Energia
Economia20/08/2024

El govern espanyol vol prohibir que es venguin per telèfon contractes de llum i gas

Només es podran tancar els acords telefònics si ho demana el client

N.R.M
i N.R.M

MADRID"Em van agafar desprevinguda i quan vaig rebre les factures vaig veure que m'havien fet el canvi de companyia". La Mercè, una veïna de Rubí, resumeix d'aquesta manera com d'un dia per l'altre els rebuts de la llum i el gas que li arribaven a casa ja no estaven vinculats a la comercialitzadora de sempre. Tot va començar amb una trucada el 23 d'abril d'aquest any que, de moment, s'ha saldat amb una factura de 627 euros i un litigi obert a l'oficina del consumidor de la ciutat vallesana.

La comercialitzadora que va trucar a la Mercè era d'Oviedo (Astúries) i es va fer passar per la companyia que tenia contractada: "Em van dir que eren de la meva companyia [Endesa] i que m'oferien una altra tarifa perquè en un pis pagava moltíssim, com si fos una botiga. També em van dir que em feien una oferta per estar jubilada i que no tindria permanència", recorda. La sorpresa, però, va ser majúscula quan els rebuts li van arribar sota uns noms nous. "Com que tenen tanta xarrera, no et deixen reaccionar", lamenta. Ràpidament, va decidir desfer-se dels nous contractes, però la van penalitzar. A banda de pagar pel consum dels pocs dies que va estar amb la comercialitzadora que li va fer el canvi, li exigeixen "440 euros" per donar-se de baixa.

Cargando
No hay anuncios

El cas de la Mercè és només un exemple dels molts als quals ara el govern espanyol busca posar remei reforçant el blindatge dels consumidors davant les energètiques i, en particular, davant les comercialitzadores de llum i gas. Seguint les recomanacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l'executiu de Pedro Sánchez considera prohibir les trucades telefòniques que siguin publicitàries o amb ofertes cap als ciutadans perquè canviïn el rebut de la llum o el gas i en contractin un de nou.

Així es desprèn del Reglament General de Subministrament i Contractació que des del mes de juliol fins al 13 de setembre estarà en audiència pública i que estableix les condicions per a la "comercialització, agregació i protecció del consumidor d'energia elèctrica": "El comercialitzador no podrà realitzar publicitat ni pràctiques de contractació no sol·licitades per part de l'usuari per via telefònica, excepte si existeix una petició expressa del consumidor o la trucada és per iniciativa seva", recull el document. Alhora, la futura norma preveu que el comercialitzador hagi de "gravar la totalitat de la trucada, independentment de qui l'origini, incloent-hi tota la informació facilitada al consumidor, així com la informació precontractual amb les característiques bàsiques de l'oferta". A banda de les comercialitzadores, el text plantejat pel govern espanyol també indica que "les empreses que presten serveis d'agregació no podran realitzar publicitat ni pràctiques de contractació no sol·licitades per l'usuari per la via telefònica, excepte si la iniciativa és del mateix consumidor".

Cargando
No hay anuncios

D'aquesta manera el ministeri de Transició Ecològica, que és qui pilota la norma, recull una de les recomanacions que la mateixa CNMC va deixar per escrit en el seu últim informe sobre els mercats minoristes del gas i l'electricitat publicat al mes d'abril. Aleshores, Competència recomanava que per evitar les males pràctiques a l'hora de captar clients, de la mateixa manera que es va fer amb la contractació domiciliària, es prohibís la contractació telefònica, excepte quan la trucada hagi estat iniciada o sol·licitada pel mateix consumidor. "La CNMC ha registrat nombroses reclamacions de consumidors que reben trucades telefòniques enganyoses de diferents comercialitzadors, sense que el consumidor hagi donat el seu consentiment, i poden donar lloc a contractacions del subministrament amb deficiències o sense un consentiment informat del consumidor", advertia l'organisme.

Cargando
No hay anuncios

Més reclamacions

Des de fa temps, les autoritats que vetllen per la competència, com la CNMC o l'Agència Catalana del Consum, tenen en el punt de mira les pràctiques de les comercialitzadores per captar nous clients o simplement canviar la tarifa que tenen contractada. De fet, la crisi energètica que ha marcat els darrers quatre anys, primer amb uns preus pels núvols i més recentment tocant terra, ha conduït a una guerra de tarifes i captació de clients entre les principals energètiques de l'Estat.

Cargando
No hay anuncios

El nombre de consumidors, però, que acaben reclamant continua sent molt minoritari, tot i que ha crescut. Segons les últimes dades de Competència corresponents a l'any 2022, els clients de llum i gas que van acudir a una junta arbitral per resoldre un litigi contra una comercialitzadora van ser tan sols el 0,7% del total dels consumidors de l'Estat. De les 7.656 resolucions per electricitat, el 66% van ser favorables al client, mentre que de les 3.021 de gas, un 68%. Amb tot, comparat amb l'any 2021, quan la crisi energètica i de preus encara no havia tocat sostre, els clients que van recórrer a aquests tipus d'ens van incrementar un 127%, segons dades de la CNMC.

A finals de juny, la Mercè va decidir arreplegar tota la informació i denunciar-ho a l'oficina del consumidor de Rubí: "Si no, és una lluita impossible [de guanyar]", reflexiona aquesta veïna de Rubí. "M'han tornat a trucar, però ja els he dit que es dirigeixin a l'oficina i que la penalització no la penso pagar", exclama, mentre confia que la situació es resolgui aviat.

Cargando
No hay anuncios

La CNMC ha recordat en reiterades ocasions que les companyies han d'informar els seus clients que tenen el dret a reclamar davant organismes com les entitats d'arbitratge, on la resolució de litigis davant les comercialitzadores acaba sent més exitosa per al consumidor.

Amb tot, aquest canvi normatiu tot just comença a caminar. Ara, el govern espanyol, en particular el ministeri de Transició Ecològica, pot rebre al·legacions de diferents actors interessats a modificar el reglament. Un cop estudiades i afegides les al·legacions, el text farà el salt al consell de ministres com a reial decret i després serà el torn del Congrés dels Diputats, on més enllà de recollir els suports necessaris perquè tiri endavant el canvi legislatiu, també podria rebre esmenes.