El Govern retalla en recerca mentre anuncia que aposta per la diversificació

PalmaLa presidenta de les Balears, Francina Armengol, va destacar dijous que el principal eix i full de ruta dels pressupostos del 2021 era el Pacte per a la reactivació i diversificació econòmica i social, que ha de mobilitzar 1.520 milions d’euros entre aquest any i el que ve. De fet, la paraula “diversificació” és una de les que s’han sentit més en boca de diversos consellers, des que la pandèmia ha demostrat la debilitat d’una economia basada exclusivament en el monocultiu turístic. “No podem viure d’un sol sector, per més fort i competitiu que sigui”, va dir Armengol en el debat de política general. Però aquesta diversificació no passa per la recerca, el desenvolupament i la investigació (R+D+I). Si el 2020 el Govern balear va pressupostar dedicar-hi 25,7 milions d’euros, l’any que ve preveu retallar 4,3 milions d’euros la despesa en la partida de recerca científica, tècnica i aplicada, que quedarà en 21,4 milions, segons les dades de la web PressupostsIllesBalears.cat.

La partida de recerca científica retallada es divideix en quatre apartats. Els projectes de recerca finançats amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) pateixen una retallada del 53,6% i passen de 3,3 milions d’euros a 1,5. Els projectes d’innovació finançats amb l’ITS directament desapareixen en el pressupost de l’any que ve. El tercer apartat, d’innovació en general, perd 400.000 euros i queda en una partida de 13 milions. Per acabar, l’apartat de recerca i desenvolupament de la partida baixa un 1,2%: de 6,9 milions d’euros passa a 6,8.

El director general de Política Universitària i Recerca del Govern, Pep Lluís Pons, justifica la retallada en recerca i desenvolupament recordant que els fons europeus suposaran una “important injecció econòmica” per potenciar l’àmbit del coneixement. D’altra banda, Pons destaca que des del 2015 la despesa en R+D+I ha anat augmentant, i no menteix. La inversió del Govern aquell any fou de 9,5 milions i, encara que mai ha sortit de la coa d’Espanya, no havia deixat de créixer, fins ara. El pressupost fou d’11,8 milions el 2016, de 13,5 el 2017, de 25,7 el 2018 i de 27,1 el 2019. Aquesta és la xifra més alta pressupostada des del 2012. El director general de Política Universitària també subratlla que les Balears, juntament amb Múrcia, varen encapçalar el 2019 el llistat de les vuit comunitats autònomes que havien recuperat la despesa en recerca anterior al 2009, tal com assenyala un estudi de la fundació Cotec publicat el novembre. “Hem contractat molts investigadors; però no són suficients i cal invertir-hi més”, reconeix Pons.

L’aposta real del Govern de Francina Armengol queda clara si es comprova que només la despesa prevista per a l’Agència d’Estratègia Turística augmenta un 55%. Si el 2020 tenia 22 milions d’euros pressupostats, l’any que ve en disposarà de 34,1. I cal tenir en compte que ara les competències de promoció turística són dels consells insulars.

Qüestió de prioritats

És evident que potenciar la innovació, la investigació científica i tecnològica i els resultats que se’n poden derivar no és una prioritat del Govern, com tampoc no ho és de l’empresariat, i aquest és un problema històric. Les Illes són la comunitat on es dedica un percentatge més baix del Producte Interior Brut (PIB), sumant les inversions públiques i les privades, a recerca i desenvolupament. Tal com podeu veure al gràfic, durant 19 anys les Balears no han superat mai cap altra comunitat. Les Illes són a la coa d’Espanya, que al seu torn és a la coa d’Europa (tal com podeu llegir aquí). I ni tan sols el cop econòmic que ha causat la pandèmia ha convençut el Govern balear de canviar aquesta dinàmica.

Val a dir que la despesa pública i privada en recerca gairebé s’ha duplicat en dues dècades, respecte del pes total de l’economia. Si el 2000 era un 0,22% del PIB, l’any passat va arribar a un 0,4% (134.242 milions d’euros), segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Tot i això, el percentatge partia d’un punt tan baix que no era difícil augmentar-lo, i les Balears continuen molt lluny de la mitjana estatal, que el 2019 va ser de l’1,25%. El director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, recorda que les Balears són entre les 50 regions europees més desenvolupades, i que això no es correspon amb la inversió que es fa en R+D+I. “Per mantenir els nivells de prosperitat assolits a les Illes, cal invertir-hi molt més”, apunta, i adverteix que “feim tard”. “El nostre PIB per càpita s’està erosionant”, lamenta, i té clar que per evitar-ho cal créixer a través de la innovació”.

El vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jordi Llabrés, assegura que els països que continuen invertint en R+D+I malgrat patir una crisi tenen més capacitat per adaptar-se als canvis. Per això, lamenta que les Balears estiguin a la coa en inversió respecte d’Europa, malgrat que valora positivament l’esforç que s’ha fet per potenciar la despesa i arribar a màxims històrics. Fonts de la UIB asseguren que la universitat pot arribar a ingressar fins a cinc milions d’euros a través de programes i projectes de recerca que fa, al marge dels doblers que rep del Govern. La UIB, per al 2021, té un pressupost total de 80,4 milions d’euros.

Sectors amb potencial

El president del Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (Bioib), Joan Perelló, critica que per al 2021 la Direcció General d’Innovació de la Conselleria de Sectors Productiu no tingui previst fer cap projecte relacionat amb l’impuls de la biotecnologia i la biomedicina. “Són els sectors que enguany ens trauran de la pandèmia, caldria entendre la importància que tenen”, afirma, i afegeix que són activitats amb “molt de potencial”. Així mateix, assenyala que les empreses privades de les Balears varen invertir 44 milions en R+D el 2018, i més de la meitat d’aquests doblers correspon a les 15 empreses que formen part del Bioib. Cal afegir que el pressupost de la Conselleria de Salut destinat a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears serà d’1,4 milions el 2021, quasi un 90% més que el del 2015, quan va ser de 750.000 euros.

Segons dades d’Impulsa, els sectors vinculats a la consultoria, la programació, la informàtica, els serveis financers, les telecomunicacions i les agències turístiques són els que tenen més potencial innovador a les Balears. “Si vols invertir en innovació i que els projectes floreixin, aquests són els sectors més desenvolupats i consolidats per impulsar”, indica Antoni Riera.