El Pla d'economia social de les Illes: més que bones intencions?
El Govern ha executat tres quartes parts de les accions previstes en el Pla director, que té vigència fins al final d'aquest 2022
PalmaEl Pla director d'economia social de les Illes Balears aprovat l'any 2018 pel Consell de l'Economia Social i Cooperativisme té una vigència de quatre anys i, per tant, acabarà aquest 2022. Ja entrat al darrer semestre de l'any, s'ha "aconseguit cobrir més de tres quartes parts de les accions a desenvolupar", ha explicat el director general de Promoció Econòmica, Emprenedoria i Economia Social i Circular, Manuel Porras.
Un dels objectius principals que s'havien proposat des de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria era incrementar el pes de l'economia social en el PIB; concretament, volien passar d'un 1,5% a un 5%. Però, no s'ha assolit: "Tots els plans comencen amb un propòsit de bones intencions", recorda Porras.
Per la seva banda, el president de la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears), Antoni Ramis, també creu que "va ser una bona declaració d'intencions", però que no s'ha desenvolupat "gens com nosaltres voldríem", recrimina. En aquest sentit, REAS Balears reclama "que es posin en marxa les eines que hi ha dins el termini".
Un pla activat a mitges
El document establia cinc línies estratègiques on actuar: marc institucional i normatiu, sensibilització, difusió i foment, informació, formació i investigació, suport a les estructures organitzatives i suport a les empreses. De les accions que preveien aquestes línies, s'han "desenvolupat el 90% de les accions en les línies de marc institucional i normatiu, el suport a estructures organitzatives i suport a les empreses".
En canvi, "el que queda pendent per a aquest trimestre és fer qualque acció de sensibilització i difusió", ha avançat el director general. Destaca, però, les noves convocatòries d'ajudes presentades aquesta setmana passada, la creació de la Llei de microccoperatives del 2019 o la intenció de reformar la Llei de cooperatives per introduir-hi la perspectiva de gènere i els drets socials.
Una altra reivindicació que fan des del sector cooperatiu és que el pla "es prorrogui", diu Ramis. En aquest sentit, des de la Conselleria han afirmat a aquest setmanari que, tot i que no és la prioritat actual perquè encara no ha acabat l'any, "sí que s'ha plantejat la intenció de modificar, prorrogar o ampliar el pla director".
Èxits assolits
El pressupost del pla per al 2018, el primer any d'execució, va ser de 700.000 euros i el total fins al 2022 es preveia que fos de 3,7 milions d'euros. Porras destaca que la dotació per a aquest darrer any ha estat d'1.460.000 euros; per tant, han aconseguit incrementar "el suport a les estructures organitzatives de l'economia social com a les empreses que formen part d'aquest teixit", ha dit Porras.
Aquesta inversió s'ha reflectit en una evolució del sector, que passa de 276 a 326 cooperatives i microcooperatives. Això representa un "increment del 18,1% des que es va iniciar el pla director", explica el director general; a més, destaca que, tot i l'època de crisi que hem patit els darrers anys, "s'han registrat 43 cooperatives en època de pandèmia". Concretament, l'economia social ha mogut fins a 16,7 milions d'euros a les Balears durant el 2021, segons la memòria presentada per REAS Balears la setmana passada.
"Els números indiquen que hi ha una necessitat social i han obert camí per augmentar aquest suport". Per això, tot i que "queda molt per fer, estam contents de la feina que s'ha fet fins ara i continuarem en aquesta línia", ha conclòs.