França indigna Renfe

ParísEl trànsit ferroviari a Espanya s'ha disparat gairebé un 14% durant els primers 10 mesos de l'any gràcies, entre altres factors, a l'entrada de nous operadors i l'augment de l'oferta en línies d'alta velocitat com la que uneix Barcelona i Madrid. La liberalització del sector ha fet que l'operadora pública francesa SNCF i la també pública italiana Trenitalia –en aliança amb l'aerolínia valenciana Air Nostrum– hagin posat en marxa nous trens en competència directa amb Renfe. Paradoxalment, els trens que uneixen Catalunya i França han disminuït. Des de dilluns, Renfe ja no opera la línia d'alta velocitat entre Barcelona i París.

Dels quatre trens diaris que hi havia en cada sentit, ara només n'hi ha dos i són operats en solitari per SNCF, amb la marca TGV inOui. La supressió de dos trens diaris és la conseqüència directa de la decisió de l'operadora francesa de trencar l'aliança que tenia amb Renfe per operar la línia. Al febrer, quan el trànsit ferroviari començava a recuperar-se de la pandèmia, la francesa va comunicar a Renfe que operaria la línia en solitari justificant la decisió per la manca de rendibilitat del trajecte, un argument que l'operadora pública nega. "Va ser una decisió unilateral de SNCF", apunta el portaveu de Renfe, Antonio Carmona.

Des del 2013, l'aliança explotava les rutes entre Barcelona, Lió i París, d'una banda, i entre Madrid i Marsella, d'una altra, i havia acumulat 5,5 milions de viatgers. Renfe "no comparteix les raons esgrimides per dissoldre la societat en la mesura que existeix una expectativa de recuperació de la demanda internacional", apuntava aleshores la companyia. Uns mesos després, el trencament de l'aliança s'ha fet efectiu i s'ha traduït en una caiguda de l'oferta. El problema és que Renfe no pot operar la línia perquè França encara no li ha donat els permisos que li calen per fer-ho.

Competència ferotge

La liberalització del sector ferroviari a Europa ha comportat l'entrada de nous operadors a cada país i, en línies generals, un augment de l'oferta. Però també ha fet la competència més ferotge. Mentre Espanya ha obert la porta a nous operadors sense traves, Renfe fa temps que espera permisos que no arriben. Segons la companyia espanyola, SNCF ha pres la decisió de trencar l'aliança "un cop el seu servei d’alta velocitat Ouigo està consolidat en el mercat ferroviari espanyol". La conseqüència del moviment tàctic de la companyia pública francesa és que SNCF pot operar a tots dos països i Renfe només a l'estat espanyol.

"La voluntat de Renfe és operar a totes les línies on sigui possible a França", apunta Carmona. A curt termini podria començar a operar les línies entre Barcelona i Lió i entre la capital catalana i Marsella, però Renfe encara espera el certificat de seguretat que ha d'aprovar França. "És una qüestió tècnica i administrativa. Tenim la confiança que es resolgui tot bé i sigui un procediment ràpid", assegura el portaveu. Per operar la línia entre Barcelona i París, en canvi, "caldrà més temps" perquè les autoritats franceses encara no han homologat els trens.

Sense reciprocitat

Segons Renfe, un informe del regulador de transports francès admet que França no està aplicant la "reciprocitat" en la liberalització ferroviària. "N’és una prova que no ha volgut homologar trens francesos, d’Alstom, per arribar a París", destaca l'operadora. Mentrestant, SNCF té previst augmentar la freqüència en la ruta Barcelona-París amb un tren més en cada sentit a l'estiu, quan la demanda puja. El trajecte de TGV inOui dura entre sis hores i mitja i set. A Catalunya fa parades a Girona i Figueres, mentre que a França s'atura a vuit ciutats, entre les quals Perpinyà i Montpeller. La companyia, que ara no té competència en aquesta ruta, preveu transportar 800.000 viatgers l'any entre França i Espanya.

La supressió de dos trens diaris –que probablement farà augmentar els viatges en avió– va en contra dels esforços dels països europeus per reduir la petjada de carboni. De fet, la Comissió Europea ha validat recentment la normativa francesa que prohibeix els vols interiors de menys de dues hores i mitja de durada que tinguin alternativa en tren. Si París i Barcelona fossin totes dues ciutats franceses, aviat estarien prohibits els vols.