Funcionaris, el desconegut problema que ve
Més de la meitat dels empleats públics a Espanya es jubilaran en la pròxima dècada i els experts urgeixen a planificar-ne el relleu
BarcelonaEn els pròxims 10 anys més del 50% dels empleats públics es jubilaran. Són dades referents a l'administració general de l'Estat, però que un informe del FERA –el Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració– també l'extrapola a la resta de nivells on trobem funcionaris treballant. En un document de propostes per a la reforma de l'administració, aquest espai de trobada d'organitzacions de diferents àmbits planteja la necessitat de relleu a les plantilles públiques com "una gran oportunitat de renovar els perfils amb una visió del segle XXI". "És una pèrdua molt important de coneixement i experiència de gestió pública, no és gens fàcil de substituir", apunta aquest estudi. Segons dades publicades per l'OCDE, el 46% dels funcionaris estatals espanyols tenien més de 55 anys el 2021, un nivell d'envelliment que aleshores només superava Itàlia d'entre les economies més desenvolupades del món.
Què passarà, doncs, quan tots aquests empleats deixin les administracions públiques per jubilar-se? ¿Arriba a temps el relleu de nous treballadors? "Els perfils hauran de canviar i això s'hauria de reflectir ja en les convocatòries d'ocupació pública actuals. Veig pocs analistes de dades o avaluadors de polítiques públiques, tècnics més especialitzats que ens faran falta en el futur, i les ocupacions poc qualificades aniran desapareixent", raona Antoni Biarnés, coordinador del FERA i director del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya. En opinió d'aquest expert, no hi ha una planificació a mitjà termini d'aquestes plantilles i en els últims temps la gestió s'ha fet des de la urgència, com ha passat en el cas dels processos d'estabilització per reduir la temporalitat en el cos de funcionaris i complir davant d'Europa. "Era necessari posar fi a l'anomalia de la temporalitat, però es podia aprofitar per fer-ho millor", remarca Biarnés.
Des del FERA consideren clau la figura del directiu públic –"amb la formació i les capacitats adequades"–, com un tipus de lideratge tècnic que permeti tirar endavant iniciatives amb una certa neutralitat política, esquivant els canvis de govern. Per això des d'aquest fòrum de debat proposen establir una separació més clara i definida entre les funcions dels responsables polítics i les dels directius professionals. Això passa, sobretot, per redefinir els càrrecs de confiança dels partits polítics, que, segons els autors d'aquestes propostes, ocupen aquests llocs de treball "massa vegades sense la formació, les competències i l'experiència necessàries". "Cal separar clarament el nivell de la política i el de la gestió, i s'han de respectar mútuament. El primer fixa els objectius i la gestió els converteix en fets", apunta Biarnés.
Aquesta reformulació de les lògiques de l'administració, però, també implica canviar el mateix sistema d'accés al cos de funcionaris. Així doncs, el coordinador del FERA planteja que les oposicions basades en la memorística "ja no tenen sentit" i planteja seleccionar els candidats "per competències". A més, les propostes del grup passen per l'avaluació periòdica del rendiment dels treballadors públics un cop han aconseguit la seva plaça. "En general, quan la gent arriba a la funció pública té motivació i ganes de fer-ho bé, però si aquestes mateixes persones al cap d'uns anys estan apagades i han tirat la tovallola, el que ha passat entremig ho ha provocat l'administració", defensa Biarnés. En aquest sentit, suggereix un model basat en objectius en què els treballadors rebin compensacions extres si els assoleixen. "Qui ho fa bé ha de tenir premi, si no el rendiment s'iguala per baix", afegeix.
Preocupació per a empresaris i sindicats
L'envelliment de la plantilla de funcionaris també és una qüestió que observen les patronals i els sindicats de treballadors públics. La catalana Cecot és una de les integrants del FERA i el seu secretari general, Oriol Alba, insisteix que la reforma de l'administració és una qüestió "imperiosa": "No podem esperar: aquests reptes d'enorme envergadura requereixen un esforç a llarg termini per obtenir resultats. No ens podem despistar perquè el món va molt de pressa i si a les empreses se'ns exigeix adaptar-nos i enfrontar-nos a aquestes grans transformacions, no podem demanar menys a l'administració". D'aquesta manera, Alba posa l'accent en el fet que les ineficiències del sistema actual perjudiquen el conjunt de la societat i el teixit empresarial, especialment pel que fa als colls d'ampolla en els tràmits burocràtics.
Per la seva banda, els sindicats asseguren que fa anys que adverteixen del problema que s'acosta amb la jubilació de bona part dels funcionaris actuals en la pròxima dècada. "El que s'està fent ara és insuficient, perquè s'estabilitzen places ja existents però no se'n creen de noves", indica Manuel Fages, secretari de polítiques públiques de CCOO a Catalunya. El sindicalista reivindica que no sobren treballadors públics sinó que en falten i assenyala el dèficit de personal en àmbits concrets com la salut.