El govern espanyol revisarà l'impost a la banca després d'anunciar-ho per a les energètiques

MADRIDNi l'impost extraordinari a la banca ni l'impost a les energètiques es mantindran tal com els coneixem. De fet, l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar ja incloïa la "revisió" de tots dos impostos per "readaptar-los i mantenir-los" més enllà del 31 de desembre del 2024, però el decret on es recullen també obre la porta a fer-los permanents. El moll de l'os de la qüestió serà cap a quina direcció s'acaben revisant.

Fa uns dies, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s'obria a "replantejar" l'impost a les energètiques, i aquest divendres, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha fet el mateix en el cas de la banca. "Hem de tenir en compte que les circumstàncies han canviat", ha dit Calviño en referència als tipus d'interès –l'última decisió del Banc Central Europeu (BCE) ha estat mantenir-los en el 4,5%–. "En el nou escenari on som ja no hi ha una pujada tan ràpida dels tipus d'interès. Haurem de veure si cal fer algun ajustament o no", ha reiterat la titular d'Economia en una entrevista a Antena 3.

Fonts del ministeri d'Hisenda consultades per l'ARA no precisen quan seria aquesta revisió. A priori, les empreses afectades encara han d'afrontar dos pagaments sota l'actual disseny dels impostos, un al febrer i l'altre al setembre. La tasca del govern espanyol seria aprovar un nou decret que entrés en vigor l'1 de gener del 2025 i que substituís l'actual, on totes dues figures es recullen com a "prestació patrimonial de caràcter públic no tributari", una fórmula que el ministeri d'Hisenda va escollir per blindar-ne la posada en marxa davant les amenaces, finalment materialitzades, de la banca i les energètiques de portar els impostos als tribunals.

Per ara, Calviño no ha donat detalls de cap a on aniria aquesta revisió. "Estem fent l'estudi per veure que de cara a un futur, si s'han de mantenir [els imposts], tinguin un impacte positiu pel que fa a la recaptació, però per descomptat un impacte positiu econòmic", ha dit Calviño. A diferència de les energètiques, on fonts d'Hisenda apunten que l'impost es podria vincular a les inversions de les companyies, sobretot en renovables, en el cas de la banca la idea que una inversió serveixi com a al·licient per no haver d'afrontar el pagament es complica. "Volem enviar un missatge al sector energètic perquè continuïn o comencin els projectes d'inversió que permetin accelerar el ritme de transformació de les fonts d'energia", va afirmar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

2.908 milions en un any

El govern espanyol va aprovar aquests dos impostos per poder costejar algunes de les mesures desplegades en plena crisi energètica i de preus. L'anunci va suposar que tots dos sectors afectats, banca i energètiques, obrissin una guerra amb l'executiu de Pedro Sánchez que ha arribat als tribunals i encara dura. "És demencial", va dir aquesta setmana el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, sobre l'impost. Mentre que els dos alts directius de Repsol, tant el president, Antoni Brufau, com el número dos, Josu Jon Imaz, han amenaçat amb treure inversions d'Espanya, en particular de zones com Tarragona, si el gravamen es manté.

Aquest any, l'executiu ha ingressat 2.908 milions d'euros corresponents a l'exercici 2022: 1.644 milions del sector energètic i 1.263 de la banca. En un principi, però, s'havia estimat recaptar 3.500 milions el 2023 i 3.500 milions el 2024. Tots dos impostos van quedar aigualits durant el tràmit parlamentari gràcies a les esmenes de partits com el PNB. De fet, els nacionalistes bascos, a qui el govern espanyol necessita per aprovar lleis com els pressupostos de l'Estat, han donat suport obertament a companyies com Repsol.

Nou front Calviño-Díaz

Les paraules de Calviño d'aquest divendres no han agradat gens a la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar). Quan falten poques setmanes perquè la primera deixi la cartera d'Economia i faci el salt al Banc Europeu d'Inversions (BEI) s'ha obert un nou front entre totes dues que s'afegeix al de la reforma del subsidi per als desocupats. "Li diria a la senyora Nadia Calviño pacta sunt servanda [el que s'ha pactat, és obligat] i que hem tancat un acord amb el PSOE on, de manera clara, es diu que els que més tenen, més han d'aportar", ha dit Díaz.

Si bé és cert que la caiguda dels preus energètics és un fet, i així ho indiquen els mercats de futurs, i que els bancs centrals comencen a enviar senyals de contenció pel que fa als tipus, també és cert que el debat sobre la revisió dels impostos arriba a les portes dels resultats anuals del 2023 de la banca i les energètiques, que es donaran a conèixer entre finals de gener i principis de febrer. Tot apunta que, de nou, seran de rècord, com a mínim al sector bancari.