Guindos assegura que Rato va voler tornar a presidir Bankia després d’haver dimitit

Madrid“Em fa molta pena perquè he estat 30 anys al Partit Popular”, deia l’expresident de Bankia Rodrigo Rato la setmana passada a la comissió del Congrés que analitza l’origen de la crisi financera. Investigat per diverses causes relacionades amb el frau fiscal i la sortida a borsa de Bankia, Rato ho deia quan denunciava una campanya orquestrada dels ministres del PP per empresonar-lo. Ahir va tenir una resposta igual de contundent. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, va criticar durament la seva gestió i fins i tot va assegurar que Rato va voler tornar al capdavant de Bankia l’endemà d’anunciar la seva dimissió.

“L’endemà de comunicar-me la seva voluntat de dimitir em truca i em diu que s’ho havia pensat bé i que volia continuar fins a la pròxima junta”, va dir Guindos. L’actual ministre d’Economia responia així a l’acusació que li havia fet Rato, que havia assegurat que Guindos li havia exigit que dimitís. Segons l’actual titular de la cartera d’Economia del govern espanyol, sí que l’hi va exigir però després que intentés recular un cop ja ho havia anunciat.

L’encreuament de retrets i acusacions no es va acabar aquí. Guindos va voler desmuntar amb força els arguments de l’expresident de Bankia i va criticar durament la seva gestió. “Va plegar perquè veia tot el que li venia a sobre, perquè havia presentat els comptes sense auditar, una falta molt greu, i perquè sabia perfectament que les preferents es convertirien ràpidament en capital, cosa que anticipava la nacionalització”, va sentenciar el ministre de Rajoy.

No menys sarcàstic, Guindos va insistir a recordar que l’acció de Bankia es va desplomar fins i tot havent manipulat els comptes i que va ser just abans de la dimissió del seu excompany de partit que la Comissió Nacional del Mercat de Valors va sancionar el banc perquè havia excedit els límits legals a l’hora de vendre les seves pròpies participacions.

Tot plegat li va servir a Guindos per fer una defensa aferrissada del rescat que ell va gestionar, no només el de Bankia sinó el del conjunt del sector financer. “No fer un rescat bancari integral i exhaustiu [...] hauria suposat gairebé automàticament el rescat complet de l’economia espanyola o bé l’expulsió de la unió monetària”, va dir.

Això sí, el ministre també va negar que fos ell l’encarregat de fixar el preu de les ajudes de Bankia i va assegurar que “hauria estat encantat” de comparèixer al Parlament català.