El Govern només ha assignat un 6% dels fons europeus per a la rehabilitació energètica

PalmaEl Govern ha assignat 7.128.000 euros del total conferit pels fons europeus Next Generation dins el Pla de rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana el 2021. Aquesta xifra suposa un 6,68% dels 106.897.350 euros que l'Executiu balear gestiona del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència destinats a les Illes per a adaptar els edificis a les noves necessitats, com és l'eficiència energètica. Ara bé, l'Oficina d'Inversions Estratègiques –que depèn de Fons Europeus– assegura que "la majoria d'aquests doblers ja es troben en execució".

Per altra banda, dels més de 106 milions d'euros, per ara només s'han mobilitzat –entre assignacions i convocatòries que encara estan obertes– un 8,1%, és a dir, 8.585.685,62 euros. Cal tenir en compte que la majoria de les inversions que es contemplen dins aquest pla tenen com a data límit per ser executades és a finals del 2026, però han de ser publicades a finals de novembre del 2023. El sector de la construcció ha mostrat preocupació per la tardança que pugui comportar l'associació dels doblers i el perill que s'acabin retornant, desaprofitant-los. "A dia d'avui, l'executiu autonòmic encara no ha obert cap línia d'actuació quan quasi totes les comunitats autònomes ja tenen aquestes ajudes en marxa. Estam pendents que la Direcció General d'Habitatge tregui una resolució que organitzi el lliurament de les ajudes, però aquesta no ha sortit", critica el president de l'Associació d'Indústries Fabricants de Materials de Construcció de les Illes Balears (Construïm), Antoni Garí.

L'alerta ha botat per la inflació i l'augment dels preus de les matèries primeres i l'energia. Les empreses s'han començat a mobilitzar i apostar per les energies renovables per aconseguir el màxim d'autonomia energètica. "Des de Construïm es demana al Govern que agilitzi aquest tema i que es posi en marxa el més aviat possible", concreta.

Ajudes als municipis

D'aquí a un any, gran part de les convocatòries ja han de ser publicades. L'administració assegura que aquest darrer trimestre del 2022 es començaran a executar les actuacions del programa per a la rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials, el qual compta amb més de 34 milions d'euros –ara encara pendents de distribuir. Concretament, els doblers s'invertiran en ajudes per als barris i per a edificis concrets, per a la millora de l'eficiència energètica en habitatges o ajudes per a l'elaboració del llibre de l'edifici per la rehabilitació i la redacció de projectes, entre d'altres.

D'altra banda, hi ha dos programes més: el PREE 5000 –Programa de rehabilitació energètica d'edificis en municipis del repte demogràfic– i el PIREP –Pla d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics–. El primer és de gestió compartida amb l'Estat, on el Govern té un pressupost de 532.500 euros i l'Estat, 798.750 euros, els quals se sumen al total assignat, que ascendeix als 107.429.850 d'euros de pressupost per a les Illes.

Amb tot, l'objectiu és invertir en iniciatives públiques de desenvolupament local sostenible dins les actuacions per a municipis menors de 5000 habitants. Al PIREP, segons ha confirmat aquest dijous el Govern autonòmica, "ja s'han posat en marxa actuacions d'execució de les 3 obres PIREP CAIB incloses en la primera fase".

Les convocatòries són gestionades principalment per la Conselleria de Mobilitat i Habitatge –98.970.600 euros–. Per la seva banda, la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica s'encarrega de dues partides que, en total, sumen 7.660.500 euros. Habitatge, per informar de les ajudes que sortiran de la seva conselleria, oferirà assessorament a partir d'oficines obertes el públic. El problema és, però, que mentre aquestes convocatòries no es publiquin, les oficines no s'activaran i, per tant, el procés s'allargarà.