El Govern només va fer cinc habitatges de protecció oficial el 2018, segons els constructors

PalmaNomés cinc dels 80 habitatges de protecció oficial (HPO) públic que es varen projectar el 2018 es varen construir. La resta és encara un projecte inacabat, expliquen des de l'Associació de Constructors de les Illes Balears."N'hi ha 70 i escaig, que s'han projectat els darrers mesos", ha explicat Eduardo López, president de l'associació, qui parla de l'efecte de les eleccions autonòmiques.

Per reforçar-ho, assenyala que la xifra ha crescut un 86,05% respecte de l'any anterior, ja que el 2017 es varen fer 43 HPO (39 a Mallorca i 4 a Menorca). El 2018, en canvi, se'n projectaren 80 (62 a Mallorca i 18 a Menorca). "Els darrers dos anys no s'ha projectat cap HPO a Eivissa i Formentera, tot i els greus problemes d'habitatge que pateixen aquestes illes", ha afegit la directora general, Sandra Verger.

El Govern balear ha projectat 235 habitatges de protecció oficial els darrers set anys, mentre que abans, anualment, se'n feien més de 170. Fins i tot l'any 2006 (any anterior a la crisi econòmica) se'n varen construir 634. "La realitat ara és que es fa més inversió a cinc anys vista per tapar forats, però la necessitat hi és tots els anys, no només l'any electoral", ha afegit el vicepresident primer de l'Associació de Constructors, Óscar Carreras.

Asseguren que les polítiques d'habitatge públic, tant a l'àmbit estatal com a la Comunitat Autònoma, s'han dirigit a la promoció d'habitatge de protecció oficial destinat al lloguer, així com a les ajudes per accedir a aquest tipus d'habitatge, i són dos factors que han exclòs la promoció privada. "No podem assumir-ne el cost perquè totes les ajudes públiques es destinen al lloguer", diuen.

Els constructors reclamen als governs que recuperin les ajudes per a la compra d'un habitatge. "Històricament, des dels anys 90, tots els governs tenien previst en els seus pressupostos una partida per a un pla d'ajudes a la compra pensades, sobretot, per les classes mitjana i baixa. Era una entrada a fons perdut que va arribar a significar el 15% del preu total de l'habitatge", ha explicat Óscar Carreras. Aquest tipus d'ajudes es rescataren l'any 2014, però només pensades per al lloguer. "No hi ha una política clara per posar fi a aquest problema i la necessitat majoritària, que són pisos per a la classe mitjana i baixa, no té resposta".