El govern espanyol incrementarà un 0,9% el sou dels treballadors públics

MadridEl govern de Pedro Sánchez inclourà finalment un augment del 0,9% dels sous dels treballadors públics per a l'any 2021 a l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat del 2020, segons han confirmat fonts del ministeri de Funció Pública a l'ARA. L'increment dels sous públics l'aprovarà demà dimarts el consell de ministres, juntament amb l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat. Des del ministeri de Funció Pública asseguren que aquesta aprovació va en la línia de la previsió de la inflació del pròxim exercici i la revalorització prevista també per a les pensions públiques, que serà del 0,9% per al 2021.

Aquest increment és inferior al del 2% aprovat per a aquest 2020. El cost ronda els 1.500 milions d'euros addicionals en un col·lectiu laboral, el dels empleats públics, que avui dia ja comporta una despesa salarial de 23.000 milions d'euros anuals, segons dades del ministeri de Funció Pública. Aquest increment no es va incloure al pla pressupostari presentat a Brussel·les el 15 d'octubre passat per discrepàncies internes en el si del govern de coalició, així com pel desacord amb els sindicats. Mentre que figures com la ministra d'Economia, Nadia Calviño (PSOE), obrien la porta a congelar els sous públics, des d'Unides Podem insistien en mantenir el poder adquisitiu i incrementar els salaris.

Juntament amb aquest anunci, el consell de ministres d'aquest dimarts aprovarà també la convocatòria de places públiques, que sumarà 28.055 llocs de treball nous, una oferta inferior a les 33.000 places de l'any passat. En canvi, la convocatòria també inclourà 8.996 llocs de promoció interna, la més gran de la història. El govern, però, ho aprovarà sense el suport, per ara, dels sindicats de l'administració pública.

El govern de Sánchez ha traslladat aquest dilluns a la tarda la proposta als sindicats. Des de CCOO la titllen d'"unilateral" i asseguren que Funció Pública ha "desprestigiat el diàleg social". També critiquen que no s'hagi consultat l'increment del 0,9%. El sindicat ha assegurat en un comunicat que la proposta retributiva i de places públiques "incompleix" per part de les administracions l'acord amb els sindicats de millora del treball públic. Demanen incloure, entre d'altres, un increment retributiu d'almenys un 8% en tres anys als pròxims pressupostos generals.

Preacord en els pressuposts

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el vicepresident, Pablo Iglesias, presentaran aquest dimarts l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat. Així ho han confirmat des de La Moncloa aquest dilluns a la nit. Les negociacions entre els dos socis de govern, PSOE i Unides Podem, han continuat aquest dilluns a la tarda i s'han allargat fins ben entrada la nit amb dues qüestions que no aconseguien desencallar: el partit lila demanava el blindatge de l'ingrés mínim vital i la regulació dels preus del lloguer. Finalment, el partit d'Iglesias ha aconseguit arrencar el compromís de regular els lloguers en un termini de quatre mesos i facilitar un accés més ràpid a l'ingrés mínim vital.

Unides Podem ha pressionat fins a l'últim moment perquè el text inclogui mesures per garantir el funcionament de l'ingrés mínim vital i per impulsar la regulació dels lloguers. Fins ara, des del ministeri de Transport i Agenda Urbana (PSOE), que té les competències en habitatge, no s'havien mostrat oberts a regular de facto els preus del lloguer, sinó a esperar, com a mínim, que el "mercat s'estabilitzi" després de la pandèmia.

Al seu torn, la pujada de l'Iprem, l'indicador que serveix per atorgar ajudes socials, i un increment en l'IRPF també han sigut dos dels cavalls de batalla. En aquest últim sentit, Podem vol que augmenti per a les rendes de més de 200.000 euros anuals, i també ha expressat la voluntat que es posi més pressió en l'impost de patrimoni. Dues mesures, però, no presentades per l'executiu espanyol a Brussel·les. El que sí que calcula el govern, però, és recaptar 2.548 milions d'euros en concepte d'impostos directes. Aquests formaran part dels 493.836 milions d'euros, xifra rècord, que l'executiu de Sánchez preveu recaptar l'any que ve.

Per ara, l'única xifra d'inversió que es coneix i que afecta Catalunya són 2.500 milions en matèria de Transports i Habitatge que l'encarregat de la cartera, José Luís Ábalos, va avançar aquest diumenge en una entrevista a El Periódico, i han confirmat des del ministeri a l'ARA.

El que es presenta demà, però, és només l'esborrany. Aquest preacord s'haurà de remetre a la cambra baixa perquè es voti en el ple del Congrés de Diputats, que es calcula que serà la setmana del 19 o 26 de novembre, és a dir, d'aquí un mes.