Eugènia Cusí: "El Govern ha tallat les comunicacions amb nosaltres perquè tenim una posició exigent"

PalmaEugènia Cusí és la presidenta de la patronal vinculada a PIMEM Restaurants Bars i Cafeteries de Mallorca (RBC Mallorca). És una associació de només gairebé dos anys i mig de vida que va néixer a amb la voluntat de tenir més pes dins el teixit empresarial illenc.

Com valorau la reactivació econòmica de Setmana Santa?

— És indubtable que hi ha hagut un volum de feina més gran. Ara bé, la realitat dels negocis és que hi ha altres aspectes que n'afecten la bona marxa, no només és la facturació. És important, sí, però no mitiga la situació real del sector, que fa 25 mesos que fa feina amb limitacions en l'operativa. Això ha comportat un nivell d'endeutament molt rellevant i amb molta incertesa encara pel que serà aquest any i el proper, per saber si es podran tornar tots aquests préstecs que hem hagut d'assumir. I a tot això s'hi afegeix que estam multiplicant per dos i per tres les factures de llum, uns augments de costos de mercaderies molt rellevants. Alhora, s'ha de tenir en compte que no sempre podem traslladar aquests preus a les cartes, perquè veim com està la gent i si apuges preus, perds mercat o clientela.

Així, creis que hi ha hagut molta pressió sobre el vostre sector?

— Durant aquests dos anys, les mesures preses sobre el nostre sector han fet evident la inseguretat laboral que ha ofert el sector, perquè no sabíem si podríem obrir ni en quines condicions. La gent que fins ara trobava en la restauració un refugi laboral fuig del sector i de l'illa. Ha quedat molt clar que el model econòmic de les nostres Illes depèn del turisme: concretament en el meu sector, un 30% de clients són residents i un 70%, visitants. Llavors, es va tancar l'aixeta i només va quedar el 30% del negoci potencial. Quantes empreses poden subsistir amb una tercera part del seu negoci? Els treballadors també veuen això, veuen el monocultiu del turisme i d'una manera quasi passiva, en el sentit que no sabem per què la gent ve aquí, no donam valor als atributs com a destinació turística de primer ordre mundial i no podem cobrar el que val realment estar aquí uns dies. Anam a un segment fàcil i ràpid amb poc valor afegit, malgrat que realment atreim turistes amb un valor afegit molt específic. Des d'aquesta inèrcia, d'assumir o pensar que els turistes continuaran venint, després de veure com ha anat tot, no ho podem donar per fet i no podem quedar passius a rebre gent. Hem de començar a ser proactius, de saber per què la gent vol venir a les Balears i cercar aquesta gent perquè vengui. Poder teletreballar obre un segment molt important per a les Illes. Això encara no és damunt les taules de treball.

Com pot afectar la inflació a la restauració?

És cert que hi és i és el més visible. Però hi ha un tema afegit, que és la mancança de mercaderies, i ho veim amb molta agressivitat. A la Xina hi ha regions senceres tancades perquè tenen una política de covid 0. Aquest país exporta moltíssim també en alimentació i, quan tanquen, la resta de mercaderies que encara es mouen són menys i pugen de preu. No se'n parla gaire, però aquesta alarma la tenim al radar. 

El sector de la restauració ha perdut solidesa?

El sector de la restauració ocupa tants de treballadors com el de l'allotjament, uns 50.000. Són gairebé 10.000 empreses. D'hotels, n'hi ha una tercera part. La majoria de negocis de restauració estan oberts tot l'any, excepte en zones molt enfocades a la temporada alta turística. En l'àmbit de teixit laboral, és com a poc igual de sòlid que l'hoteler quant a números i, a més, donam un mitjà de vida per a tot l'any, mentre que als hotels només són per la temporada. El sector de la restauració, encara que siguin pime i micropime, és molt sòlid i molt potent. Però com que són una constel·lació de microempreses i el nivell d'associacionisme és molt baix, aquesta informació no se sap. A les Balears, la ràtio de bars per habitant és la més alta d'Espanya, la duplica. A l'Estat hi ha 180 habitants per bar, mentre que a les Illes són 91 habitants per bar. El pes de la restauració dins l'economia és el doble que la mitjana estatal. Així, allò que passa en el sector de la restauració és un termòmetre del que passarà a la resta de l'economia. Hem de pensar en tots els serveis que hi estan supeditats. Hi ha tot un ecosistema de negocis que genera la restauració, i quan es tanca, ho sofreixen tots. Ens interessa a tots perquè és un tractor de l'economia, el més important que hi ha a Mallorca. Quan ens fan mal, ens fan més mal que a la resta. El cas és que els treballadors prefereixen llocs de feina a l'allotjament per horari seguit i per la compensació fora de temporada com fixos discontinus. 

Com gestionareu la falta de treballadors?

— Com ho farem ara? Patirem, perquè ja hi ha problemes per trobar gent qualificada. Tots pensam que qualsevol pot estar dins una cuina o ser cambrer. Des d'RBC sempre hem defensat la professionalització. Ens trobam amb gent que es refugia en el sector de la restauració pensant que portarà cafès o tallarà ceba, i després s'adona que no és tan fàcil aguantar aquesta feina i que s'han d'aprendre moltes coses. Molta gent cerca feina, però no estan preeparats. La gent que hi ha està sobrecarregada i quan som a mitjan temporada no hi ha temps d'ensenyar. Haurem d'estirar molt de les ETT (Empreses Treball Temporal). Veim que hi ha un buit important perquè la reforma laboral entengui la dinàmica operativa del sector, que depèn de l'estacionalitat del turisme. Mentre no facem alguna cosa per analitzar per què la gent ve a Mallorca i com estendre la temporada i donar valor afegit, encara tindrem una temporada turística molt accentuada, i això no ajuda ningú. Les Illes tenim molt per oferir els 12 mesos de l'any.

 

Hi ha sectors de la societat crítics pel fet de "tornar al 2019" amb relació al turisme. Vós creis que s'hi tornarà?

— Potser els mesos punta de l'estiu, sí, però el que hem après és que un predictor molt bo de facturació de la restauració és el volum de trànsit aeri d'Europa. Com més volum, més facturació de restauració; és gairebé directe. Eurocontrol és l'entitat en l'àmbit europeu que gestiona i fa previsions, que ja va publicar a finals del 2021 respecte del que seria el 2022. El volum de trànsit aeri serà d'un 70% respecte del volum del 2019. Per això, estam treballant i projectant el 2022 esperant aquesta facturació respecte de la del 2019. La projecció d'Eurocontrol per tornar a les dades del 2019 és més a prop del 2025. Així i tot, aquests quatre primers mesos de l'any hem vist que, pel que fa a la facturació del mercat mitjà-alt, s'està comportant bé. Més o menys com l'any prepandèmic, i això és important, perquè és el tipus de visitant que volem a les Illes. Veim que està funcionant bé amb restauració, i des de l'allotjament vacacional ens confirmen bones expectatives en aquest sentit. Així mateix, les nostres dades ens diuen que els negocis de restauració que atenen el mercat mitjà-baix o resident estan entre un 20% i 30% per sota del 2019 encara. Hi ha una gran part del mercat amb la butxaca tocada i això ho reflecteix el consum.

 

Quina opinió teniu sobre la llei turística?

— Vaig ser present en el ple del Parlament en què es va aprovar el decret llei de la llei turística i va ser vergonyós com, després d'haver ficat un decret llei d'aquesta mena, va haver-hi una segona votació perquè el procediment continuàs dins la tramitació ordinària. Això és vergonyós, com a ciutadà, que se'ns imposi un decret llei i després es recondueixi per tractar-lo per la via ordinària. Si es vol tractar així, que es comenci així. Aquest decret llei ve a treballar tres àrees que estan molt alineades amb els fons europeus. Fins i tot en els fons europeus, que sembla que són els que comanden, s'hi veu la manca de diàleg amb la iniciativa privada per entendre els problemes de les empreses. Per molta sostenibilitat que se cerqui, el que no sabem avui és si demà continuarem vius. Hi ha un desenfocament molt gran entre on l'administració posa la seva atenció i la realitat al carrer. Des d'RBC Mallorca fa dos anys i mig que demanam taules de treball conjuntes justament perquè l'administració pública escolti les necessitats reals que tenen els sectors, pugui legislar i el que s'hagi de demanar a Europa tingui sentit per a empreses i treballadors de les Balears. L'administració pública està donant l'esquena a la realitat del teixit econòmic i del mercat laboral de les Balears.

 

Com valorau la gestió de la pandèmia?

— El primer estat d'alarma es va declarar inconstitucional i el segon, també. No ha aparegut el comitè d'experts i el govern central va fer córrer el problema cap a les autonomies i hi ha hagut 17 maneres diferents de gestionar el problema. En l'àmbit autonòmic no han estat capaços d'aportar ni dades ni informes que sostinguin les mesures que s'han imposat al nostre sector; s'han estat canviant els criteris pel fet d'estar en un nivell o en un altre de risc; s'han valorat de manera diferent en el temps els mateixos indicadors. Hi ha una incoherència total en la gestió sanitària de tot aquest tema. I quan no hi ha coherència, és molt difícil traslladar coherència laboral, econòmica i administrativa. La sensació és que no hi ha ningú al volant. Sempre hem estat molt crítics en el sentit de com s'ha gestionat la feina conjunta amb els sectors afectats. Sempre ens han convocat per informar-nos de les decisions preses, sense escoltar el que el sector podria dir, i eren mesures molt complicades d'assumir. Aquesta posició exigent que hem mostrat, d'entendre els motius que fonamenten les imposicions, ha fet que l'Administració hagi tallat la comunicació amb nosaltres. És inacceptable que el Govern que està al servei de la població i del teixit empresarial, on hi ha representants que necessiten traslladar informació al seu sector, talli els canals de comunicació amb els representants patronals.

 

PIMEM sempre ha anat de la mà del Govern. Vós us n'hauríeu desmarcat en alguns moments?

— Internament a PIMEM ho hem fet sempre. Des d'RBC Mallorca sempre hem demanat al president de PIMEB, Jordi Mora, que expressàs la posició d'RBC Mallorca amb totes les reivindicacions. Entenem que el diàleg social és diàleg i s'ha de prioritzar el que és social. Però no hi ha hagut diàleg ni s'ha prioritzat el que és social, per molt que s'hagi volgut fer veure. Internament, sempre ens hem posicionat així i la realitat és que ens convoquen per comunicar, però no tenim marge de maniobra. La mesa de diàleg social ha estat una escenificació. No en diguis ni diàleg ni social.

 

Varen ser importants les ajudes covid-19 dels 855 milions d’euros?

— Varen arribar molt tard. La secretària d'Estat d'Economia i Comerç va venir al març i les ajudes no varen arribar fins al setembre i l'octubre. Varen arribar tard i malament, amb requisits absurds. La gent necessitava ajuts per poder pagar la Seguretat Social i Hisenda, però si tenies deute amb ells, no podies optar-hi. S'havia pensat en les necessitats? A més, era un decret d'ajudes redactat de manera molt complexa, molt difícil d'entendre. Tota la part d'activar i ajudar el teixit productiu perquè no hagi de viure subvencionat no s'ha fet. Volem un país de subsidis a cop d'ajudes? O el volem proactiu, amb dinamisme i que tingui iniciativa per crear teixit productiu? S'estan prioritzant els subsidis i això és la destrucció de mercat laboral i provoca una passivitat econòmica total. És una pèrdua total per a emprenedors, empresaris i autònoms, que posen en risc el seu ingeni, iniciativa i patrimoni per donar feina i sostenir famílies.