El Govern demana tenir en compte les 300.000 persones de població flotant pel finançament

PalmaUnes 300.000 persones són les que representen aproximadament la població flotant que tenen les Illes Balears i que el Govern pretén que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte en el càlcul de població ajustada, una de les peces que formen el sistema de finançament autonòmic. La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha anunciat aquest matí que l'Executiu ja ha remès a Madrid les al·legacions sobre aquesta part del model de finançament, entre les quals figura la inclusió dels costos derivats d'aquesta població no censada.

Sánchez ha recordat que l'informe de població ajustada "no és una proposta de sistema de finançament, sinó una proposta sobre un dels elements d'aquest sistema, que fa servir variables socials i geogràfiques". Per a la consellera, aquesta és "una primera passa per començar un debat més extens sobre el sistema de finançament i tots els seus components".

Així, l'Executiu autonòmic reclama al govern espanyol que es tinguin en compte els costos derivats de la població flotant, que fa que els habitants globals de les Illes ascendeixin al milió i mig. Aquests càlculs es fan a partir de les xifres de l'any 2019, comparant les dades del cens i l'Índex de Pressió Humana (IPH), que elabora l'Ibestat. Aleshores, la població empadronada de les Balears era d'1.149.460, mentre que l'IPH va ser d'1.502.605 persones. Cal recordar que aquest índex mesura les entrades i sortides a la Comunitat Autònoma, un indicador que és fàcilment mesurable a les Illes a través dels ports i aeroports.

Ara bé, la consellera ha puntualitzat que "hi ha possibles indicadors per saber quina és la població flotant" i que "en aquests moments només es té en compte [com a referència] la població empadronada", però que hi ha altres fórmules per fer el càlcul i l'IPH és només una referència en aquest cas. Sigui com sigui, ha afegit, "aquesta població flotant a les Illes té un important component d'estacionalitat", fet que obliga a fer "un esforç addicional per donar cobertura a aquesta població que creix".

Una població que creix, però que no supera els dos milions

Juntament amb d'això, el Govern també demana que s'inclogui l'increment de població, atès que a l'Arxipèlag el creixement és del doble en comparació amb la resta de l'Estat els darrers 20 anys, i que es considerin les diferències de preus entre comunitats autònomes per a la provisió de serveis públics. En aquest sentit, Rosario Sánchez ha assenyalat que "crida l'atenció que el Ministeri tingui en compte la despoblació, però no el creixement intens de la població".

Dins el càlcul de la població ajustada, les Illes Balears han treballat en altres aspectes. Segons ha informat la Conselleria, es valora que la proposta del Ministeri hagi incorporat una nova variable correctora per compensar els costos fixos a les comunitats amb una població inferior als dos milions d'habitants, com les Balears. Les Illes es veuran compensades per aquesta mesura, una de les principals novetats respecte de la metodologia actual. A més, es manté la variable correctora de la insularitat, una de les tres existents en el càlcul actual, juntament amb la superfície i la dispersió.

Altres consideracions: autonomia fiscal i ordinalitat

A banda de les al·legacions referides estrictament a la població ajustada, la consellera ha informat que ha enviat al Ministeri un document amb altres consideracions sobre el posicionament de les Illes Balears amb vista a la futura reforma del sistema de finançament. En aquest document, ha defensat que s'ha d'avançar cap a un sistema més relacionat amb la capacitat tributària de les comunitats i que el nou model ha de permetre a les comunitats incrementar l'autonomia fiscal –la qual no és incompatible amb evitar una competència fiscal que perjudiqui el conjunt–. A més, manté que cal assumir una major responsabilitat fiscal i tributària, sense renunciar a la solidaritat entre territoris i incorporar el principi d'ordinalitat, per tal que la comunitat pugui rebre un nivell de recursos de l'ordre del mateix que aporta.

El Govern balear també reclama altres aspectes, com ara un reequilibri vertical de recursos entre l'Estat i les comunitats per plantejar una major aportació de recursos a les comunitats i garantir la suficiència de finançament dels serveis públics. En aquesta línia, sol·liciten una condonació o compensació del deute públic generat per un augment de les necessitats de despesa superiors als recursos de les comunitats i a l'infrafinançament, provinent sobretot del model anterior aprovat l'any 2002.