La gran cursa del dividend entre BBVA i Banc Sabadell: els càlculs per saber qui en paga més
El banc d'origen biscaí anuncia en plena opa que repartirà el pagament més alt de la seva història als accionistes
BarcelonaLa duríssima batalla econòmica que ha esclatat entre BBVA i Banc Sabadell arran de l'opa presentada pels primers sobre l'entitat catalana ha entrat en les últimes hores en el terreny dels dividends, és a dir, la retribució que reben els accionistes pels seus títols. Fins ara, l'entitat catalana portava un clar avantatge en aquest camp perquè havia detallat els diners que pensava destinar als accionistes per aquest concepte durant el 2024 i el 2025: uns 2.900 milions, que fins i tot podrien ser més. Fins aquest dijous, el BBVA havia estat més prudent en aquest camp.
Però l'entitat d'origen biscaí ha anunciat que aquest octubre repartirà el dividend més elevat de la seva història enter als seus accionistes a compte dels resultats del 2024. El banc que presideix Carlos Torres vol pagar 29 cèntims per acció, cosa que suposa un increment del 81% respecte al que va pagar el 2023, segons ha informat aquest dijous. Això equival a un pagament total de prop de 1.700 milions d'euros en efectiu.
Les xifres que envolten aquesta cursa són complexes. El BBVA va guanyar l'any passat 8.018 milions d'euros en tot el curs, i en el primer semestre del 2024 ha tingut un benefici de quasi 5.000 milions. Són xifres que el Banc Sabadell no pot assolir: el 2023, impulsat per la pujada de tipus, va tenir uns guanys de 1.332 milions i en el primer semestre d'enguany ha accelerat fins als 791 milions. En grans números, els beneficis del BBVA són sis vegades superiors als del banc català.
Però, malgrat això, l'opa presentada pel BBVA al mes de maig plantejava que els accionistes del Sabadell canviarien 4,83 accions pròpies per una sola acció del BBVA, amb la qual cosa els beneficis en una entitat i l'altra s'equilibren molt més. Això permet fer càlculs hipotètics: si el BBVA guanyés 10.000 milions, en dedicaria 5.000 a dividends; d'aquests, uns 857 serien per als accionistes provinents del Sabadell. Si el Banc Sabadell en guanyés 1.600, repartiria uns 800 milions.
Però d'això no es pot inferir que, números en mà, el banc d'origen biscaí sigui un millor pla que el vallesà amb seu a Alacant. Cal tenir en compte que els títols dels dos bancs tenen un preu que els accionistes han pagat, amb una rendibilitat associada. Com que el preu de l'acció del banc que presideix Torres és cinc cops més car que el de l'entitat presidida per Josep Oliu, la rendibilitat per dividend del BBVA voreja el 7,3%, mentre que la rendibilitat per dividend del banc català és superior i se situa en el 7,9%.
Una última variable a tenir en compte és el fet que tal com està plantejada l'opa ara mateix (en una oferta que, segons reitera gairebé cada setmana el BBVA, no millorarà) el BBVA pagaria als accionistes del Sabadell els 2,26 euros per acció sense efectiu, amb un pur intercanvi de títols.
El Sabadell creu que Competència posarà traves a l'operació
En aquest context de dividends i grans beneficis, els dos bancs participaven aquest dijous de l'escalada que viu l'Íbex-35 i el conjunt de borses mundials. El BBVA s'impulsa a les 11.00 hores un 2,4% fins als 9,9 euros per acció, mentre que el Banc Sabadell creix un 2,2% i arriba als 1,98 euros, cosa que suposa gairebé el seu valor més elevat de l'últim lustre. El conjunt de l'Íbex-35 arriba avui als 11.950 punts, i això suposa el millor nivell des de l'any 2008.
Un altre dels fronts en la batalla entre bancs està en les pressions més o menys explícites a les autoritats reguladores. Un paper clau el té la CNMC, l'autoritat de competència, que ha demanat temps reiteradament i que ha de decidir si dona llum verda a l'operació en una primera fase o necessita més temps (fase 2) per analitzar els possibles problemes de competència.
El BBVA ha insistit reiteradament que creu que aquesta eventual fusió amb el Sabadell seria molt semblant a la de CaixaBank amb Bankia, que Competència va aprovar en fase 1. Avui, però, el Sabadell hi donava rèplica per boca del seu conseller delegat, César González-Bueno: "Les similituds amb Bankia no hi són, perquè Bankia era un banc minorista", ha dit, en referència a la forta quota de mercat del banc en banca d'empreses. "Hem de mirar la concentració que existeix ara", ha insistit el directiu. Segons la seva opinió, l'operació anirà a fase 2, cosa que activa automàticament la fase 3, que obre la porta al posicionament del govern. Amb aquest horitzó, el Sabadell apunta que tot plegat podria allargar l'autorització de l'opa per part de la CNMV fins a l'estiu del 2025.
