Gairebé tots els contractes temporals a les Balears són il·legals

PalmaLa temporalitat laboral a les Illes Balears és un mal dolent que fa anys que és patent dins el mercat. Avui dia, segons dades recollides a partir d’un estudi sobre la precarietat laboral a les Balears fet per la Direcció General de Model Econòmic, el 27% dels contractes dels illencs són temporals. Aquesta xifra està per sobre de la mitjana estatal, 26,3%, tot i ser el país d’Europa amb la taxa més elevada. Així i tot, encara és més lluny de la mitjana europea, que s’estableix en un 13,6%. Però, malgrat aquestes dades preocupants, el més destacable és que, segons han fonts de les administracions públiques, la gran majoria dels contractes temporals que es fan a les Illes estan en frau de llei, és a dir, són il·legals.

Segons la legislació espanyola, existeixen tres tipus de contractes temporals: els d’obra i servei, els de substitució i el contracte eventual per circumstàncies de la producció. Aquest darrer és el que s’usa per excel·lència a les Illes. Es tracta d’un tipus de contracte en què la norma diu que hi ha d’haver una acumulació de feines inesperades, encara que es tracti de la mateixa activitat que normalment fa l’empresa. Té una durada màxima de sis mesos dins un any, amb una única possibilitat de pròrroga per sis mesos més. Aquesta modalitat és la més emprada i també és allà on es troba el frau.

L’acumulació de feines ha de ser inesperada, no pot estar prevista. És per això que es diu que estan en frau de llei, perquè la gran majoria d’aquests contractes s’usen en les temporades turístiques, quan les empreses tenen coneixement de sobra que durant aquest període de temps necessitaran un increment substancial del personal. El que defineix el frau de llei és que les feines que s’ofereixen mitjançant aquests contractes són de necessitats estructurals, cosa que per definició les fa il·legals.

Una altra branca de frau de llei que sorgeix d’aquest tipus de lligam laboral és que s’empren com a ‘contractes de prova’. A més, popularment se sol dir que “es necessiten dos anys perquè se’t faci fix”, però aquesta afirmació no és correcta. Realment el que passa és que en un període de 32 mesos, si un treballador ha fet feina amb la mateixa empresa durant 24 mesos o més, legalment s’entén que el lloc de feina és estructural, encara que hi hagi hagut temps entre diferents contractacions. Així doncs, és una consecució de contractes il·legals, quan realment el que s’hauria de fer, segons expliquen les fonts de l’administració pública, és directament un contracte indefinit.

Fent un contracte indefinit, els primers quinze dies es consideren de prova. Si durant aquestes dues setmanes l’empresari consideràs que la persona no és apta per a la feina, se’l podria acomiadar sense cap tipus de restricció. Així, si la feina per la qual es fa el contracte està lligada a la temporalitat que caracteritza les Illes, aquest treballador esdevindria fix discontinu. Però els empresaris, tal com demostren les dades, continuen preferint els temporals.

Les Illes tenen un índex de temporalitat del 27%, per sobre de la mitjana estatal, però, així i tot, són la setena comunitat en el rànquing autonòmic. Aquesta dada fa comprendre la dimensió del problema per a Espanya. A les Balears, les dones tenen un índex una mica superior, amb un 28,2%, enfront del 26% que tenen els homes. Pel que fa als menors de 25 anys que treballen, el 74,4% dels contractes són temporals, i amb relació als estrangers, el 37,6% també tenen contractes d’aquest tipus. Són unes dades que recull l’estudi sobre el mercat de treball illenc duit a terme pel Govern, titulat L’impacte de la precarietat laboral sobre la productivitat de l’economia balear. L’informe observa que el sector que més temporalitat atresora és la construcció, amb un 49%; la segueixen les activitats sanitàries i els serveis socials, amb un 45,4%. En tercer lloc, s’hi troben les artístiques i d’entreteniment, amb el 35,4%. L’hostaleria es troba en el quart lloc, amb el 33,7%.

La PIMEM s’expressa de manera taxativa respecte d’aquest tema: “Ha passat des de sempre”, assegura. A més, explica que allò que ocorre és que, per tal de crear ocupació en un país on hi ha un índex d’atur tan elevat, sempre s’han fet els “ulls grossos”. Segons diuen, aquesta pràctica ve d’enrere. Als anys 80, amb un atur molt elevat, “fins i tot es varen crear contactes temporals no causals per fomentar l’ocupació”. Això va desembocar en la contractació temporal sense pal·liatius ni condicions, i va elaborar una mentalitat que ha quedat molt arrelada dins l’empresariat i que encara dura avui dia.

Segons la PIMEM, el motiu pel qual es fan contractes temporals i no indefinits és molt clar: “El pànic generalitzat a les indemnitzacions per acomiadament”. A més, creuen que els empresaris pensen que si contracten els treballadors amb un de temporal “faran més feina per aconseguir ser fixos”. Expliquen que fa anys que es lluita contra aquesta concepció arrelada, però la resposta dels empresaris és “si ho fan els altres, per què no ho puc fer jo?”, i el problema perdura sense posar-s’hi remei.

Pel que fa a la CAEB, tot i ser conscients del problema de la temporalitat, creuen que “no és el moment d’implantar aquest tipus de mesures als contractes”, segons explica Carmen Planas en referència a la reforma laboral. Una reforma que té molt sobre la taula el tema de la contractació temporal. A més, exposa que les empreses ara mateix “es troben en una situació molt delicada i en qualsevol canvi és subsceptible que l’economia empitjori”.

Així i tot, el seu parer sobre la temporalitat és clar: “Estam esperant la resposta del govern de l’Estat sobre la proposta de CEOE, però de tota manera ens posicionam a favor de la causalitat”, defensa Planas. Explica que la temporalitat per a les Illes està marcada pel turisme, però “actualment és molt difícil preveure quants de fixos discontinus necessitarà l’empresari quan la situació és tan variable d’un dia per l’altre”. Finalment, ha destacat que des de la CAEB promouen que les empreses actuïn correctament dins el marc legal per generar una petjada positiva en l’àmbit social i econòmic.

Un problema amb solucions dèbils

El gran greuge és que, quan hi ha una infracció i el Govern se n’assabenta, l’únic que pot fer és obligar que el contracte sigui fix. No existeixen sancions per multar les males praxis de contractes temporals. És un fet que, malauradament, condiciona molt els empresaris, que no temen per continuar utilitzant-los, malgrat no ser l’opció correcta. La PIMEM creu que s’hauria de fer una campanya de conscienciació a l’empresariat, sobretot enfocat al tema de la indemnització, que ja no suposa “la gran despesa que era”. I quant al Govern, de moment Inspecció de Treball fa campanyes intensives durant les temporades turístiques i s’envien cartes a les empreses que demostren grans índexs de temporalitat contractual en què es demana que actuïn correctament.