mentre que la inversió en un fons –indexat o d’un altre tipus– es fa amb subscripcions de diners, en el cas d’una ETF se n’emeten accions, que són el que compren els inversors.

Un ETF permet comprar i vendre accions durant el dia, mentre que un fons es recalcula al final de la jornada. Així mateix, els dividends que paguen les empreses de l’índex es reinverteixen en un fons, fins que el titular el liquida i aleshores ha de tributar tots els beneficis obtinguts al llarg del temps, mentre que un ETF té el mateix tractament fiscal que una inversió a borsa.