El País Valencià i les Illes Balears buscaran nous aliats per exigir un canvi del sistema de finançament el 2019

ValènciaLes plataformes valenciana i balear que reivindiquen un canvi del model de finançament autonòmic consideren que un cop consolidat el lligam entre els dos territoris ha arribat el moment d'ampliar horitzons i buscar aliats a la resta de l'estat. Així ho han destacat aquest migdia els representants de les dues entitats que s'han reunit a València, i que han subratllat que l'objectiu de les converses no pot ser altre que forçar a fer que el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, convoqui una conferència de presidents que permeti que, "sense cap endarreriment més", l'any que ve s'aprovi un nou model de finançament.

Per implementar la nova estratègia, la plataforma valenciana ja ha avançat feina i el passat 5 d'octubre es van reunir amb els seus homòlegs murcians. Els encarregats de dur a terme la trobada van ser els representants empresarials i sindicals, ja que com ha defensat avui el secretari general de la UGT al País Valencià, Ismael Sáez, "la presència de partits en ocasions dificulta la trobada de punts d'encontre".

Com era previsible atès que les autonomies mediterrànies comparteixen la reivindicació de posar com a centre de la reforma el criteri de població, incloent-hi la dels turistes, la cimera, que es va celebrar a la capital murciana, es va tancar de manera satisfactòria i el president de la Confederació Empresarial de la Regió de Múrcia, José Maria Albarracín, va fer seva la reclamació valenciana i balear d'un nou sistema "on prevalgui l'equitat i que compensi l'infrafinançament acumulat en anys anteriors". Per consolidar l'aliança els dirigents valencians i murcians es tornaran a reunir abans de finals d'any a Alacant.

Continuant amb els territoris mediterranis, i amb l'excepció de Catalunya ateses les diferents aspiracions de cada societat, la següent autonomia on el País Valencià i les Illes Balears han fixat el seu objectiu és Andalusia, en una estratègia que, com va explicar Ismael Sáez, podria veure's alterada per la convocatòria electoral andalusa i finalment calgui ajornar la trobada.

Que l'Estat renunciï a 16.000 milions

Conscients que el debat financer està gestant dos bàndols, el de les autonomies amb més habitants, és a dir, totes les mediterrànies a excepció de Madrid, i el d'aquelles que reclamen posar per davant criteris com la dispersió de la població, conformat pels territoris del centre i nord peninsular, els representats de les dues plataformes han subratllat que cal evitar un enfrontament entre autonomies, i han defensat que els fons que han de rebre les comunitats més mal finançades han de sorgir de les partides que es queda l'Estat. Segons Ismael Sáez, "i tal com han determinat els experts, el govern espanyol ha de renunciar a 16.000 milions que haurien de rebre les comunitats autònomes per dur a terme les competències transferides".

En aquesta idea han aprofundit la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, i el vicepresident de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca i dirigent del PSIB, Javier de Juan. La dirigent valenciana ha lamentat que Espanya sigui "un estat descentralitzat en l'estructura de govern, però molt centralista en la gestió dels recursos econòmics". Un diagnòstic compartit pel polític socialista, que ha defensat la necessitat "d'avançar en l'autonomia financera".

Compensacions pel dèficit inversor i l'assumpció del deute

La trobada d'avui s'ha tancat amb la signatura d'un manifest que lamenta que tot i que "és cert que amb el canvi de govern estatal s'ha observat una predisposició favorable a reiniciar el camí perdut, cada dia que passa la insuficiència financera va fent mossa en els serveis bàsics, ampliant les diferències entre unes comunitats i unes altres". És per això que el document reclama que mentre es finalitzen els treballs que desemboquen en un nou model, "s'estableixin de manera urgent mecanismes compensatoris", que s'haurien de sumar a l'assumpció del deute generat per "l'infrafinançament".

L'acord també reclama que el projecte de llei de pressupostos de l'Estat per a l'any 2019 inclogui un repartiment de les inversions que acabi amb "el dèficit inversor de les comunitats autònomes signants d'aquest manifest i s'ajusti al pes poblacional i econòmic de cadascuna", així com que es reconegui el dèficit inversor dels últims anys i s'elabori una agenda real d'actuacions urgents.