BarcelonaSi en alguna cosa estan d’acord el sector de l’automoció i els sindicats és que la transició cap al cotxe elèctric sacsejarà l’actual mà d’obra que treballa en aquest àmbit. Segons el sindicat Comissions Obreres, fins a un 80% dels empleats que es dediquen a la fabricació de vehicles requerirà formació per adaptar-se a les característiques ocupacionals del futur de la indústria automobilística caracteritzada, sobretot, per la digitalització. “Seran diferents nivells de formació: alguns només hauran de fer cursos de reciclatge i d’altres de mesos o anys”, assegura el secretari general de CCOO al grup Seat, Rafa Guerrero.
En aquest sentit, el gerent del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Nadal, afegeix que sobretot es requeriran perfils professionals més qualificats i més flexibles. “Per una banda, la mà d’obra de menys qualificació serà substituïda per la robotització i, per una altra, serà clau que un empleat tingui la capacitat d’ocupar un lloc de treball i en pocs mesos un altre que no té res a veure amb el primer”, explica. El mateix CIAC classifica en vuit grups professionals el personal necessari per fer la transformació del sector i que van des de tècnics amb titulació universitària superior fins a estudiants amb contractes formatius que tinguin coneixements sobre la digitalització de la indústria.
Un estudi de l’Anfac (l’associació espanyola de fabricants d’automòbils i camions) sobre el canvi que patirà el sector en el període 2020-2040 conclou que necessitarà “més especialització, professionalització i atracció de talent”. L’informe concreta que els llocs de treball més atractius per al sector seran enginyers especialitzats en big data, robòtica o ciberseguretat; enginyers amb rols més convencionals, com els industrials, o titulats amb FP especialitzats en formació digital.
¿Ara bé, Catalunya, i en extensió Espanya, està preparada per oferir aquesta formació? Segons Guerrero, l’actual sistema de FP és “completament obsolet”. “S’ha de redirigir cap a les necessitats reals tant actuals com futures que tenen les empreses”, apunta. I posa com a primer exemple d’aquesta insuficient formació el macrocentre de FO d’automoció de Catalunya de Martorell. L’equipament, que va costar 13 milions d’euros i té capacitat per rebre 15.000 alumnes, havia de ser la clau per garantir l’obra qualificada que tant es reclama. La realitat, però, és molt diferent: porta sis anys infrautilitzat amb poc més d’un centenar d’alumnes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que fa cursos per a aturats i treballadors i formacions puntuals d’empreses que sol·liciten l’espai. Els motius són diversos: des de la discrepància entre els socis de govern en legislatures anteriors sobre com havia de ser la seva gestió fins a un intent fallit de concurs públic per trobar precisament una empresa gestora. “És imprescindible per atendre les necessitats formatives que calen; tot i els anys perduts, encara hi ha temps per recuperar-lo”, deixa clar Nadal.
El segon exemple que demostra que no s’està apostant per la formació és la quantitat de diners que ha destinat el govern espanyol al Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica del vehicle elèctric i connectat, el que es coneix com a PERTE. Dels 3.000 milions que s’hi han destinat per als pròxims tres anys, només 21 són per a formació. “És la mateixa quantitat de diners que hi destina anualment Seat”, assegura Guerrero.
Ara bé, tot i aquests deures pendents, el gerent del CIAC deixa clar que la transició que patirà la indústria automobilística no serà “ni immediata ni ràpida”, sinó “progressiva”. “En els últims 30 anys hi ha hagut una hegemonia del vehicle de combustió”, explica. “I ara anem cap a una coexistència on hi haurà també els elèctrics, híbrids i els d’hidrogen”.
![mercat cotxe elèctric](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
