El model de finançament del 2009 estableix, a grans trets, que les comunitats es queden amb el 25% dels impostos cedits (patrimoni o successions) i l’Estat redistribueix el 75% restant, a més de la cessió també a les comunitats del 50% de l’IVA i l’IRPF. Les Illes són la segona comunitat de l’Estat en capacitat fiscal, “però en canvi, quan es fa la redistribució, quedam molt malparats. El que demanarem a l’Estat és que apliqui el principi d’ordinalitat. Si som els segons en capacitat de recaptar, no podem consentir que després això no es respecti a l’hora de fixar el repartiment”, assegura el responsable d’Economia, Antoni Costa. En tot cas, el conseller es mostra escèptic respecte del fet que finalment Pedro Sánchez enceti el meló.
Els grans guanys de l’Estat a les Balears
El finançament autonòmic de 2019 va deixar un forat de 462 milions a les Illes i un superàvit de 3.500 a les Canàries. Experts i polítics demanen un canvi urgent de model
Palma462 milions d’euros recaptats a les Balears, un 10% del total dels ingressos tributaris, se n’anaren i no tornaren el 2019, un dels millors exercicis econòmics de la història a les Illes. Així figura al treball elaborat per part de la Federació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), un organisme de referència en l’anàlisi dels comptes públics. Els milions que va aportar la comunitat balear són, percentualment, més que Catalunya, i només Madrid, que el 2019 va pagar el 25% del total de la seva recaptació al fons autonòmic, supera les Balears en aquest desequilibri.
I és que només tres comunitats, les esmentades, tenen un saldo negatiu amb l’Estat a l’hora de repartir aquests fluxos, mentre que comunitats com les Canàries varen rebre aquell mateix any 3.500 milions més del que varen enviar, segons els càlculs de FEDEA. “Una diferència excessiva és més que evident, però sobretot pel que ens manca a nosaltres. Crec que ningú vol que el veí rebi menys recursos, però l’Estat ha de tenir clar que les Balears no podem continuar així. És clar que ha arribat l’hora de canviar el model de finançament”, admet sense embuts el conseller d’Economia del Govern, Antoni Costa.
Hi ha desenes d’estudis, de càlculs i de models, però tots conclouen el mateix: Madrid, les Balears i Catalunya, en aquest ordre, aporten més del que reben del finançament autonòmic, mentre que la resta de comunitats funcionen exactament a l’inrevés. Ara que Catalunya ha aprofitat per fer valer el pes dels seus diputats de partits no estatals al Congrés perquè Sánchez governi, torna a sonar amb força la idea de revisar un sistema que perjudica clarament les Illes. “És una legislatura complicada, on tot s’haurà de pactar, però hem d’aprofitar que s’obre l’oportunitat de revisar un model injust. No podem deixar passar ni un exercici més sense que l’Estat ens reconegui la sobrecàrrega que tenen els nostres serveis públics i la manca de recursos per fer prestar-los”, denuncia el diputat i portaveu adjunt de la formació Sumar MÉS Vicenç Vidal.
Un model caduc de 2009
El model de finançament autonòmic es va fixar el 2009 i, tot i que hi ha hagut diferents intents de reformar-lo, la realitat és que continua vigent amb algun apedaçament pel camí, però que en cap cas ha revertit la situació balear. “Hi ha una imatge de què són més rics del que som realment. Que gent rica vingui a les Balears i que hi hagi una petita part amb una renda molt alta no significa que siguem rics, i basta veure com ha caigut la renda per càpita els darrers anys. Però encara costa fer veure això dins les estructures d’Estat”, assegura Francesc Oliver, professor d’Economia de la UIBi exdirector general de finances del Govern. “A més, per activar polítiques d’innovació, de diversificació i de recuperació de renda, no queda altra solució que invertir recursos públics, basta veure el cas dels bascs. Iper això cal que ens n’arribin”, assegura Vidal.
Les Balears pateixen una realitat complicada perquè el seu suposat èxit econòmic amaga aquesta realitat de pèrdua de renda dels seus habitants. L’increment de prop de 100.000 persones des de 2009, any en el qual es varen fixar els criteris principals del model de finançament, no beneficien les Illes en el repartiment dels fons autonòmics. Però el principal problema és la necessitat de prestar serveis públics no ja a una població que no ha aturat de créixer els darrers 25 anys, sinó a 16 milions de turistes anuals. “Necessitam més recursos perquè la sanitat de les Balears ha de fer front a una pressió molt important: la dels residents i la dels que venen de fora. I per molt que ho intentes cobrar en el cas dels estrangers, mai s’aconsegueix del tot”, admet Francesc Oliver.
En definitiva, les Balears tenen un model econòmic que té unes característiques molt pròpies. Produeix en quatre o cinc mesos bona part del PIB i, per tant, ha de dimensionar les infraestructures a partir d’aquests paràmetres de màxim, que suposen inversions molt més elevades que la majoria.
A més, veu com l’Estat fa caixa amb estructures que té en exclusiva, com els aeroports o els ports, mentre que a la comunitat li pertoca prestar molts serveis per a aquests visitants. Encara que no és fàcil disgregar les xifres perquè “des que Aena surt a borsa no es faciliten ingressos desglossats per aeroports” –asseguren fonts d’aquest organisme públic-privat–. Les darreres dades que es manegen són que el 20% dels beneficis que va aconseguir l’ens per l’explotació d’aeroports estatals el 2022, uns 180 milions d’euros, provenien dels aeròdroms illencs. Com més taxes d’aparcament i de serveis generin els avions i els turistes, millor per a Aena, i després són les institucions locals i autonòmiques les que han de dotar els serveis per atendre aquests viatgers”, lamenta Vidal.
En el cas d’Autoritat Portuària, que té un model semblant, el 2022 es varen recaptar a les Balears més de 51 milions d’euros només en taxes d’ús del port. “Quan vas als consells d’administració d’Autoritat Portuària, t’adones del potencial econòmic que tenen. Una capacitat d’inversió que fa enveja pels qui hem hagut de gestionar ens públics autonòmics o insulars”, assegura un exalt càrrec públic que demana no ser identificat. “Nosaltres no tenim res a dir del fet que l’Estat ingressi doblers per aquests serveis”, respon Costa. “Allò que volem és que ens financin correctament els serveis que nosaltres hem de prestar, principalment Sanitat i Educació, que en el cas de les Balears suposen una pressió molt important”, afirma el vicepresident. Tots els especialistes i els portaveus polítics d’un color i d’altre coincideixen en el fet que la frontera entre ser solidaris i pagar la festa de les autonomies necessita una reforma urgent.
Espanya s’enforteix quatre vegades més que les comunitats
S’ha quedat amb el 83% dels nous ingressos públics generats els darrers anys
Els ingressos no financers de l’Estat, és a dir, l’impost de societats, l’IVA i els impostos especials, han augmentat un 83% entre el 2010 i el 2018, mentre que en el mateix període les comunitats autònomes només han experimentat un increment de la recaptació del 18%. Així ho recull un estudi elaborat per la Generalitat de Catalunya i que va fer servir el Govern balear en les seves al·legacions, presentades el 2021 en un primer esborrany per a un nou model de finançament. “Les competències que assumeixen l’Estat i les comunitats autònomes són similars i, per tant, el repartiment de recursos també ho hauria de ser. No obstant això, “l’Estat acapara la major part dels nous ingressos que es generen”, afirma el document que presentà l’equip de l’aleshores consellera socialista Rosario Sánchez.
El conjunt d’al·legacions es presentaren per tal d’enriquir un primer esbós que va fer el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública l’any 2021, quan el govern de Sánchez va posar en marxa una espècie de revisió del model de finançament autonòmic, que ara com ara ha acabat en no res. El document reclama “la inclusió dels costos derivats del pes de la població flotant i de l’increment de la població, la consideració de les diferències de preus entre comunitats autònomes per a la provisió de serveis públics, a més d’una millora i redistribució de la variable de la insularitat en el càlcul de la població ajustada”.
Aquest decàleg el signa sense problemes l’actual conseller d’Economia, Antoni Costa. “Jo ho he dit en més d’una ocasió; en aquest tema no hi pot haver colors polítics, sinó que per damunt de tot hi ha d’haver defensa de les Balears. I efectivament, a més de l’ordinalitat, el nou model ha de recollir els principals paràmetres que tots tenim clars. De vegades, el debat sobre el finançament es complica artificialment, i és molt senzill. Hem de poder atendre els nostres deures amb els ciutadans a partir d’un correcte finançament, que implica respectar la nostra capacitat de recaptació”, hi insisteix Costa. El titular d’Economia diu que això no significa que quedin per davall de la mitjana del repartiment aquelles comunitats que ara més se’n beneficien, però que tenen menys capacitat fiscal. “Res no impedeix a l’Estat finançar-les fins a la mitjana. És un tema d’aportar recursos”, afirma.
No més singularitats
El tema de la revisió del model de finançament ha tornat a posar-se sobre la taula a causa de la situació política al Congrés, on Pedro Sánchez ha necessitat el suport d’ERCi Junts, dos partits que reclamen més i millor finançament per a Catalunya. El conseller Antoni Costa veu legítima aquesta reclamació, “però en cap cas no s’ha de basar en la creació d’un nou episodi de singularitat, com ja ha passat amb els concerts bascos i navarrès. Pens que un estat ha de ser capaç de resoldre aquesta situació revisant de bon de veres el model de finançament. I evidentment que no ens donarà a tots tot el que reclamam, però hi ha elements que clamen al cel, i les Balears en som un. Ara bé, per nosaltres és una línia vermella el tema dels concerts específics. No els volem”, sentencia.