El formatge Mahón-Menorca perd un 25% de facturació el 2020

MaóLes 48 formatgeres inscrites a la Denominació d’Origen Mahón-Menorca varen produir l’any 2019 un total de 3.160.674 quilos de formatge, dels quals se’n varen vendre 2.513.056 quilos, amb un valor de mercat de 16,6 milions d’euros. L’any passat, el de la pandèmia, les vendes varen caure un 25%. La xifra encara no és oficial, però aquesta és l’estimació que en fa el president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen, Bosco Triay. “Tenir un poc de temporada turística ha permès en certa manera reduir l’impacte dels primers mesos de pandèmia; a l’abril la davallada arribà al 80%”, explica, però això no lleva que, segons els seus càlculs, hauran perdut més de quatre milions d’euros en vendes respecte del 2019.

Actualment, hi ha 33 empreses que comercialitzen formatge Mahón-Menorca i 120 ramaderies inscrites. Dels 43 milions de litres de llet que produeixen, 27 milions es destinen al formatge de la Denominació d’Origen, és a dir el 63% del total. Les restriccions de mobilitat, la paralització de l’inici de la temporada turística i el tancament d’hotels i del sector de la restauració expliquen una situació que ha obligat les formatgeres menorquines a adaptar-s’hi. Les vaques han continuat pasturant i produint llet cada dia, perquè “no entenen de pandèmies”, diu Triay. Destaca que la unió entre administracions i el sector ha esdevingut clau: “L’excedent de llet el vam poder vendre a una empresa per a l’elaboració de formatge fus, i l’Administració ens va ajudar a equiparar el preu que inicialment s’havia perdut”.

Pel que fa a les exportacions, també s’espera una caiguda notable a causa de l’afectació mundial de la pandèmia. “No ho tenim tancat, però creim que la xifra estarà en línia de la caiguda de vendes del 25%”, apunta. Cal recordar que el formatge de Mahón-Menorca arriba a 49 països i l’exportació representa l’11% del total de la comercialització. Els Estats Units amb 155.493 quilos, Alemanya amb 23.741 i la República Dominicana amb 22.097 quilos són els mercats internacionals amb més presència de la Denominació d’Origen menorquina. En aquest sentit, Bosco Triay explica que a països com França, amb una evident tradició formatgera, les conseqüències del covid-19 han estat devastadores. “És un mercat on hi ha un elevat consum de formatge i les formatgeries especialitzades han passat molts mesos tancades”, subratlla.

Temporada turística

Ara totes les esperances se centren en la pròxima temporada turística, però arriba marcada per la lenta vacunació de la població. “Si volem tenir temporada, o començam a posar injeccions a tothom o és impossible arribar al 70% que diuen els experts”, afirma Triay. Confia que totes les restriccions de mobilitat es converteixin en ganes de viatjar. “Crec que tindrem un estiu millor, perquè, si no és així, molts negocis hostalers tancaran. Hi ha ganes de viatjar i esper que els visitants del Regne Unit puguin començar a venir al maig o l’abril, tenint en compte que duen una vacunació més àgil que aquí”, diu.

L’empresa Cathedral Capital té la intenció d’habilitar una planta de transformació de serigot, les sobres de la quallada de la llet, per a la seva exportació a fàbriques d’alimentació infantil. Aquest idea, quantificada en 23 milions d’euros, només és viable si arriben els fons europeus, tal com reconeix el seu promotor, Joan Armengol. “Totes les administracions (el Consell, el Govern i el Ministeri) coneixen el projecte i tenim el seu suport, però el dels fons europeus és un finançament a llarg termini, perquè calculam que abans de l’estiu serà complicat que estigui aprovat”, explica.

Armengol defineix el projecte de “creació de valor” i considera que Menorca es presta a l’oportunitat que significa acollir una iniciativa empresarial que “estabilitzaria el camp, a més de crear llocs de feina en l’àmbit industrial i el primari”. El promotor diu que el sector lacti “pateix un moment complicat” i assegura que amb aquests fons se li podria “donar viabilitat”. El serigot és un producte sobrer que fins ara el ramader no aprofitava, però que té propietats clau. 

Del cost total del projecte, 11,6 milions d’euros arribarien procedents dels fons europeus. També hi contribuirien fons de capital de risc (2,5 milions), finançament bancari (6,5 milions) i inversors de l’illa (2 milions). Aquest projecte agrada al president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen, Bosco Triay: “És una opció més i una sortida que es dona a un sobrant que avui dia s’emprava per engreixar animals”. 

Centre d’interpretació

D’altra banda, Triay també ha anunciat que el Consell de Menorca presentarà per a projectes de fons europeus la construcció d’un centre d’interpretació del formatge. “Creiem que podem acollir un centre d’aquestes característiques, com els que hi ha a altres zones, per tal que les escoles i els turistes puguin saber quina és la nostra història i el procés d’elaboració”, explica.

La DO del formatge menorquí és la segona que es creà a l’estat espanyol. En aquests moments hi ha 26 denominacions amb el segell de qualitat. Els primers documents que acrediten l’elaboració de formatge a l’illa són de l’any 2000 aC. L’etapa més àlgida del formatge de Menorca coincideix amb la dominació britànica i l’any 1985 obté la Denominació d’Origen i se’n constitueix el Consell Regulador.