Guia per entendre el veto a l'opa sobre Talgo

MADRIDL'opció que l'empresa hongaresa Magyar Vagon, amb seu a Budapest, compri el fabricant de trens espanyol Talgo ha quedat descartada. Aquest dimarts, el govern espanyol vetava l'operació per motius de "seguretat nacional" i declarava "matèria classificada" tota la informació que l'havia dut a prendre la decisió. Com s'ha arribat fins aquí? Quin és l'escenari de futur que s'obre a Talgo?

Quan apareix l'empresa Magyar Vagon?

Magyar Vagon és una empresa hongaresa que forma part del consorci Ganz-Mavag Europe i que ha liderat l'oferta pública d'adquisició (opa) sobre Talgo, un dels fabricants de trens espanyol per excel·lència. Ganz-Mavag Europe, especialitzat en el transport ferroviari, està participat per Magyar Vagon (55%) i el fons estatal Corvinus International Investment (45%), que depèn del ministeri d'Economia del govern de Viktor Orbán.

El mes d'abril passat, la companyia hongaresa confirmava l'interès per Talgo i demanava l'autorització del govern espanyol -Talgo es considera una empresa estratègica- per adquirir el 100% del fabricant espanyol per 619 milions d'euros.

El milionari Andras Tambor és qui ha liderat l'operació. Tambor viu a Londres i es defineix com un "international bussinesman", segons va explicar en una entrevista a Expansión. Ara bé, el seu lligam amb Hongria no ha desaparegut. A banda d'haver-hi nascut, se'l vincula amb l'entorn del govern d'Orbán, amb qui Tambor va treballar d'assessor durant dos anys. Però ell ha qualificat la relació "d'anecdòtica".

Quina és la relació actual amb Hongria?

El vincle amb Viktor Orbán és un dels elements que va disparar les alarmes al govern espanyol. Tot i que Hongria forma part de la Unió Europea, les relacions diplomàtiques amb l'actual govern d'Orbán no són bones: ni les espanyoles ni les europees.

El recel neix per la bona sintonia entre Orbán i Vladímir Putin, fins i tot en plena guerra a Ucraïna. Però tampoc agrada que Orbán desplegui els seus tentacles a la resta dels estats membres de la Unió Europea per la deriva autoritària que ha agafat el règim ultraconservador hongarès. Per la seva manera de governar, contrarià als valors europeus, Orbán és vist com un soci poc fiable políticament i econòmicament.

Quin vincle hi ha amb Rússia?

Una de les preocupacions de l'executiu era si la mateixa Magyar Vagon tenia vincles estrets amb Rússia. Segons ha informat El País, un dels detonants de la negativa del govern espanyol a la compra són informes del CNI i Seguretat Nacional que apunten a contactes entre Magyar Vagon i la companyia russa Transmashholding (TMH), el fabricant de material rodant per a trens més important de Rússia. De fet, les dues empreses van estar vinculades fins a l'any 2022 perquè compartien l'accionariat d'una companyia: l'hongaresa Dunakeszi Járműjavító. Quan es van activar les sancions contra Rússia, Magyar Vagon va comprar la part de TMH. Fonts del ministeri d'Economia i del ministeri de Transports consultades per l'ARA es neguen a fer comentaris sobre la informació i es remeten al comunicat del govern espanyol: "És informació classificada", recorden des d'Economia.

La importància del tren en plena guerra a Ucraïna

"Talgo és un exemple de la indústria espanyola en col·laboració amb Rússia". D'aquestes paraules de l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, han passat només cinc anys. Però una guerra vigent pel mig és motiu suficient per saber que no es repetiran, sobretot si es té en compte el rol del tren pel que fa a la mobilitat militar. "Hem de protegir la tecnologia [del ferrocarril]", ha expressat sovint l'actual ministre de Transports, Óscar Puente.

Així doncs, coneixent la relació entre Orbán i Putin i el vincle del primer amb l'empresa Magyar Vagon, el govern espanyol veia amb preocupació l'accés a la tecnologia ferroviària d'un fabricant com Talgo. Destacava, sobretot, la possibilitat d'accedir a la patent del canvi d'eix ferroviari que permet adaptar amples de via diferent, com són l'europeu i el rus (Ucraïna té un ample de via rus), o la capacitat de fabricació de trens d'alta velocitat, fins i tot per a territoris amb condicions tècniques severes, com és el cas de Rússia. Talgo tenia un paper clau en el manteniment d'una quantitat petita de trens a Rússia, com ara els que connectaven Moscou amb Berlín (Alemanya). Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, fonts de Talgo asseguren que la companyia "no té cap activitat a Rússia".

Quina norma ha permès el veto?

El govern espanyol s'acull al reial decret aprovat durant la pandèmia de covid-19, l'anomenat escut antiopes, que estableix que "se sotmetran a autorització [del govern] les inversions de residents en països de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Comerç quan el seu valor superi els 500 milions d'euros o es dirigeixin a cotitzades a Espanya, sempre que inverteixin en algun dels àmbits previstos a la llei de control d'inversions exteriors".

Aquest reial decret no només posa el focus en les inversions de fora del Vell Continent. El govern espanyol defensa que això no vulnera ni el dret comunitari ni les competències de la Unió Europea sobre inversions estrangeres directes. També afirma que protegeix el mercat interior i la lliure circulació de capitals, un element bàsic sobre el qual es va aixecar la Unió Europea. És en aquest terreny on la companyia hongaresa i els accionistes minoritaris de Talgo volen jugar la batalla judicial contra la decisió del govern espanyol.

Hi ha precedents d'altres compres frustrades?

No hi ha gairebé precedents d'operacions frustrades com aquesta. Entre els anys 2020 i 2023 només es va denegar una operació d'inversió estrangera de la Junta d'Inversions Exteriors (Jinvex), l'òrgan interministerial encarregat de dictaminar si una inversió s'autoritza o no, o sota condicions. Va ser la del grup francès Vivendi per incrementar el seu pes al Grupo Prisa.

Per tant, la inversió hongaresa, la primera d'aquest país que es planteja durant aquest període de temps, és la segona gran operació que es veta. L'any 2023, de les 97 sol·licituds d'inversió estrangera analitzades, 80 es van acceptar sense condicions; 8 van tenir mesures de mitigació (o condicions), i la resta es van arxivar. Cap va ser denegada.

La necessitat d'un pla B

Talgo necessita un pla B, com el mateix govern espanyol ha reconegut. El fabricant txec Skoda era una opció que agradava a l'executiu de Pedro Sánchez i que ara podria tornar al tauler de joc. Però l'oferta txeca no passava per una compra, com volen els accionistes de Talgo, sinó per una fusió. Sobre el fet de si el govern espanyol manté vies de diàleg obertes amb altres socis industrials, fonts del ministeri de Transports es limiten a dir que a partir d'ara "s'anirà pas a pas".

Al seu torn, fonts de Talgo expliquen que la companyia esperarà al fet que Magyar "li comuniqui els pròxims passos per prendre les seves pròpies decisions". "Talgo continua amb la seva activitat industrial i de negoci i amb els seus compromisos", manifesten les mateixes fonts.

La companyia no travessa un moment dolç, fa anys que arrossega deutes i el principal accionista, el fons britànic Trilantic (40%), en vol sortir, però sempre que l'alternativa sigui una compra de la seva participació. Alhora, Talgo té firmades comandes que, ara per ara, no pot satisfer: els trens Avril a Renfe en són un exemple. De fet, Magyar Vagon assegurava que tenia fàbriques disponibles, però fonts coneixedores de la visita que una delegació del govern espanyol va fer a Hongria expliquen a l'ARA que les plantes "no estaven preparades".