El govern espanyol allunya la idea d'una "recessió" malgrat la tensió inflacionista

MADRID"És evident que estem en un moment de grans incerteses i que les notícies sobre l'evolució i l'impacte de la guerra no són positives, però Espanya segueix mantenint un fort creixement [econòmic]". Ha reiterat aquest dimarts la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, amb l'objectiu d'allunyar la idea que una "recessió" plana sobre Espanya, malgrat la tensió inflacionista. Calviño ha dit que "tots els organismes" preveuen un creixement del PIB per a aquest 2022 de, com a mínim, el 4% per a Espanya. "Se segueix la senda de fort creixement", ha reiterat, i ha posat d'exemple les últimes dades del mercat laboral i de recaptació. De fet, Calviño s'ha compromès a retallar el dèficit públic fins al 2,9% del PIB i la ràtio del deute per sota del 110% del PIB de cara a l'any 2025.

El cert, però, és que la inflació, l'augment dels tipus d'interès i, per tant, una possible desacceleració, així com les tensions al mercat internacional del gas i el petroli, estan posant contra les cordes qualsevol bri d'optimisme. Així, Calviño també ha recordat que fa setmanes que estan advertint que les notícies "no són bones". "Venen trimestres complicats", assumia fa just dos dies la titular d'Economia. Entre l'origen de la preocupació hi ha els talls del subministrament de gas i petroli rus, que Calviño ha xifrat en un 40% i 70% respectivament, cosa que ha portat a "duplicar" el preu del primer combustible, ha dit Calviño. De fet, el mercat de futurs holandès, la referència per a Europa, per a l'entrega de gas a l'agost ha superat aquest dimarts els 175 euros/MWh, un augment del 8%, i el preu més alt dels últims quatre mesos (dues setmanes abans de la guerra a Ucraïna va escalar fins als 200 euros/MWh).

Però aquesta escalada del preu no té pinta d'acabar aviat, ha indicat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dimarts. De fet, Ribera ha recordat que està previst que el gasoducte Nord Stream, el més gran d'Europa i que connecta Alemanya amb Rússia, s'aturi l'11 de juliol per motius de manteniment. El temor entre les principals economies europees, inclosa l'espanyola, és que aquesta aturada duri més del previst com un gest més del president rus, Vladímir Putin, contra els països que considera "hostils" per les sancions aplicades. De fet, Polònia, Finlàndia o Dinamarca ja han vist com Rússia els tancava l'aixeta del gas. A això s'hi afegeix la disminució de l'enviament de gas per part dels Estats Units i l'amenaça d'una vaga prolongada entre els treballadors de la petroliera noruega Equinor; elements que afegeixen més pressió al preu. "Hem de treballar per a qualsevol escenari, per estar preparats per moments que poden ser complicats", ha afegit Ribera en una entrevista a Telecinco.

Tot plegat tampoc ajuda a visualitzar un descens de la inflació, que aquest mes de juny s'ha situat al 10,2%, segons dades anticipades per l'INE. Malgrat les mesures desplegades pel govern espanyol, entre les quals hi ha la bonificació dels carburants, la rebaixa dels impostos del rebut de la llum o la posada en marxa del topall del gas (ara prorrogades fins al 31 de desembre d'aquest any), l'executiu assumeix que l'alça de preus està ofegant treballadors i empreses. Per això ha reunit els sindicats i les patronals aquest dimecres a la tarda per reprendre l'anomenat pacte de rendes i repartir dels danys del xoc econòmic actual.