La geotèrmia, més cara però més eficient que l'aerotèrmia

BarcelonaAmb l'encariment del preu de l'electricitat i del gas, el cost d'encendre la calefacció o, quan arribi l'estiu, l'aire condicionat es multiplica. Així doncs, és un bon moment per buscar sistemes alternatius per escalfar la llar (i també l'aigua) i que, a més, també siguin més nets. Dos bons exemples són els sistemes de geotèrmia i d'aerotèrmia, cada vegada més freqüents i que, malgrat tenir un elevat cost inicial, són molt eficients i a la llarga permeten estalviar.

La geotèrmia i l'aerotèrmia són molt diferents entre si, però tenen en comú ser sistemes nets, perquè estalvien més emissions de diòxid de carboni de les que gasten en el funcionament. Les instal·lacions i sobretot la font d'energia són els elements que els diferencia: la geotèrmia obté l'energia del subsol i l'aerotèrmia de la calor de l'aire que hi ha a l'ambient.

La geotèrmia consta d'una bomba de calor que se situa sota terra. La temperatura sota terra és d'uns 15 graus, de manera que la bomba agafa la calor del subsol i l'envia cap a la llar quan s'ha d'escalfar, mentre que fa el sistema contrari –la calor de la llar s'injecta al subsol– quan s'ha de rebaixar la temperatura de la casa a l'estiu. Aquesta bomba, que s'acostuma a col·locar en una habitació tancada, representa el cost més alt, normalment de 10.000 euros o més: segons els metres quadrats de la casa, la bomba serà més o menys potent i, per tant, més o menys cara.

La perforació del terreny és l'altre gran cost. El sistema que capta la calor és un tub amb un líquid, normalment aigua (de vegades anticongelant) que es mou per un circuit gràcies a la bomba i que s'escalfa i es refreda. El preu és d'uns 30 o 35 euros per metre perforat, tot i que depenent del tipus de sòl pot ascendir fins a 40 euros en cas de tenir un sistema de captació vertical, el més habitual i que consisteix en fer un forat molt més profund, d'uns 200 metres. El sistema de captació horitzontal és més barat, d'entre 20 i 25 euros per metre, però demana molta més superfície de la que ha d'escalfar: si la casa té 100 metres quadrats, la instal·lació en necessita uns 150 o 200.

L'altra part dels costos de la geotèrmia és la instal·lació per repartir la calor per l'habitatge, sovint amb terra radiant, a més d'altres components de la instal·lació com l'acumulador d'aigua i l'aparell que permet revertir el circuit per fer-lo servir de calefacció o de refrigeració. En total, una instal·lació pot costar entre 15.000 i 30.000 euros, depenent de la mida de l'habitatge, el tipus de bomba i el sòl. Això vol dir que es triga anys a amortitzar, però l'estalvi en consum elèctric o de gas és d'un 80%, la qual cosa també té un impacte ambiental molt positiu.

En canvi, en el cas de l'aerotèrmia el cost de la instal·lació és més baix, entre 8.000 i 25.000 euros habitualment. De nou, la bomba és una de les parts més costoses, amb un preu a partir dels 1.500 euros, tot i que es pot arribar a enfilar als 12.000 euros.

La bomba aerotèrmica absorbeix la calor de l'ambient, també quan a l'exterior fa fred –l'absència absoluta de calor es dona a -273 graus, una temperatura que no es produeix mai al planeta Terra–, de manera que hi ha un estalvi destacable perquè no cal perforar el sòl. Ara, el rendiment no és constant, perquè no funcionarà igual si l'aire a l'ambient es troba a 10 graus que si es troba a 10 sota zero.

Subvencions públiques

El sistema ideal per transmetre la calor a casa és el del terra radiant, tot i que també funciona bé amb altres mètodes, com radiadors de baixa temperatura i ventiloconvectors (radiadors d'aire freqüents en oficines o comerços). Si s'aprofita la instal·lació de radiadors tradicional utilitzada amb calderes de gas o gasoil, el rendiment és un 40% inferior, però funciona igual.

Malgrat el cost elevat d'instal·lar aquests dos sistemes, cal tenir present que les administracions públiques sovint donen ajudes, en el context de la política per fomentar la transició ecològica. En el cas de l'aerotèrmia, fins al 31 de desembre de l'any vinent hi ha una ajuda del govern espanyol d'un màxim de 3.000 euros per habitatge.