El Govern veu amb bons ulls la primera proposta de finançament autonòmic

Madrid / PalmaPrimera passa del govern espanyol per reformar el model de finançament autonòmic. El Ministeri d’Hisenda ha mogut fitxa i ha enviat a les comunitats una proposta per calcular la població ajustada, el sistema amb el qual s’anivellen els recursos del finançament autonòmic seguint criteris com la població, la despesa en sanitat o ensenyament, per exemple. El càlcul de la població ajustada sempre ha estat molt polèmic per si beneficia més o menys unes comunitats o unes altres. La ponderació de cada un d’aquests criteris és decisiva per saber quant rep cada autonomia, i el nou sistema introdueix canvis importants.

La proposta tan sols és un punt de partida, i des de la Conselleria d’Hisenda només s’entén com una proposta de càlcul de la població ajustada. Però, així i tot, es veu amb bons ulls. El càlcul de la població ajustada té en compte la població empadronada i s’hi inclouen variables concretes que hi tenen molt de pes. Una, que ja hi era, és la de la insularitat, però una nova que s’incorpora és la dels costos fixos vinculats a la despesa. És una variable que podria afectar les set comunitats autònomes de menor població, on s’inclouen les Balears, perquè té menys de dos milions d’habitants. Es considera que aquestes comunitats autònomes tenen unes majors dificultats per poder arribar a economies d’escala i, en correlació, les despeses fixes tenen un impacte més elevat.

Per altra banda, tot i que Francina Armengol ha reclamat enèrgicament els darrers mesos el tema de la sobrepoblació, a simple vista no sembla que aquest factor es tingui en compte en la proposta del Ministeri. Fonts de la Conselleria d’Hisenda diuen que s’haurà d’estudiar en un còmput més global. No obstant això, en el concepte de població ajustada, dins el document de càlcul que es va fer per al sistema de finançament autonòmic del 2009, les proposicions que representa aquesta variable ja es reajustaren pel pes que suposa la insularitat sobre el finançament de la sanitat i l’educació sobre la població ajustada. El cas és que, segons s’indica, en la nova proposta no es preveu un canvi de definició de la població ajustada, cosa que dona a entendre que no hi haurà cap reajustament de la sobrepoblació que reclamava Armengol.

El que també cal tenir en compte és que des del Ministeri no s’és clar, segons el parer del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas. “El que et poden donar dotant la insularitat t’ho poden restar per així com tractin la superfície o la despoblació”, explica Casasnovas, i ratifica que “no és aigua clara”. Segons diu, l’alt grau de sofisticació tècnica “vesteix la discrecionalitat política” que respira la proposta del Ministeri. El catedràtic sentencia: “Que no es pugui precisar amb claredat és el símptoma mateix”.

Pel que fa a altres governs perifèrics, al Principat, fonts de la Conselleria d’Economia han remarcat que els criteris de població ajustada “no s’adapten a la realitat de Catalunya” i que cal tenir en compte el pes demogràfic real que té Catalunya dins d’Espanya, i el cost de la vida o la paritat de poder adquisitiu, entre altres criteris. A l’altra banda, el País Valencià s’ha mostrat entusiasmat: “És un avanç importantíssim respecte del model actual”, ha dit Vicent Soler, conseller d’Hisenda valencià.

Aquests són els canvis principals que proposa el govern central:

Sanitat i educació

La despesa en sanitat suposa el 38% del total en el càlcul actual. Segons la proposta d’Hisenda, aquest pes creixeria fins a una forquilla que va del 40% al 45%. A més, si avui dia es divideix la població en 7 grups, a partir d’ara es faria una divisió en 20 grups poblacionals per tal de precisar molt més quin és el cost real de la sanitat en funció de l’edat de la població.

Pel que fa a la despesa en educació, Hisenda proposa augmentar el pes de l’educació des del 20,5% actual a una forquilla d’entre el 25% i el 30%.

A més, el ministeri inclou com a novetat principal tenir en compte la universitat i la formació professional, que fins ara no estaven incloses en el càlcul (només es tenia en compte la població de fins a 16 anys). A priori això podria indicar que se’n beneficiarien Madrid, Andalusia i Catalunya, que són les que tenen més estudiants universitaris, però tampoc queda clar. Tanmateix, dins la despesa educativa, l’educació bàsica obligatòria -és a dir, la no universitària- continuarà tenint més pes: entre un 75% i 80%.

Pel que fa a serveis socials, es deixa oberta la porta a una ampliació. Actualment aquesta despesa pondera un 8,5% sobre el càlcul i ara passaria a ponderar entre un 6% i un 10%. En aquest sentit, el principal canvi és que la nova proposta planteja dividir en dues franges el padró de persones de més de 65 anys. Un tram de 65 a 79 anys i un de més de 80 per a una “millor adaptació a la realitat d’aquesta despesa [en serveis socials]”, apunten des del ministeri d’Hisenda. A més, s’inclouran per primer cop els aturats sense prestació per desocupació.

Finalment, en relació amb les anomenades “variables correctives”, la proposta també preveu incloure per primer cop el criteri de “despoblació” en el càlcul del finançament autonòmic, com havien demanat el bloc de comunitats més despoblades (Galícia, Astúries, les dues Castelles, Extremadura i l’Aragó). Aquest criteri s’afegirà a altres “variables correctives” que ja existien, com la superfície, la insularitat o la dispersió.

Tanmateix, el pes d’aquests criteris creix lleugerament: aquestes “variables correctives” eren un 3% del total i ara pesaran fins a un 4% com a màxim.

Un debat de mesos

“La sanitat i l’educació són el veritable coixí, però hem incorporat variables per tenir en compte el repte demogràfic perquè a aquestes zones els ciutadans siguin atesos també en les mateixes condicions”, ha defensat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que ha convidat les comunitats autònomes a fer propostes per “elaborar una proposta definitiva”.

El document neix fruit de les tasques prèvies de la Comissió d’Experts i del Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació, fet que “significa que s’ha tingut en compte l’opinió de les Comunitats que han participat en aquests fòrums”, asseguren des del ministeri d’Hisenda.

El text que ha fet públic el ministeri d’Hisenda estarà obert a debat durant els mesos de desembre i gener i, per tant, encara pot rebre modificacions per part de les comunitats autònomes. La proposta marca l’inici del debat de fons sobre els criteris que regiran el nou model de finançament que l’executiu espanyol vol acordar en els pròxims mesos.