La guia per entendre qui es queda, quant es recapta i què es fa dels ingressos dels aranzels de la UE

Madrid/Brussel·lesMés enllà de les mesures que el govern espanyol vol desplegar per ajudar els sectors afectats per la política aranzelària de Donald Trump, l'executiu de Pedro Sánchez també busca incidir en la resposta de la Comissió Europea a la guerra comercial. Així, per exemple, vol que l'executiu comunitari aprovi un fons europeu amb part dels diners que es recapten dels aranzels que aplica la Unió Europea. La idea és que aquests diners serveixin com a baló d'oxigen per a les empreses més afectades.

Però, per què el govern espanyol mira en aquest cas cap a Brussel·les? La clau està en com funciona el cobrament dels aranzels i qui en té les competències.

Qui decideix els aranzels que s'apliquen a la UE?

La Comissió Europea té les competències en matèria de comerç internacional i és qui decideix sobre quins productes i països s'apliquen aranzels. No són, doncs, competència de les administracions estatals o regionals.

Els drets de duana que s'imposen des de Brussel·les sobre els productes que s'importen a la Unió Europea "s'apliquen de la mateixa manera a tots els estats membres", explica el president del Consell General d'Agents de Duanes, Antonio Llobet, en declaracions a l'ARA. Per tot plegat, els aranzels són, avui dia, els únics recursos propis tradicionals del pressupost de la Unió Europea. De fet, ho són des del 1970.

Quin paper tenen els estats membres?

El rol dels estats membres se cenyeix a responsabilitzar-se de la recaptació de conformitat amb les normes europees. Els països estan obligats a disposar d'una infraestructura de control per garantir que les autoritats de duanes duguin a terme la recaptació de manera adequada.

D'altra banda, com en totes les decisions que es prenen des de Brussel·les, els governs estatals són consultats i poden influir en les decisions en matèria de comerç internacional de la UE. De fet, la Comissió Europea necessita el vot positiu d'una majoria qualificada dels socis europeus –almenys quinze països que representin el 65% del total de la població de la UE– per poder aplicar, per exemple, els nous aranzels contra els Estats Units.

Quants aranzels hi ha en vigor?

"En el comerç internacional existeixen milions de productes diferents", apunta Llobet. "Fer una llista completa dels aranzels [europeus] és difícil per diferents motius: tècnics, polítics i econòmics", afegeix el president dels agents de duanes. La varietat de productes sobre els quals la Comissió Europea aplica aranzels és immensa. Cal tenir en compte que no s'apliquen a un bé genèric, com per exemple a la carn, sinó que dins d'un producte com la vianda hi ha múltiples aranzels. "Molts productes poden tenir diferents codis aranzelaris en funció de la qualitat, la presentació...", afegeix Llobet. Això suposa desglossar el producte en moltes característiques i, per tant, en diferents aranzels. També cal tenir en compte que els aranzels pateixen canvis de forma constant, molts dels quals vinculats a decisions polítiques.

Fonts de l'Agència Tributària assenyalen que, en tot cas, sí que es pot fer una distinció entre dos grans tipus d'aranzels de la UE: els aranzels convencionals i els aranzels denominats "antidúmping". Els primers són els més coneguts i s'apliquen sobre un producte específic, per exemple en forma de percentatge. En canvi, els aranzels denominats "antidúmping" són més desconeguts. La Unió Europea els aplica quan detecta que el preu de venda d'un producte que ha d'importar és inferior al cost de producció. Normalment, s'implementen després d'una denúncia o queixa per part d'un agent econòmic i sempre que la UE hagi pogut confirmar si el cost de producció és superior al cost de venda. "Es considera una pràctica deslleial perquè pot afectar els productors nacionals que no poden competir amb uns preus tan baixos", apunta Llobet.

Tots els diners van a parar al pressupost europeu?

No tots els diners que es recapten pels aranzels van a parar al pressupost de la UE. Des de l'any 2021, i a priori només fins al 2027, els estats membres es queden amb un 25% del que recapten. És, bàsicament, un "premi" a canvi de gestionar el cobrament. La resta (un 75%) s'ha d'enviar a Brussel·les a través de pagaments mensuals. És la mateixa Comissió Europea qui tindrà la potestat per decidir el seu destí: els diners poden finançar des de programes com la Política Agrària Comunitària (PAC), fins a fons de cohesió o desenvolupament, entre altres.

L'executiu comunitari defensa que aquest 25% que es queda els països no només ha de servir per cobrir les despeses de recaptació, sinó també per a "incentiu per garantir una recaptació diligent dels imports que es recapten". Una tasca que fa l'Agència Tributària a través dels agents de duanes.

Quants diners es recapten?

Segons calcula la mateixa Comissió Europea, el 2024 va ingressar a través d’aquesta via 20.119 milions d’euros. Aquesta xifra suposa poc més del 10% del total del pressupost anual de la Unió Europea, que l’any passat va ser de 189.400 milions d’euros. Ara bé, en cas que Brussel·les acabi aplicant les contramesures als Estats Units com a resposta de la guerra comercial iniciada per Trump, aquests ingressos poden créixer de manera considerable. Segons fonts de la Comissió Europea, el bloc comunitari passaria de recaptar 7.000 milions d’euros a 81.000 milions només de les taxes de duanes de productes estatunidencs. "El salt d’ingressos és massiu", apunten les mateixes fonts.

"No perquè els EUA se suïcidin ens hem de suïcidar nosaltres també"

Per aquell mateix exercici l'Estat espanyol va recaptar 2.628 milions d'euros per les importacions de fora la UE sobre les quals hi havia algun tipus d'aranzel, segons dades de l'Agència Tributària. Cal tenir en compte, però, que al quedar-se només el 25% dels diners que recapta Espanya a través d'aquests impostos, la hisenda espanyola va ingressar d'aranzels uns 657 milions d'euros el 2024.

És possible el fons europeu que proposa Espanya?

El fons europeu plantejat pel govern espanyol no està realment encara damunt la taula i, de moment, Brussel·les no se centra en subvencionar els sectors potencialment afectats, sinó en normes que protegeixin la indústria europea dels atacs de la Casa Blanca. En aquest sentit, a més dels aranzels contra els EUA, la Comissió Europea ha limitat el màxim de productes d’acer i alumini que es pot importar de la UE, ha presentat un pla de protecció del sector vitícola, proposa prioritzar les empreses europees en les licitacions públiques i, entre d’altres, pretén potenciar la indústria europea comprant armes fabricades a Europa.